Tsumani de contagis a l'Índia

L’Índia va ser una miraculosa excepció en la lògica pandèmica: un país en vies de desenvolupament, amb un sistema sanitari fràgil i hàbits higiènics molt millorables, sense testos ni tecnologia de seguiment, amb prou feines comptava amb un miler de morts a finals d’abril. I va arribar el tsunami, amb bruscos acceleraments comptables sense explicació racional, fins al mig milió d’infectats i gairebé 15.000 morts actuals. L’Índia ha enllaçat aquesta setmana rècords diaris de contagis, amb 17.000 registrats divendres, i es perfila com la porta de retorn del virus a l’Àsia després del seu periple per Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica. L’Índia està ingressant en la lògica a empentes.

Sobrevolen els dubtes d’una realitat més crua. «¿Les morts per coronavirus a l’Índia són molt més altes del que mostren les dades oficials?», es preguntava aquesta setmana l’Índia Today, apuntant a uns desajustos que superen les martingales comptables generalitzades. Ho suggereixen les cròniques des de Nova Delhi, epicentre actual de la pandèmia. Els cossos en alguns dipòsits de cadàvers dupliquen la seva capacitat, els crematoris han instal·lat noves pires i s’han oficiat 500 funerals per morts per coronavirus en dos dies. Falten metges, hospitals, ventiladors i testos. Els cinc milions d’anàlisi sobre una població de 1.300 milions és irrisòria.

La urgència és trobar un forat als malalts. Més de 8.000 han sigut col·locats ja en 500 vagons de tren repartits en nou districtes de la capital. Un centre religiós es transformarà en un hospital, que, amb 10.000 llits, serà el més gran del món relacionat amb el coronavirus. I s’estudia seguir amb hotels i estadis esportius. Les estimacions oficials parlen de mig milió de casos al juliol, que requeriran augmentar els 9.000 llits actuals fins als 80.000.

Un col·lapse anunciat

El col·lapse de la sanitat es donava per descomptat. L’Índia hi dedica un 1% del PIB i 63 dòlars per persona, en dolorós contrast amb els 400 dòlars de la Xina. La pandèmia ha remarcat la bretxa social. Només les elits poden afrontar les 80.000 rupies o 927 euros que cobren per nit els hospitals privats o comprar-se els buscadíssims tancs d’oxigen. La resta està abocada a la desbordada sanitat pública, que també els tanca les portes sovint. Algunes autoritats provincials han amenaçat de revocar les llicències als centres que continuïn denegant les admissions.

L’Índia va imposar al març un confinament sense precedents, per extens i estricte, quan amb prou feines comptava amb 800 contagis. La mesura va empènyer Narendra Modi, l’hipernacionalista primer ministre, a l’elogiat grup de dirigents responsables i àgils. El temps ha revelat que va ser calamitosa. Darrere no hi havia res: cap previsió sobre els centenars de milions de migrants que d’un dia per l’altre van perdre la feina a les ciutats i, amb els trens cancel·lats, van haver de tornar a casa seva en odissees homèriques sota la canícula i sovint descalços.  El caòtic èxode, a més, va estendre el coronavirus cap a les zones rurals i va col·locar la seva xarxa sanitària davant un enemic inabordable.  Dels 3.872 contagis registrats a Bihar, un estat oriental, 2.743 estaven vinculats a migrants.

Empara per als més vulnerables

El Tribunal Suprem ha ordenat que s’atenguin les necessitats elementals de les castes més baixes i les minories ètniques. No és estrany que el poder judicial indi reguli qüestions socials davant la indolència governamental. El tribunal ha exigit que estengui els ajuts econòmics, els doni menjar, aigua i refugi i, amb el servei ferroviari ja reprès, els pagui els bitllets.

Notícies relacionades

L'Índia torna a batre el seu rècord de contagis de coronavirus i sobrepassa els 450.000

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El fons d’assistència de més de 1.000 milions de dòlars, que suma recursos públics i donacions, no només és insuficient, sinó que hi ha dubtes raonables sobre els seus destinataris. I, enmig de la tempesta, des del Govern s’atiava aquesta setmana el nacionalisme, després d’un fragorós xoc amb la Xina a la frontera. Ho resumia a la premsa local l’acadèmic Pratap Bhanu Mehta: «L’Índia es dirigeix cap a aigües inexplorades i no té un lideratge al timó, només hi ha un simulacre de lideratge».

L’Índia flexibilitzava aquest dilluns el confinament quan les xifres de contagis i morts encadenaven rècords. Potser és una de les decisions més assenyades de Modi: les quarantenes a l’Índia no només retallen els beneficis anuals empresarials i els punts percentuals del PIB sinó que empenyen moltes persones a la frontera de la supervivència física. Només la joventut de la població índia, que manté baixos els nivells de mortalitat, matisa el preocupant horitzó.