crisi sanitària

El Brasil té un nou rècord de morts per Covid-19 enmig d'un altre incident racista

Amb les 1.262 defuncions d'aquest dimarts, la quantitat de casos letals supera els 31.000

Un funcionari governamental qualifica la comunitat afrobrasilera d'«escòria»

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El Brasil va confirmar 1.262 defuncions per coronavirus aquest dimarts. Amb el nou rècord, el gegant sud-americà va travessar la marca de les 31.000 morts i 55.383 casos positius oficialment acceptats. El perill sanitari, que segons va advertir l’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara no ha arribat al pic més agut, torna a mesclar-se amb l’escàndol polític, aquesta vegada reflectit en el mirall de la crisi dels Estats Units a partir de l’assassinat de George Floyd. Sergio Camargo, el president de la fundació Palmares, creada fa tres dècades per l’Estat per promoure els valors de la cultura afrobrasilera, de la qual ell és hereu, va qualificar el moviment negre d’«escòria maleïda» i «rodamons».  La conversa, filtrada pel diari ‘O Estado de São Paulo’, es va conèixer en moments que la societat torna a posar en un primer pla un problema de llarga data, el racisme, agreujat des de l’arribada del Govern d’extrema dreta i, aquest any, la pandèmia: la letalitat de la Covid-19 és cinc vegades més elevada en els afrobrasilers.

Bolsonaro va tornar a prendre’s a la lleugera l’augment dels morts.  El Brasil és el quart país del món amb més nombre de fets fatals. Els sanitaris estimen que en pocs dies superarà Itàlia i el Regne Unit, que estan per sota dels Estats Units en la quantitat d’òbits. «Plorem tots els morts, però és el destí de tothom», va dir el capità retirat.

Bolsonaro ha fet reiterats comentaris de to racista abans d’arribar al poder. Camargo ha sigut conseqüent amb aquest llenguatge provocador. Dilluns passat va afirmar que «la influència del moviment negre sobre els negres és nociva».  També va expressar, una vegada més, el desig de revocar la celebració del Dia de la Consciència Negra al país, celebrat el 20 de novembre. A més, va amenaçar de bloquejar de les xarxes socials els que s’adherissin al lema de les protestes iniciades als Estats Units: «Les vides dels negres importen».

Indignació

El Brasil té des de fa dies el seu propi cas Floyd. Al nen João Pedro li van disparar per l’esquena en el marc d’una operació policial en un barri marginal de Rio de Janeiro, mentre es protegia a casa seva del tiroteig. La seva família no va tenir notícies de l’adolescent fins a 30 hores més tard, quan se li va comunicar la mort i se li va entregar el cos. «L’Estat no és a les perifèries per oferir salut, educació, cultura, lleure. Aquest paper de l’Estat ja no existeix», va dir l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva.

Notícies relacionades

«El racisme és un problema estructural, que afecta principalment la població negra, però imposa danys a tota la societat. Crec que ha arribat el moment que els brasilers no negres s’uneixin veritablement a la lluita antiracista i ajudin a reverberar el pensament dels nostres intel·lectuals negres que van arribar abans, ja assenyalant els camins cap a la igualtat», va assenyalar Áurea Carolina, una diputada d’esquerres que participa també del moviment feminista. Diumenge passat va tenir lloc la primera manifestació.

Camargo és a hores d’ara un dels focus de les crítiques. Però el rebuig de la seva figura és de vella data. Quan va assumir el seu càrrec públic va dir que l’esclavitud va ser «beneficiosa per als descendents» d’aquells milions de persones portades en barcos negrers des de l’Àfrica.