El Parlament Europeu reclama un pla «massiu» de reconstrucció

Els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen de nou el 23 d’abril per beneir el pla econòmic aprovat per l’Eurogrup la setmana passada, que inclou un arsenal de préstecs de 500.000 milions d’euros, i començar a parlar de la reconstrucció de l’economia europea. Una etapa crucial que el Parlament Europeu afronta amb una bateria de peticions molt concretes, començant per un «paquet massiu de reconstrucció i recuperació» i un nou marc pressupostari per al període 2021-2027 ambiciós, que inclogui nous recursos per augmentar el marge fiscal.

Aquestes reclamacions figuren en un esborrany de resolució conjunta que serà debatut i votat aquest dijous i que ha sigut pactat per quatre dels grans grups de la cambra: el Partit Popular Europeu, Socialistes i Demòcrates (S&D), els liberals de Renew i els Verds. El text acull positivament les mesures adoptades fins ara per la Comissió Europea i els estats membres, però demana a Brussel·les que proposi un «paquet massiu de reconstrucció i recuperació» per donar suport a l’economia europea i les inversions després de la crisi i més enllà del que estan fent ja el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), el Banc Europeu d’Inversions i el Banc Central Europeu amb el seu programa de compres de 750.000 milions d’euros.

La moció, que accepta que el paquet estigui únicament en vigor mentre durin les «disrupcions» provocades per la crisi, defensa el finançament del paquet a través d’un pressupost europeu ampliat, els instruments i fons financers ja existents així com «bons de recuperació garantits pel pressupost europeu». Un element que ha generat irats enfrontaments entre els països del nord i del sud d’Europa. Països com ara Holanda, Àustria, Finlàndia i Alemanya han deixat clara la seva negativa a acceptar cap tipus de mutualització del deute. 

Per esquivar la resistència dels eurodiputats d’aquests països, la moció assenyala que aquest nou paquet «no hauria d’implicar la mutualització del deute existent» i que s’orientarà a inversions futures. «La negociació ha sigut molt bona. Hem arribat a un text que a tothom li sembla acceptable, però hi ha una expressió, ‘bons de recuperació’, que és problemàtica», admet el cap de files de Ciutadans, Luis Garicano, que confia, no obstant, que les pors dels eurodiputats del nord hagin desaparegut després del compromís que no es tracta ni d’eurobons ni d’un esquema permanent.

Pressupost més ambiciós

El text també recolza mantenir el pacte verd i la digitalització com els dos grans eixos del futur marc pressupostari de la UE i insta la Comissió a presentar uns comptes europeus ambiciosos, amb un pressupost ampliat, més flexible i simple en l’ús dels fons i que inclogui nous recursos propis –impost al plàstic, a les transaccions financeres i al comerç d’emissions– que podrien utilitzar-se com a garanties per al pla de reconstrucció.

En cas que els estats membres no aconsegueixin tancar un acord ràpid –ja van fracassar en el seu intent de finals de febrer– la Comissió Europea haurà de presentar «un pla de contingència» per estendre la durada de els programa financers més enllà del 31 de desembre del 2020 en què expira l’actual marc pressupostari de la UE.

Els eurodiputats també reclamen als estats membres que facin un pas més i activin els 410.000 milions d’euros dels quals disposa el MEDE i no només els 240.000 milions acordats la setmana passada, i recorden que la crisi no és responsabilitat de cap Estat membre.

En aquest sentit, també urgeixen als 27 a aprovar amb urgència la injecció de capital del BEI; a les entitats bancàries, que redueixin o paralitzin el pagament d’hipoteques i suspenguin la concessió de dividends; a les autoritats de supervisió europees, a examinar totes les opcions per alleujar la càrrega de les pimes, i a la Comissió i als estats membres, a prendre totes les mesures possibles per protegir l’ocupació i els grups vulnerables, així com els sectors agroalimentaris i els més colpejats per la crisi, com el turisme i el transport.

Crítiques a Hongria i Polònia

La bateria de propostes dels eurodiputats també reclama una resposta coordinada i solidària davant la crisi i recorda que, malgrat les mesures d’emergència adoptades pels governs europeus, és necessari respectar l’estat de dret. L’esborrany alerta concretament que hi ha dos països que han adoptat decisions que semblen «totalment incompatibles» amb els valors europeus com ara Hongria i Polònia i demana a Brussel·les que avaluï la situació amb urgència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

En el cas del primer, prolongant indefinidament l’estat d’emergència i autoritzant el govern a governar per decret sense límit temporal i el segon per reformar la llei electoral enmig de la pandèmia en contra del Tribunal Constitucional. 

L’esborrany també repassa la situació dels sol·licitants d’asil a les illes gregues i demana el respecte de la Convenció de Drets Humans; aborda les aplicacions mòbils per traçar els moviments dels ciutadans, les campanyes de desinformació i propaganda i suggereix que la Unió Europea es doti de més poders per actuar en casos d’amenaça sanitària transfronterera, amb nous instruments per garantir una actuació ràpida i coordinada, i obri una reflexió.