El Govern argentí impulsa l'impost Pàtria als més rics per reactivar l'economia

A les nou de la nit, milers d’argentins repeteixen des de fa setmanes el ritu de sortir als balcons a aplaudir l’esforç que fan els metges i infermers per frenar l’avenç del coronavirus. Les decisions que ha pres el president Alberto Fernández per combatre una pandèmia que fins ara ha matat unes 200 persones, susciten alhora una alta adhesió que es barreja amb aquests aplaudiments.  Les forces opositores desconfien d’aquesta popularitat. Temen que permetrà al Govern acumular massa poder polític i que el populisme, com va dir l’exmandatari de dretes Mauricio Macri, sigui pitjor que el Covid-19.

Per això s’han proposat entaular la seva primera batalla enmig de la quarantena i impedir l’aprovació al Congrés d’un impost a les grans fortunes. Es tracta, segons els promotors de la iniciativa, d’un gravamen «excepcional» als argentins de «més capacitat contributiva». L’anomenat impost Pàtria arribaria als posseïdors de tres milions de dòlars d’ara endavant. Es busca recaptar uns 3.000 milions de la moneda nord-americana.

Els diners es destinarien a l’adquisició de material sanitari. Serviria també per reduir aquesta pressió sobre els apallissats comptes públics, ajudar a sostenir els ingressos dels argentins que s’han quedat a casa seva per la quarantena, i fins i tot, alimentar-los. Però, a més, es necessita reactivar una producció econòmica que ja es trobava en una situació molt crítica en un país amb 16 milions de pobres i quatre milions en la indigència; alta inflació i més de 20.000 empreses trencades durant l’anterior etapa de govern. La pandèmia no ha fet més que enfosquir aquest horitzó de penes. El PIB caurà aquest any cinc punts en el millor dels escenaris.

«Es demana un esforç més gran als que estan en millors condicions. Regla bàsica de la solidaritat», assenyalen els impulsors de la proposta, entre ells el diputat Máximo Kirchner, fill de l’actual vicepresidenta i dues vegades cap d’Estat, Cristina Fernández de Kirchner. «És un projecte que té el nostre recolzament, hem estat analitzant-ho amb detall. Afecta aproximadament 11.000 persones, d’una posició patrimonial molt forta, en un moment en què es requereixen recursos per finançar polítiques d’Estat absolutament necessàries per lluitar contra un desafiament que no té precedents», va dir el ministre d’Economia, Martín Guzmán. La Unió Industrial Argentina (UIA) i les cambres agropecuàries ho consideren un cop de gràcia contra la reactivació econòmica.

Recolzaments i controvèrsies

Notícies relacionades

Trump suspendrà dos mesos els permisos de residència permanent als EUA

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Una enquesta recent de la consultora Analogías ha donat compte que un 67,7% de les persones entrevistades s’han mostrat «molt d’acord» amb l’impost Pàtria i un 16,1%, «d’acord». Quan dies enrere el president Fernández va fer saber de la seva simpatia amb la iniciativa, l’oposició conservadora va intentar promoure des de les xarxes socials una «cassolada» per reclamar que, en lloc d’un nou gravamen, la classe política es redueixi el salari si vol millorar els comptes de l’Estat. La crida va tenir un rsesò relatiu en alguns barris acomodats. Després que callessin aquestes olles i paelles, Fernández va demanar als seus adversaris evitar la demagògia. «Cap d’aquests funcionaris té empreses a l’exterior, empreses ‘offshore’ ni té empreses pròpies per treure’n utilitats. Viuen del que guanyen».

Sense nomenar-lo, Fernández va al·ludir a Macri, que el 2017, i sota l’argument del «sincerament amb el fisc», va permetre que argentins més que acabalats blanquegessin 116.000 milions de dòlars que tenien amagats a l’estranger. Només el germà del llavors president i el seu entorn empresarial van regularitzar 50 milions de dòlars. A finals del 2019, els argentins tenien encara actius fora del país quantificats en 399.550 milions de dòlars, un 47% més que al final del 2015, quan es va iniciar el Govern de dretes. Setmanes enrere, el fisc va informar al seu torn sobre la troballa de 950 comptes en paradisos fiscals que totalitzen 2.600 milions de dòlars.