El canvi climàtic va desencadenar la catàstrofe ecològica a l'Àrtic rus

Quan es produeix un abocament contaminant de grans dimensions, no acostuma a existir una única causa, sinó una concatenació de factors. No obstant, les més de 15.000 tones de carburants que han pol·luït el corrent fluvial de l’Ambarnaia, en una remota regió de l’Àrtic rus, té un desencadenant directe: el canvi climàtic, que, any rere any, fon i redueix el ‘permafrost’, la capa de terra a les regions polars que sempre està gelada i sobre la qual s’assentava el dipòsit de dièsel que finalment es va esfondrar.

«No és una teoria; és un fet», constata telefònicament Mikhaïl Iulkin, director del Centre per a la Inversió Mediambiental i assessor de governs regionals russos en aquests temes. En les seves investigacions preliminars, la Fiscalia General ha donat la raó a aquest expert i ha admès que la «flacciditat del terra i dels fonaments de formigó» són les causes més plausibles del desastre ecològic, sense descartar altres agreujants, com ara el deficient manteniment.

Siguin quins siguin els resultats de les indagacions, el cert és que l’abocament ha posat d’actualitat a Rússia –un dels països del món on més ràpidament pugen les temperatures– un debat que els científics consideren inajornable: els efectes de la reducció del permafrost en l’economia. «El 60% del nostre territori és terra permanentment congelat i, tot i que tan sols viu allà el 4% de la població, és on s’assenta bona part de la infraestructura que extreu hidrocarburs i minerals, la principal riquesa», recorda Iulkin. Tot i que la fiscalia russa ja ha ordenat la revisió d’instal·lacions sobre permafrost, aquest expert considera que és una cosa que s’hauria d’haver fet «fa ja 20 anys», atesa l’acumulació d’evidències: cràters que apareixen de sobte i amenacen tuberies, cases que han de ser enderrocades... 

Estudi recent sobre el cost

Iulkin recorda l’existència d’un estudi recent realitzat per experts mundials que calculava que fins al 2050 Rússia podria necessitar 84.000 milions de dòlars (el 7,5% del PIB rus) per reparar la infraestructura danyada pel minvant permafrost i que va ser àmpliament debatut per la premsa russa. «No obstant, el Govern li va dedicar molt poca atenció; no hi ha sensibilitat [per a aquests temes], incloent-hi el president Putin, que no proclama de manera categòrica que el canvi climàtic és una amenaça per a Rússia», denuncia.

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

Mentrestant, als voltants de la llunyana ciutat de Norilsk, de les mines del qual s’extreu gran part del pal·ladi i el níquel que es consumeix al món, els equips destacats intentaven contenir els danys. Segons el governador del territori de Krasnoiarsk, Aleksandr Uss, l’abocament ja ha arribat al llac Piasino, on neix un altre riu que desemboca al mar de Karar, a l’oceà Àrtic. «La catàstrofe ecològica és molt greu; podem dir que el riu Ambarnaia està mort almenys per als pròxims dos anys», explica a EL PERIODICO Aleksei Knijnikov, del Fons Mundial per a la Naturalesa, la primera organització a donar l’alarma.

L’activista arremet contra l’empresa, una subsidiària del gegant miner Norilsk-Níkel, amb un ampli historial contaminant, mentre qüestiona l’actuació del Govern regional. «Durant dos dies la companyia va ocultar el que havia passat; tampoc està clar el paper de les autoritats locals; vam ser nosaltres els que vam trucar a Moscou quan vam veure el que publicaven les xarxes socials», rememora.