ELECCIONS MUNICIPALS

Les ciutats franceses aposten pel verd

El triomf d'Europa Ecologia Els Verds en les municipals obliga Macron a reajustar la seva política

El president promet 15.000 milions d'euros per a la reconversió ecològica de l'economia

zentauroepp53928645 newly elected mayor of bordeaux  eelv green party s pierre h200629153805

zentauroepp53928645 newly elected mayor of bordeaux eelv green party s pierre h200629153805 / MEHDI FEDOUACH

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Lió, Bordeus, Estrasburg, Poitiers, Besançon... Sol, o aliat amb l’esquerra, Europa Ecologia Els Verds (EELV) ha tenyit el mapa francès de verd en les eleccions municipals celebrades aquest diumenge, i es consolida com una força ineludible en el tauler polític nacional i obliga Emmanuel Macron a tenir en compte les tesis ecologistes.

Si fins no fa gaire eren només un partit frontissa allà on les coalicions progressistes necessitaven el seu recolzament, en les europees del 2019 EELV va fer un salt qualitatiu i es va convertir en la tercera força més votada, per davant de la dreta, amb el 13% dels vots.

Amb les municipals han ampliat la seva base electoral per guanyar places simbòliques com Lió, on acaben amb el regnat de l’exministre de l’Interior Gérard Collomb, i participar en la victòria de París, Montpeller o Marsella, el resultat de la qual és encara provisional però on l’ecologista Michèlle Rubirola supera en 10 punts la seva rival conservadora.

Grenoble, que ha revalidat l’alcalde sortint, el carismàtic Éric Piolle, deixarà de ser l’únic aparador que tenien fins ara els verds, el repte dels quals serà trencar el discurs imperant a la dreta que l’ecologia és incompatible amb el creixement econòmic i fonamentar les seves aliances de cara a les presidencials del 2022.

«Gir polític»

«És un gir polític per al nostre país. El paisatge es recompon entorn de l’ecologia», ha dit l’eurodiputat ecologista Yannick Jadot, sovint citat com a eventual candidat a l’Elisi.

Aquest gir s’ha accelerat amb l’epidèmia del coronavirus i el període de confinament, en el qual molts francesos s’han adonat de la importància de comptar amb espais verds, silenciosos i nets o de consumir productes de proximitat.

Una altra clau del seu triomf són els pactes assolits amb el Partit Socialista, que de passada ha permès als socialistes mantenir els seus feus de París, Nantes, Rennes, Dijon, Le Mans, Nancy, Montpeller i fins i tot Lilla, on l’exministra Martine Aubry conserva finalment l’alcaldia per un estretíssim marge davant el seu rival ecologista.

Els verds reorganitzen el joc de l’esquerra francesa fins al punt que el primer secretari dels socialistes, Olivier Faure, no descarta recolzar un candidat ecologista el 2022.

La dreta, a la baixa

El camp conservador té menys motius d’alegria. El 2014 Els Republicans van escombrar del tauler municipal l’esquerra, però sis anys més tard perden dos pesos pesants –Bordeus i probablement Marsella– tot i que mantenen el seu arrelament en localitats mitjanes i petites.

Han guanyat a Biarritz i seguiran al capdavant de Tolosa i Niça, però en general el resultat és decebedor, especialment allà on van forjar aliances amb La República en Marxa, com Bordeus, on governen des de fa 75 anys, o Lió. A París, l’antiga ministra de Justícia de Nicolas Sarkozy, Rachida Dati, es va quedar a 15 punts de la socialista Anne Hidalgo.

Per a Reagrupament Nacional (antic Front Nacional) el balanç és precari perquè la incontestable victòria de Louis Aliot a Perpinyà oculta la seva dificultat per créixer més enllà dels seus feus tradicionals i el fet que tindrà menys regidors que fa sis anys.

Amb tot, el fracàs més sonor és el del partit presidencial, que perd l’aposta d’implantar-se a escala local. Nascut el 2016 amb l’objectiu d’esgarrapar vots a esquerra i dreta per portar Emmanuel Macron a l’Elisi, La República en Marxa (LREM) ha sigut estrepitosament derrotada a París, on la seva candidata, l’exministra de Sanitat Agnes Buzyn, ni tan sols s’asseurà com a regidora a l’ajuntament.

Notícies relacionades

El que va funcionar a escala nacional no ho ha fet a escala municipal i el delegat general de l’LREM, Stanislas Guerini, ha admès que els resultats han sigut dolents. En el Govern l’únic que surt reforçat és el primer ministre, Edouard Philippe, revalidat àmpliament com a alcalde de Le Havre. El seu futur està en mans del president, que prepara una remodelació del Gabinet per traçar el full de ruta dels dos anys restants de mandat.

Als jardins de l’Elisi, i sense referir-se en cap moment als comicis, Macron ha anunciat 15.000 milions d’euros en dos anys per a la reconversió ecològica de l’economia i s’ha mostrat obert a celebrar un referèndum sobre algunes de les propostes presentades aquest dilluns per l’anomenada Convenció Ciutadana sobre el Clima.