Hong Kong deté 14 activistes per organitzar protestes no autoritzades

La policia hongkonguesa ha arrestat aquest dissabte almenys 14 activistes del moviment prodemocràtic que acusa d’haver organitzat protestes no autoritzades durant l’any passat, informa la premsa local. Es tracta de la batuda més gran contra el moviment prodemocràtic de la ciutat des de l’esclat de les protestes massives l’any passat. El partit polític de La Lliga dels Socialdemòcrates ha confirmat a la xarxa social Facebook que el seu president, Raphael Wong; el vicepresident, Leung Kwok-hung, i el secretari general, Avery Ng, estan entre els arrestats.

També hi figuren exlegisladors com Martin Lee Chu-ming i Lee Cheuk-yan, que abans pertanyien al Partit Democràtic, o Figo Chan Ho-wun, vicecordinador del Front Civil de Drets Humans, afegeix el rotatiu ‘Hong Kong Free Press’. També ha sigut detingut Jimmy Lai Chee-ying, fundador del rotatiu ‘Apple Daily’, conegut pel seu recolzament al moviment prodemòcrata i per la seva oposició al Govern alineat amb Pequín.

Totes aquestes persones han sigut detingudes per organitzar protestes prohibides per la Policia els dies 18 d’agost, 1 d’octubre i 20 d’octubre de l’any passat, segons el diari. Alguns dels detinguts van ser ja arrestats en relació amb una protesta prohibida celebrada el 31 d’agost del 2019 en el marc de les manifestacions antigovernamentals que van durar mesos a la ciutat.

Marxes massives

Tot i que l’objectiu aquell dia era protestar davant de la seu de l’Oficina d’Enllaç –organisme que representa el Govern de Pequín a Hong Kong-, molts manifestants es van congregar davant de la seu del cos policial, que va decidir fer servir canons d’aigua tintada de blau per primera vegada des de l’inici de les manifestacions massives.

La marxa estava convocada pel Front Civil de Drets Humans, organisme que va estar darrere de les manifestacions més multitudinàries i pacífiques del moviment, però les autoritats van denegar el permís per celebrar-la adduint que en altres protestes s’havien viscut episodis de violència.

La protesta de l’1 d’octubre, que es va celebrar mentre Pequín commemorava el 70è aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina, va acabar amb un ferit de bala en estat crític, desenes de detinguts, llançament de gas lacrimogen i barricades en flames.

La del dia 20 d’aquell mes, que va tenir com a element galvanitzador l’oposició a l’anomenada llei antimàscares (que prohibia l’ús d’aquesta peça durant les protestes) i demanava una reforma del cos de Policia, va acabar igualment amb escenes de caos i greus enfrontaments quan els més radicals van optar per bloquejar carreteres, encendre fogueres i llançar còctels molotov a comissaries.

Pressió

En els últims mesos, les autoritats hongkongueses han intensificat els seus esforços per pressionar la dissidència i  han detingut o multat nombrosos activistes i figures prominents de la lluita prodemocràtica.

Notícies relacionades

2019: l'any de la ira

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les protestes van començar com a oposició a una polèmica proposta de llei d’extradició que, segons advocats i activistes, podria haver permès a Pequín   accedir a «fugitius» refugiats a l’excolònia britànica.

Aquestes manifestacions van mobilitzar des del juny centenars de milers de persones i van deixar greus enfrontaments amb la policia, a qui s’acusa d’abusar del seu poder a l’hora de dissuadir les protestes.