Vietnam, un país pobre que va guanyar la batalla al virus

Un país en vies de desenvolupament, amb més de 1.000 quilòmetres de frontera amb la Xina i sense un sol mort. El Vietnam se l’ignora en els llistats de vencedors contra el coronavirus, potser perquè no té el segell democràtic, però cap país presenta millors xifres en condicions més adverses. El seu model ‘low cost’ serveix de brúixola per a governs africans, llatinoamericans o asiàtics sense un fort sistema mèdic o tecnologia de seguiment.

El triomf del Vietnam parla d’una excelsa gestió dels recursos escassos. Un cop d’ull al seu arsenal anticipava la matança: Ciutat Ho Chi Minh disposa de 900 llits de cures intensives per a vuit milions d’habitants i els vuit metges per cada 100.000 habitants del país són ridículs davant els 41 d’Espanya i Itàlia. Així que, descartada la batalla a terreny propi, les forces es van destinar a les fronteres. No havia sortit encara el virus de la Xina quan el Govern va interrompre les celebracions d’Any Nou amb l’anunci formal de la declaració de guerra al coronavirus. L’1 de febrer ja havia tallat els vols amb la Xina, després va prohibir l’entrada a estrangers i va sotmetre a quarantena tots els nacionals que tornaven. Tres mesos i mig més tard té 268 contagis, majoritàriament importats, després d’haver sufocat un parell de brots.

El primer va empènyer una quarantena de tres setmanes als 10.000 habitants de la província de Vinh Phuc, al nord de Hanoi, després de detectar-se contagis de treballadors arribats des de Wuhan, el focus de la pandèmia. Aquest bloqueig preventiu, amb tot just una desena de casos, certifica la urgència vietnamita de córrer més que el virus. També el Govern va aprovar el tancament nacional amb tot just un centenar d’infeccions. El segon brot va ser causat per una vietnamita que va tornar del Regne Unit i va ser insultada sense mesura a les xarxes socials per eludir el confinament. Moltes quarantenes es compleixen ara en instal·lacions militars.

Comitès veïnals i policia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El Vietnam amb prou feines havia practicat 15.637 tests a finals de març mentre Corea del Sud, amb la meitat de la població, arribava als 340.000. Les serioses carències han sigut suplertes amb el factor humà i l’afany. Molts països identifiquen els que han estat en contacte directe amb els contagiats mentre que el Vietnam busseja fins a la tercera o quarta cadena de transmissió. Els comitès veïnals i policies, a falta de mecanismes tecnològics de control, acudeixen als domicilis dels contagiats o sospitosos per seguir la seva evolució.

L’amenaça vírica ha tornat a mobilitzar una societat que en la seva biografia compta amb sofertes victòries contra invasors. «Cada comerç, cada ciutadà, cada àrea residencial és una fortalesa contra l’epidèmia», aclaria setmanes enrere el Govern per emfatitzar el paral·lelisme bèl·lic. La unió popular, les rotundes i urgents mesures governamentals i un conjunt de quarantenes preventives i quirúrgiques integren la recepta vietnamita, tan assequible com respectuosa amb els drets humans.