GESTIÓ DE LA PANDÈMIA

L'altre botí del virus

Béns propietat de clans mafiosos i de la corrupció són expropiats a l'Amèrica Llatina per tenir més recursos en la lluita contra la Covid-19

contraok

contraok

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«És normal que cada vuit dies hi pugin tres nenes amb un home», explicava la Maité, cambrera d’El Castillo VIP, a la revista Soho, quan el prostíbul era un emblema del Bogotà fosc. Empresaris, ramaders i mafiosos s’internaven a les seves habitacions de luxe sota la promesa de plaer i reserva absoluta. Sis anys enrere, el seu presumpte administrador va dir que estava associat en el negoci amb un general de la policia. Va ser un escàndol. Les investigacions van determinar després que el bordell al barri Santa Fe pertanyia al narcotràfic. El Castillo VIP es va esfondrar. Les restes del bordell que, segons el diari ‘La República’, havia sigut «un excés de luxúria i extravagància», queden ara a disposició de l’Institut Nacional Penitenciari i Carcerari (Inpec). Allà es traslladaran presos infectats per coronavirus perquè no contagiïn la resta de la població carcerària.

Igual com El Castillo VIP, altres béns decomissats als narcos i diferents màfies s’estan utilitzant Colòmbia per ajudar en la lluita contra una pandèmia que ha matat gairebé 500 persones i n’ha infectat 11.000. L’hotel Benjamin, a la ciutat de Santa Marta, al nord del país, formava part d’una xarxa de tràfic de blanques. Els seus llits ara allotgen malalts de coronavirus. A Colòmbia regeix des del 2014 una llei que permet a l’Estat quedar-se amb els actius pertanyents al narcotràfic, la prostitució, el terrorisme o el blanqueig de diners. La figura jurídica es coneix com a «extinció de domini». Una vegada que els tribunals decomissen les propietats o els diners, són administrats per la Societat d’Actius Especials (SAE).

Prostíbuls i hotels són decomissats per allotjar-hi malalts i maltractades separades dels seus agressors

Normes similars a diversos països

L’Argentina va aprovar el 2019 un règim similar, que també a la seva manera regeix a Bolívia, el Perú i Mèxic. El 2016, l’exsecretari d’Obres Públiques del Govern kirchnerista, José López, va ser detingut per la policia quan intentava amagar en un convent una bossa amb nou milions de dòlars. López mai va dir quin empresari li havia pagat aquesta suma. La justícia li va permetre convertir-se en penedit. López va apuntar contra Cristina Fernández de Kirchner, però les seves acusacions no van conduir a res. Ara, un quart dels bitllets confiscats que estan en mans de l’Agència d’Administració de Béns de l’Estat (AABE) serviran per equipar un hospital pediàtric que compleix un rol vital en la contenció del coronavirus.

Notícies relacionades

L’AABE també va entregar a les autoritats de la província de Salta, al nord del país, dos hotels que allotjaran persones procedents de zones de risc. Pertanyien al clan Loza, una banda de narcos argentins, peruans i bolivians que va ser desarticulada fa dos anys. Un projecte d’opulenta urbanització al nord de Buenos Aires presumptament finançada per un cartell colombià servirà d’ara endavant com a centre de diagnòstic de la Covid-19. En altres casos menors, l’AABE va obrar amb un criteri anàleg.

«En un moment de greu crisi econòmica i sanitària, és encomiable l’esforç dels jutges de reorganitzar la seva feina en funció d’aquesta nova realitat», va assenyalar el president de l’Associació de Jutges Federals Ajufe del Brasil (Ajufe), Fernando Mendes. Nombrosos magistrats han dictat sentències en casos de corrupció que assignen recursos i equips mèdics per ajudar a combatre la pandèmia. El president Jair Bolsonaro, tan preocupat pel funcionament de la justícia, fins al punt de nomenar el pastor evangelista André Luiz de Almeida Mendonça com a nou ministre, va passar per alt el gest dels tribunals. El cap de setmana s’ha dedicat a l’esquí aquàtic. Total, per a ell la Covid-19 és «una petita grip».