Els Vint-i-set intenten desencallar el fons de recuperació

Ningú espera un acord en la cimera de líders de la UE d’aquest divendres, ni tan sols per sorpresa. Les actituds entre nord i sud continuen estant extremadament allunyades i encara és necessària molta cuina per desencallar una negociació en la qual, segons assenyalen fonts diplomàtiques, «està tot obert». Però la cita, la primera videoconferència de caps d’Estat i de Govern que debat sobre el fons de recuperació de 750.000 milions proposat per la Comissió Europea i el marc pressupostari per al període 2021-2027, ha de servir de termòmetre per mesurar les possibilitats de segellar un acord abans de finals de juliol.

«És veritat que la mecànica és molt diferent», reconeixen fonts europees sobre el format de la reunió, per videoconferència i sense presència dels líders a Brussel·les. «No hi ha passadissos en els quals poder parlar» i el contacte entre capitals es realitza «per telèfon». Per això «pensem que és necessària una reunió física. Es necessita una atmosfera i negociar [en persona]», asseguren les mateixes fonts sobre una percepció que és compartida per moltes altres delegacions a Brussel·les que creuen que sense una negociació «cara a cara», durant una o dues cimeres físiques, serà impossible un acord que consideren urgent.

La trobada, que arrenca a les 10 del matí, serà una «espècie d’escalfament» en el qual cada delegació expressarà la seva actitud abans de la gran negociació al juliol, quan es trobin de nou físicament després de tres mesos de reunions virtuals. Sobre la taula, dues propostes: un fons de recuperació, amb mig bilió en transferències a fons perdut i 250.000 milions en préstecs barats per fer front a la recessió provocada per la pandèmia de la Covid-19; i un marc financer d’1,1 bilions d’euros per als pròxims set anys.

A la recerca d’un consens

Tot i que les actituds s’han anat acostant i hi ha senyals que apunten a una certa convergència, la fractura encara és important. Els països del nord –Àustria, Holanda, Suècia i Dinamarca– accepten el que fins fa poc era tabú per a ells: la creació d’un fons de recuperació finançat amb l’emissió de deute europeu i avalat pel pressupost de la UE, tal com defensen la Comissió, els països del sud, França i Alemanya. Però discrepen sobre els criteris per repartir els diners i continuen insistint que ha d’arribar als països més colpejats en forma de préstecs i no subsidis.

«¿Com podria ser sobtadament responsable gastar 500.000 milions de diners prestats i enviar la factura al futur?», preguntaven aquesta setmana els primers ministres dels quatre països que han optat per llançar aquest pols malgrat que les seves actituds nacionals no són idèntiques en tot. «Quan demanem diners prestats junts a la UE, la manera més assenyada d’utilitzar-lo és convertir-lo en préstecs per a aquells que realment els necessiten, en els millors termes possibles», insisteixen.

Tot i que el recolzament de França, i especialment d’Alemanya, a la creació d’un fons basat en transferències ha canviat la dinàmica negociadora, la partida final no ha començat i hi ha altres països de l’est que tampoc combreguen amb el pla de Brussel·les perquè se senten maltractats en el repartiment. «És evident que mentre no estigui tot negociat, tot està obert. Hem vist propostes anteriors de la Comissió que es reduïen o canviaven de fisonomia. Encara està tot per fer. De vegades fa la sensació que hi ha una negociació tancada i no és així. És veritat que no només la proposta de la Comissió és potent, sinó que hi ha grans països de la UE en aquesta mateixa direcció, però ho han d’aprovar tots els estats membres», recorda un diplomàtic amb anys d’experiència a Brussel·les.

Diagnòstic de Michel

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Segons el diagnòstic del president de la UE, Charles Michel, els Vint-i-set estan d’acord en donar una resposta «excepcional» a la crisi, finançada a través dels préstecs que obtingui la Comissió als mercats, amb un esforç dirigit als països, regions i sectors més afectats i amb un paquet pressupostari que no només respongui a la crisi del coronavirus, sinó que ajudi a transformar les economies europees. A partir d’aquí, no obstant, les discrepàncies són pràcticament totes. Començant per la mida i la durada del fons de recuperació (els frugals posen com a límit el 2022), el percentatge en préstecs o ajuts, els criteris per repartir els diners, així com la condicionalitat exigida (quin tipus de reformes i vigilància). 

També hi ha discrepàncies sobre la mida del nou pressupost, els impostos amb els quals finançar-lo (taxa al plàstic o sistema de comerç d’emissions, entre d’altres), la condicionalitat sobre l’Estat de dret i el futur dels xecs dels contribuents nets. «La pressió política és molt forta. No arribar a un acord polític tindria conseqüències considerables per a tothom», avisa un diplomàtic d’un dels grans països de la Unió. «Com més tardem a resoldre-ho, més car, dolorós i difícil serà que la reacció sigui d’acord amb el desafiament de la crisi», apunta una altra font, que fixa juliol com a data límit.