Itàlia canta confinada el 'Bella Ciao' el dia de la seva festa nacional

Ha sigut la festa de l’Alliberament més surrealista dels últims 75 anys. Una ‘Bella Ciao’ cantada des de les finestres de tot Itàlia, sobre places i carrers deserts, mentre el president de la República, Sergio Mattarella, sol, de vint-i-un botó i amb mascareta, ha retut homenatge als caiguts  a l’Altar de la Pàtria de Roma.

En una jornada primaveral, blava i assolellada, la patrulla acrobàtica ha sobrevolat la capital, deixant en l’aire uns núvols artificials amb el tricolor italià per commemorar la victòria de 1945 contra el feixisme, quan el país va aconseguir el control de les ciutats del nord i va expulsar les tropes nazis.

#Bellaciaoacadacasa, resava l’etiqueta llançada per l’Associació Nacional de Partisans (ANPI), els supervivents de la qual tenen més de noranta anys, com molts dels 3.000 avis morts pel coronavirus a Itàlia.  

El país ha arribat avui als 26.384 morts des que es va detectar el primer brot autòcton del Covid-19, el 21 de febrer, 415 més les últimes 24 hores, cosa que suposa la millor xifra des del 18 de març, segons el recompte oficial. El nombre de malalts actuals és de 105.847 persones, cosa que significa que els casos positius del país disminueixen de 680, d’acord amb Protecció Civil

«Energia poderosa»

En un missatge a la nació, Mattarella ha recordat que la resistència i el final de la bogeria nazifeixista representen «una reserva ètica d’extraordinari valor civil i institucional que avui, una vegada més, ha de donar al país la poderosa energia comuna per afrontar junts la fase del rellançament».

«Reconstruir és un gest de pau», va remarcar, per la seva banda, Renzo Piano, l’arquitecte que ha regalat a Gènova el projecte del nou pont Morandi, que es va enfonsar el 14 d’agost del 2018, emportant-se la vida de 43 persones que anaven amb cotxe pel viaducte. Malgrat la pandèmia, el pont es continua reconstruint i aquest mateix any s’obrirà.

A gairebé totes les ciutats italianes, els alcaldes han sortit a les finestres dels ajuntaments per pronunciar unes paraules en motiu de la victòria contra el feixisme el 1945, festa nacional a Itàlia. «És aquesta la flor/la flor del partisà/mort per la llibertat», cantava la gent, evocant la naturalesa que en aquests mesos d’absències s’ha reapoderat dels seus llocs, al Panteó i al Colosseu de Roma, a les places de Milà, als voltants de la torre de Pisa. A les aigües dels canals de Venècia.

Zona símbol 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

L’efemèride ha sigut més sentida en el triangle Gènova-Milà-Torí, les primeres ciutats que fa 75 anys es van aixecar contra l’ocupació i la repressió nazifeixista. A Reggio de l’Emília, la zona símbol de la resistència, on va néixer la bandera italiana actual, la cançó ‘Bella Ciao’ va ressonar més forta per tota la plana del riu Po.

En els anys transcorreguts des d’aleshores, aquest dia omplia les ciutats de manifestants per celebrar l’alliberament del nazifeixisme, com el que d’aquí a pocs dies es viurà al país quan es comencin a aplicar les mesures de desconfinament. Potser després de la pandèmia tot segueixi igual que abans. «No passarà res», afirma pessimista el filòsof Massimo Cacciari. La seva afirmació taxativa porta la ment a una altra inesperada i en aparença irreverent ‘Bella Ciao’, la que canta Berlino a ‘La casa de papel’. Les dues melodies no es poden comparar, malgrat que, a la seva manera, totes dues assenyalen que hi ha un després.