Trump amenaça de desplegar l'Exèrcit contra els manifestants

Les campanes anuncien les hores, però també la vida i la mort, i als carrers deserts de Washington l’eco de les campanes es fon amb l’inquietant aleteig dels helicòpters. Minuts abans que entri en vigor el toc de queda, avançat a les 19.00 hores després dels violents disturbis de diumenge, comerços i hotels es parapeten amb taulons per protegir els seus establiments, com si esperessin el pas d’un huracà. Però aquesta serà una jornada diferent. Antiavalots, policia militar, carros blindats i, fins i tot, agents de la DEA han pres el centre de la capital amb la clara intenció d’impedir que es repeteixi el caos de la vigília. «Acabarem amb els disturbis i l’anarquia que s’ha estès pel nostre país», diu en aquests moments Donald Trump des de la Casa Blanca. «I acabarem amb ells».

Criticat a destra i sinistra per la passivitat amb què ha actuat fins ara, només interrompuda per atiar la divisió social a Twitter, el president dels Estats Units va amenaçar dilluns de desplegar els militars si els governadors no són capaços de sufocar els aldarulls. «Això no són actes de protesta, són actes de terrorisme domèstic», va dir ben aviat en un comunicat llegit davant les càmeres, hores després d’haver dit «febles» als governadors. «Si ciutats o estats es neguen a prendre les accions necessàries per defensar la vida i la propietat dels seus residents, desplegaré l’Exèrcit dels EUA per resoldre’ls aviat el problema». El toc de queda a la capital, va afegir, serà «estrictament» aplicat. 

A dues illes d’allà, un megàfon de la policia va fer seves les paraules del president. «Primer avís: abandonin la zona o seran arrestats». Natay Smith no es va moure. «No m’importa que m’arrestin. Els negres som persones. Creiem en les mateixes coses que la resta. Estem cansats de veure morir els nostres familiars i amics. I el pitjor és que els policies responsables mai han de retre comptes», deia aquesta estudiant de 20 anys. Entre el 2013 i el 2019, només l’1% dels agents involucrats en la mort d’un sospitós van ser processats, segons Mapping Police Violence. 

Davant la Casa Blanca, centenars de persones havien protestat fins aleshores pacíficament, però sense previ avís, la policia va començar a disparar gasos lacrimògens i a dispersar-los amb agents muntats a cavall.

Trump heading to St John’s church. Asked about clearing out a park for a photo op. pic.twitter.com/4icg7olFPf

— Jim Acosta (@Acosta) 1 de junio de 2020

¿El motiu? Trump sortia finalment del seu cau, dos dies després d’haver hagut de tancar-se durant gairebé una hora al búnquer de la seva residència. Acompanyat d’una comitiva d’assessors, va creuar el parc Lafayette, buidat minuts abans per força, i es va plantar davant l’església de Saint John per fer-se la foto amb una Bíblia a la mà, un dia després que cremés el soterrani del temple. 

El cop d’efecte «va indignar» la bisbe de l’Església Episcopal de Washington, a la qual pertany l’anomenada «església dels presidents». La Casa Blanca no la va avisar de la visita, no li va demanar permís per utilitzar la seva Bíblia ni la va informar que els manifestants serien gasats per obrir pas al president. «La Bíblia declara que Déu és amor. Tot el que ell ha dit i ha fet és inflamar la violència», va dir la reverenda Mariann Budde. «Quan necessitem un lideratge moral, ell fa tot el possible per dividir-nos». 

Al centre de la ciutat van començar els arrestos. Expeditius i sense contemplacions, tot i que amb prou feines van trobar resistència perquè el gruix dels manifestants havien fugit. Davant les multituds del cap de setmana, la protesta de dilluns va ser petita, a diferència del que va passar en altres ciutats. A Filadèlfia o Atlanta la policia va carregar contra centenars de manifestants. A Nova York la indignació pacífica de les primeres hores va derivar novament en saquejos a la Cinquena Avinguda. I per tot el país sis policies van resultar ferits de bala. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Entre els participants en les marxes creix la preocupació per la violència, que enterboleix les seves demandes legítimes. A diverses ciutats del país les seves autoritats han assenyalat que són els manifestants blancs els que estan generant bona part del vandalisme, ja sigui perquè tenen les seves pròpies agendes o perquè aspiren a deslegitimar les protestes. «És sorprenent la quantitat de joves blancs que estan perpetrant el pillatge, els robatoris i els incendis», va dir l’alcaldessa de Seattle, Jenny Dukan.

No tot són crides a aixafar les protestes. El candidat demòcrata, Joe Biden, va acusar el president de convertir el país «en un camp de batalla» amb la seva retòrica destinada a inflamar les seves bases. «‘No puc respirar’ és un toc d’atenció perquè el país reaccioni», va dir des de Filadèlfia. «Ha arribat el moment que la nostra nació faci front al racisme sistèmic», va afegir abans de comprometre’s a abordar el problema en els primers 100 dies de la seva eventual presidència.