L'Argentina, a punt d'una nova suspensió de pagaments als creditors

«S’aproxima un altre ‘default’», augura el verdulaire darrere la mascareta, mentre pesa els tomàquets a la balança. El venedor afirma que li ha sentit dir a un economista a la ràdio i dona per fet que quan s’acabi aquesta setmana l’Argentina suspendrà pagaments als creditors. La paraula ‘default’, o els seus equivalents, està en boca de gairebé tothom. Forma part d’un argot gairebé costumista i llunyà en el temps.  El primer episodi d’aquesta naturalesa va tenir lloc el 1827. L’Argentina va tornar a deixar de pagar el deute el 1890.

L’última dictadura militar es va declarar en fallida el 1982. Havia rebut un país amb un passiu de 7.000 milions de dòlars (6.400 milions d’euros) i el va multiplicar per gairebé set. El 2002, sota la runa del ‘corralito’ financer, un Govern provisional va recórrer per quarta vegada el mateix camí. L’última parada en aquest camí d’ensopegades la va fer el president Mauricio Macri. L’agost passat, va demanar reprogramar pagaments després endeutar-se amb 100.000 milions de dòlars durant quatre anys per finançar una fuga de capitals de 86.000 milions de dòlars. Aquest divendres pot tenir lloc la sisena suspensió unilateral de pagaments.

El 22 de maig s’haurien de cancel·lar bons per 503 milions de dòlars. No obstant, això no es produirà. A diferència dels casos precedents, el president Alberto Fernández coincideix en un punt amb els creditors, en què el ‘default’ no és bo per a cap de les parts.  El ministre d’Economia, Martín Guzmán, ha advertit que l’acord, si arriba, «ha de posar el país dret». 

Proposta per dur a terme una quitació

A mitjans d’abril, l’Argentina va proposar una quitació del 5,4% del capital i del 63% dels interessos, així com un període de gràcia de tres anys que permetessin al país renéixer una altra vegada de les cendres, curar ferides socials i després complir els compromisos externs. La proposta representaria un alleujament en el pes del deute privat en uns 42.000 milions de dòlars. Fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI) la va beneir, perquè considera «insostenible» el passiu acumulat. L’FMI no és un convidat de pedra en aquesta història. Va prestar a Macri 47.000 milions de dòlars sota el mandat de Christine Lagarde. Hi ha alguna cosa més que la seva imatge en joc. 

Fa diverses setmanes alguns mitjans de premsa van anunciar una apocalipsi. El preu del dòlar va tornar a disparar-se. El Govern atribueix la devaluació al ‘lobby’ dels creditors.  Es diu que només acceptarien no rebre diners durant un any. Setmanes enrere, un grup de 188 economistes prestigiosos, entre els quals, dos premis Nobel, Joseph Stiglitz i Edmund Phelps, van qualificar la proposta argentina de «responsable». En una carta oberta, van assenyalar al seu torn que aquest cas suposa una oportunitat perquè «la comunitat financera internacional demostri que pot resoldre una crisi de deute sobirà de manera ordenada, eficient i sostenible».

Ensorrament per la Covid-19

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El 22 de maig començarà a saber-se si s’obre una porta per prosseguir les negociacions. El diari ‘Ámbito Financiero’ ha assegurat que hi ha «disposició mútua» per no trencar definitivament ponts. Abans de la Covid-19, l’Argentina enfrontava aquest any un horitzó d’inquietud: es calculava una caiguda del PIB del 2%. La pandèmia ha fet més profund el desastre. L’economia s’esfondrarà gairebé set punts i la pobresa sembla que afectarà el 50% de la població. 

El marge de millora de l’oferta del Govern és molt estret: els seus integrants asseguren que no s’està en condicions de comprometre els comptes públics i externs. I si bé no desitja un enfrontament judicial amb els creditors tampoc descarta aquest desenllaç. Al cap i a la fi, el ‘default’ és una història repetida.