Hipervigilància a Àsia per fiscalitzar les quarantenes

Espanya emprèn una nova fase en què testarà tots els simptomàtics i aïllarà els positius i els seus contactes. Ignorem encara com es gestionaran els elements de risc: ¿seran enviats a casa confiant en la seva responsabilitat íntima per allunyar-se del carrer durant setmanes? No és estrany que els debats sobre les limitacions de les llibertats desemboquin en el «no som xinesos», però un cop d’ull panoràmic arruïna els plantejaments simplistes.

Governs democràtics que han sigut reivindicats com a saludables alternatives a la recepta xinesa i gestionen societats més disciplinades i solidàries que el nostre individualisme mediterrani fiscalitzen les tancades amb tecnologies invasives i contemplen multes i penes de presó. Occident ja ha paït les quarantenes massives que fa tres mesos eren inacceptablement autoritàries però l’anatema persisteix en la supervisió digital; a Àsia, en canvi, s’entén com una factura acceptable en nom de la salut grupal, que evita mesures objectivament més lesives contra la llibertat i l’economia com els llarguíssims confinaments.  

Taiwan ha centralitzat els registres ministerials per identificar possibles contagiats i supervisa les quarantenes a través de la geolocalització del mòbil. L’aparell envia una alarma a la policia si surt dels límits de la vivenda. Els agents, a més, truquen diverses vegades al dia al reclòs per comprovar que no se n’ha anat a passejar deixant el telèfon a casa. Milo Hsieh, un estudiant tornat dels Estats Units, va comprovar la seva eficàcia. El seu telèfon es va quedar sense bateria mentre dormia i, després de les immediates trucades i els missatges desatesos, dos agents van colpejar la seva porta al cap d’uns minuts.

Resposta immediata

Aquest episodi mediàtic va provocar un efímer i minoritari enrenou en un país que construeix la seva identitat en oposició a la xinesa. «Taiwan va ser una dictadura que només va arribar a la democràcia després de dècades de lluita, per la qual cosa les violacions de les llibertats civils generen una resposta immediata. Però les protestes es van apagar a causa de l’orgull nacional perquè es va jutjar que criticaven els esforços per lluitar contra el coronavirus», assenyala l’activista Brian Hioe.

El test febril permet identificar fins i tot els asimptomàtics a Corea del Sud. Als diagnosticats, quan els hospitals estaven saturats, se’ls controlava amb aplicacions de mòbil i trucades constants mentre esperaven a casa que quedés lliure algun llit. Les mesures persisteixen avui per a les 46.300 persones en quarantena forçosa que han tornat de l’estranger o han estat en contacte amb infectats. El Govern, fastiguejat després de gairebé 200 escapades furtives, els permet triar des de dilluns entre els braçalets de geolocalització que ja s’utilitzen a Hong Kong o acabar la tancada en instal·lacions estatals.

L’epidèmia de la MERS, que va deixar 36 morts el 2015, va canviar el paradigma informatiu. Seül va refusar al principi identificar els hospitals que tractaven els contagiats i va recular per aturar les especulacions de les xarxes socials. La nova llei legitima les autoritats durant les epidèmies per recopilar informació privada de contagiats o sospitosos d’estar-ho i «compartir-la sense demora» per satisfer «el dret públic a saber».

Registre de compres

Aplicacions de mòbil, gravacions de càmeres, registres de compres amb targetes i dades d’immigració permeten traçar l’itinerari d’un contagiat en deu minuts. Aquest s’envia per SMS a la població perquè comprovi si hi ha coincidit als mateixos llocs. La informació inclou el gènere, l’edat i el domicili aproximat, així que en alguns casos no és difícil aconseguir el nom. Visites a hotels per hores o locals d’ambient han col·locat alguns diagnosticats en situacions delicades, però totes les enquestes i la recent victòria aclaparadora en les eleccions parlamentàries del Partit Democràtic confirmen el recolzament massiu a la política.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«Durant dècades hem sabut que la gent sacrifica llibertat a canvi de seguretat. És un defecte en circumstàncies normals però potser en les actuals és més comprensible i acceptable», explica Peter Kuznick, historiador de l’American University. L’acadèmic al·ludeix a l’excepció del Japó, un país obedient que va rebutjar els controls socials fins que la crisi es va descontrolar. A l’acceptació dels sud-coreans i els taiwanesos contribueix la transparència dels seus governs i les promeses que els controls desapareixeran després de l’epidèmia.

L’estat d’alarma permetria a Espanya l’adopció de mecanismes de control i la llei ja s’ha utilitzat en casos de tuberculosi i altres crisis. «Primer hauríem de monitorar el compliment de les quarantenes. Per exemple, amb trucades. I, si veiem que és impossible, intentar altres mètodes», proposa Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública. Serà difícil, admet, que la nostra societat admeti els braçalets. I en últim cas, recorda, violar una quarantena podria portar fortes multes i fins i tot la presó d’acord amb la Llei de Seguretat Pública.