PROCÉS HISTÒRIC
Comença a Alemanya el primer judici contra alts càrrecs del règim d'Assad per crims contra la humanitat
Atès el bloqueig en el Consell de Seguretat, països com França, Suècia i Alemanya assumeixen la tasca de processar els responsables de les violacions a Síria
Les oenagés de drets humans i les víctimes consideren que la vista judicial és un «fet històric» que posa fi a la impunitat en la guerra que dessagna el pais àrab
zentauroepp53207676 syaian defendant anwar raslan 57 arrives at court for an u200423175918 /
La justícia alemanya ha obert aquest dijous el procés contra Anwar Raslan, ex alt càrrec dels serveis secrets sirians, i contra Eyad Alghareib, un oficial de menor rang, en el primer judici del món per crims de lesa humanitat contra membres del règim del president de Síria, Bashar al-Assad.
Basat en el principi de justícia universal, al qual Alemanya es va adherir el 2002, el procés suposa un abans i un després en la recerca de rendició de comptes que demanen governs i activistes pels abusos comesos pel règim sirià durant la guerra civil que assola aquest país des de 2011.
«Aquest procés té un considerable significat a nivell mundial. És l’inici de la investigació sistemàtica dels crims del règim d’Assad», ha assegurat en un comunicat el secretari general del Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals (ECCHR), Wolfgang Kaleck.
Amnistia Internacional ha qualificat d’«històric» aquest procés –amb 24 sessions programades fins a mitjans d’agost–, d’una «fita en la lluita contra la impunitat de les violacions més grans dels drets humans a Síria».
58 assassinats i 4.000 torturats
La Fiscalia Federal acusa Raslan i Alghareib, un altre alt membre del Mukhabarat (intel·ligència militar), de «crims contra la humanitat» pels seus respectius papers dins de l’aparell repressor sirià.
Contra Raslan s’han presentat 58 càrrecs per assassinat. Aquest és el nombre de persones que segons la fiscalia alemanya van morir al ser torturades a la presó d’Al Jatib, a Damasc, entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012, quan Raslan era el seu responsable militar.
En aquell període uns 4.000 dissidents polítics van ser empresonats i torturats en aquestes instal·lacions pels subordinats de Raslan. La Fiscalia Federal ha descrit pallisses amb porres, cables i fuets, descàrregues elèctriques i presoners «penjats del sostre pels canells, només amb els dits dels peus tocant el terra».
«Com a responsable de la unitat d’investigació (251, nom del seu departament, o Divisió Al Jatib), l’acusat va determinar i va supervisar els processos operatius de la presó, inclòs l’ús sistemàtic i brutal de la tortura», va argumentar l’acusació pública.
Alghareib, per la seva banda, està acusat de complicitat en aquests mateixos 58 presumptes assassinats. La persecució penal és «important per als supervivents», ha afegit Kaleck, però també per «als familiars dels morts a la presó i per als que encara estan empresonats».
És així mateix un esperó per a «altres processos» en «altres instàncies», «al món àrab o també a nivell internacional», en la persecució de les violacions dels drets humans.
Paper en l’oposició siriana
La justícia alemanya va començar a investigar a Raslan quan diverses de les seves presumptes víctimes, ja com a peticionaris d’asil a Alemanya, el van veure a Berlín i en van informar les autoritats.
Allà havia arribat el 2014, després d’haver abandonat Síria el 2012 i d’haver assumit durant un parell d’anys un rellevant i discutit paper en l’oposició siriana a Assad en l’exili. En una ocasió va participar en les frustrades converses de pau a Ginebra.
A Berlín va arribar, juntament amb la seva família, amb un visat obtingut en l’ambaixada alemanya d’Oman i va sol·licitar asil abans que comencés la crisi dels refugiats. A la capital alemanya va contactar amb les forces de seguretat del país, els va aportar dades d’intel·ligència sobre el règim sirià i va descriure el seu paper en l’oposició. La seva detenció no es va produir fins al febrer de l’any passat.
La columna vertebral del règim sirià
El Mukhabarat és, segons els experts, la columna vertebral del règim de Damasc des de la revolució del 1963. El 2011, quan es va iniciar a Síria la primavera àrab, aquest servei secret es va convertir en un pilar clau de la repressió contra la insurgència i els dissidents polítics.
Notícies relacionadesOrganitzacions com Human Rights Watch (HRW) o Amnistia Internacional han denunciat desaparicions forçoses i tortures a través de testimonis de supervivents que descriuen «abusos esborronadors» i «condicions inhumanes» a les presons sirianes. Diferents col·lectius coincideixen a elevar a més de 100.000 el nombre de desapareguts a Síria i a més de 14.000 els torturats pel règim.
Segons les Nacions Unides els nou anys de guerra civil a Síria han deixat una «devastació sense precedents» i un «sofriment indescriptible», amb més de cinc milions de refugiats i sis milions de desplaçats interns. Organitzacions de drets humans sirianes calculen que els morts superen el mig milió.
