CONSEQÜÈNCIES DE LA PANDÈMIA

El coronavirus esquitxa d'incògnites la cursa electoral dels EUA

Un assessor de Trump revifa breument el fantasma d'un potencial retard de la cita amb les urnes i els demòcrates s'acosten a la celebració d'una convenció virtual

L'atenció dels nord-americans a la campanya decau segons els sondejos i l'expansió del vot per correu es converteix en objecte de guerra política

zentauroepp52814398 president donald trump speaks during a press briefing with t200316223109

zentauroepp52814398 president donald trump speaks during a press briefing with t200316223109 / Evan Vucci

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Les incerteses que propaga el coronavirus també han encomanat, i de ple, la campanya electoral dels Estats Units i han provocat trastorns d’efectes encara desconeguts. A poc menys de sis mesos de la cita amb les urnes, aquesta setmana ha sigut un recordatori del terreny inèdit en què es mou la cursa per la Casa Blanca.

Primer, dimarts passat, es va viure una tempesta, breu però intensa, per unes declaracions del gendre i assessor de Trump, Jared Kushner, que van reactivar el debat nuclear sobre la possibilitat, pràcticament irreal, d’un canvi de data en les eleccions. Aquesta està marcada per una llei del 1845 i el president no pot alterar-la amb una ordre executiva, i fins i tot en l’improbable cas que es canviés per una acció del Congrés toparia amb el fre de la Constitució, que fixa també les dates d’inauguració del Congrés i de presa de possessió del president, i necessitaria ser esmenada en un procés amb majoria de dos terços a les dues cambres i la ratificació d’almenys 38 dels 50 estats.

En una entrevista amb ‘Time’, Kushner va semblar que deia que hi havia incertesa sobre si els comicis es celebraran el 3 de novembre. «És massa lluny per dir-ho», va contestar davant de la pregunta de si hi hauria algun escenari, incloent-hi una segona onada de l’epidèmia a la tardor, davant d’un hipotètic retard.

Tot i que només unes hores després Kushner va aclarir les seves paraules, es van revifar els fantasmes dels quals Joe Biden, el candidat demòcrata de facto, alertava a l’abril. Llavors l’exvicepresident va expressar la seva opinió que Trump «intentarà retardar les eleccions d’alguna manera, inventar-se algun raonament sobre per què no es poden celebrar». Trump, no obstant, a l’abril insistia que «les eleccions seran el 3 de novembre».

Convenció virtual

També dimarts l’impacte de la pandèmia es deixava sentir quan el Comitè Nacional Demòcrata (DNC, per la seva sigla en anglès) feia passos que acosten més la possibilitat que la seva convenció, que havia de celebrar-se a Milwaukee i ja van retardar del juliol a l’agost, acabi sent virtual, totalment o parcialment. Tot i que de moment ho ha decidit un comitè dins del DNC, que encara ha de votar en ple, augura alteracions que ni tan sols va imposar la guerra civil el 1864.

Aquesta mateixa possibilitat no la contempla ara per ara el Comitè Nacional Republicà ni tampoc Trump, que ja ha hagut de suspendre de moment els grans mítings que són saba per a ell i per a la seva campanya, i està ansiós per la convenció de diversos dies a Charlotte i per les oportunitats mediàtiques que genera.

Tant el president com Biden es mouen en les aigües empantanegades pel virus, que centra l’atenció. Trump compta amb l’avantatge de la presidència i en els últims dies ha agitat una altra vegada teories conspiradores que li donen bons resultats entre les seves bases plantejant una suposada trama del seu predecesor contra ell, en la qual implica Biden, que ha batejat com ‘Obamagate’ (un martelleig al qual Barack Obama va respondre dijous amb un simple tuit: «Voti»).

Però els dos candidats afronten també una pèrdua d’interès dels nord-americans per les eleccions a la qual apuntava aquesta setmana un sondeig de Gallup. Segons l’enquesta, l’atenció a la campanya ha caigut vuit punts des del febrer i els indicadors de l’entusiasme sobre votar han baixat sis punts entre els republicans i set entre els demòcrates.

El vot per correu

Notícies relacionades

Com es votarà al novembre és una altra de les incògnites i per temes com el vot per correu es lliura ja una intensa guerra al Congrés i entre els estats, que són els que regulen les votacions, i els tribunals. El primer gran paquet d’estímul als EUA per a aquesta crisi va incloure 400 milions de dòlars per ajudar els estats a preparar eleccions en la pandèmia, però les propostes dels demòcrates  d’incrementar amb 2.000 milions més la partida per preparar el vot anticipat i per correu no tenen ara el suport republicà.

Trump ha mostrat la seva oposició al fet que es generalitzi el vot que no és en persona, un sistema que denuncia com a «corrupte» i «perillós» i abonat per al «frau», tot i que cap anàlisi sustenta aquestes acusacions. A l’abril va assegurar en roda de premsa que «és terrible, hi ha molta deshonestedat», i fa uns dies deia en un tuit als republicans que «han de lluitar molt dur contra l’expansió». La guerra del president amb el servei postal dels EUA, la seva reticència a finançar-lo i els esforços per imposar canvis en la seva estructura financera són difícils de desvincular d’un intent de danyar les opcions d’expandir el vot per correu.