L'onada de protestes a la recerca de justícia racial manté la seva força als EUA

Pujada a les espatlles de Stephen Jackson, un exjugador de l’NBA, una nena negra de 6 anys diu: «¡El meu pare ha canviat el món!». Aquesta nena és Gianna Floyd, que dimarts va ser a Saint Paul, la ciutat bessona de Minneapolis, on el 25 de maig el seu pare, George Floyd, va morir en un cas de brutalitat policial que ha encès als EUA la metxa de protestes davant la injustícia racial. I potser el món no ha canviat, però l’impacte del cas de Floyd ha transformat per ara el país, recorregut per una onada d’activisme cívic sense precedents en dècades, un tema que l’expresident Barack Obama tenia previst abordar ahir en un missatge públic.

View this post on Instagram

A post shared by Stephen Jackson Sr. (@_stak5_)

Passen els dies i no s’aturen aquestes protestes de costa a costa, en grans urbs i petites ciutats. Per contra, creixen en llocs com ara Nova York, Los Angeles, Filadèlfia i Portland les manifestacions, multitudinàries i pacífiques de dia, més minoritàries i complicades quan entren en vigor els tocs de queda imposats en més de dues dotzenes d’urbs. A partir d’aquests moments s’intensifica la tensió amb les forces de l’ordre i els arrestos, i es repeteixen els actes vandàlics, cada vegada més esporàdics. Només a Nova York –on es van tornar a veure escenes de pillatge, tot i que menys que en dies anteriors– hi va haver 300 detinguts.

Fins i tot a Washington DC, la resposta de dimarts a la demostració de força bruta desplegada la vigília a les portes de la Casa Blanca –on es van llançar gasos lacrimògens contra manifestants pacífics per facilitar una criticada operació d’imatge del president, Donald Trump, davant l’església de Saint John– va ser la sortida als carrers de més gent que el dia anterior.

Tensió entre la Casa Blanca i el Pentàgon

Aquest episodi ha provocat rebuig en bona part de la comunitat religiosa, però també en la militar, i s’està obrint una batalla entre el Pentàgon i la Casa Blanca, especialment per l’amenaça de Trump d’utilitzar l’Exèrcit contra les protestes de ciutadans nord-americans invocant la llei d’insurrecció de 1807. El secretari de Defensa, Mark Esper, ha ofert públicament aquest dimecres el seu rebuig a aquesta possibilitat, i ha mostrat la seva preferència per continuar desplegant com fins ara els reservistes de la Guàrdia Nacional.

«Les forces en actiu en papers d’aplicació de la llei només s’han d’utilitzar com a última opció i en les situacions més urgents i extremes. Ara no es dona el cas i no dono suport a invocar la llei d’insurrecció, ha dit Esper. En els seus comentaris, que segons les primeres informacions han fet que Trump es posés furiós, Esper també s’ha distanciat dels fets de dilluns, pels quals ha sigut fortament criticat, incloent-hi una carta oberta de dimissió d’un membre d’una junta científica, James Miller, que li ha dit que potser no va ser capaç de frenar el fet que Trump dirigís aquest espantós ús de força, però que hauria pogut optar per oposar-s’hi i, en canvi, li va donar suport visiblement. «No sabia que hi hauria un posat per a una foto, ha justificat el cap del Pentàgon, que afirma que intenta mantenir el departament apolític».

Canvis a Minneapolis

Mentrestant, a Minneapolis, cada vegada hi ha més senyals de tornada a la normalitat. Les manifestacions persisteixen, tot i que amb intensitat reduïda. A les zones més afectades per esclats de violència la setmana passada avui dominen les tasques de neteja. Les televisions locals han tornat a la programació habitual. Els autobusos tornaven a circular i els rodalies ho faran dijous.

Notícies relacionades

Els EUA són Minneapolis

Melania Trump, amb un somriure impossible al costat de Donald Trump, es converteix en viral

Pot ser, no obstant, una nova normalitat i l’esclat d’ira dels últims dies és una llavor que ha començat a donar alguns fruits. Dimarts el sistema escolar de la ciutat va anunciar que rescindeix el contracte amb el Departament de Policia per oferir seguretat a les escoles. I el Departament de Drets Humans de l’estat de Minnesota anunciava que, per primera vegada, llança una investigació de la policia de la ciutat per estudiar legalment la seva potencial vulneració dels drets civils.

Aquest anunci va ser rebut inicialment amb escepticisme per activistes locals, sospitosos que pogués ser un gest simbòlic amb poca traducció en canvis reals, però la comissionada de Drets Humans va mirar de donar-los garanties que serà alguna cosa més. «No és un informe», va dir Rebecca Lucero, que dirigirà la investigació. És una cosa que donarà com a resultat accions legals i requerirà canvis. No intenta assignar responsabilitats criminals individuals a persones, és sobre canvi de sistemes.