La nit s'apaga a Berlín

«Ens veiem de nou quan estiguem tots morts. Salut, veïns».

Amb aquest missatge es va acomiadar de la seva clientela el llegendari Schlawinchen. El bar berlinès, al districte de Kreuzberg, es va veure obligat a abaixar la persiana a mitjans del març passat després d’haver estat ininterrompudament obert durant més de 40 anys: el local no havia tancat ni un minut des de 1979. Sempre obert, perquè sempre hi ha algú que té set, com va dir el seu propietari, Tobi Jorczik, en una entrevista amb la ràdio pública alemanya. A l’entrevista, Jorczik fins i tot va reconèixer que va tenir problemes per trobar la clau del psicodèlic local en el qual es reuneix tradicionalment un públic variat per beure, fumar, escoltar música i compartir històries.

El que no va aconseguir la guerra freda ni el Mur de Berlín ho ha aconseguit un virus batejat com a Covid-19. Una de les primeres restriccions que va prendre el govern federal i els estats federats va ser ordenar el tancament de tots els locals de lleure com cines, teatres, bars, clubs i casinos. Qualsevol que hagi trepitjat la nit de la capital alemanya, entén la dimensió del tancament de Schlawinchen: si un virus obliga a tancar les seves portes, llavors ha de ser un virus molt perillós.

Sector en perill

«Per a nosaltres, és la pitjor crisi des del final de la segona guerra mundial, mai hem hagut de fer front a una amenaça tan gran». Això va dir fa un parell de setmanes Lutz Leichsenring, portaveu de la federació de clubs nocturns de Berlín, l’anomenada «Clubcommision», que agrupa més de 200 locals. La declaració va tenir alguna cosa premonitòria; dies després, Angela Merkel utilitzava la mateixa referència històrica: «Des de la segona guerra mundial no hi ha hagut al nostre país un repte que ens faci dependre tant de la nostra acció conjunta i solidària».

A més dels seus museus i les seves òperes, la capitalitat cultural de Berlín no seria la mateixa sense els seus locals nocturns ni els seus clubs de música electrònica. La nit berlinesa atreu centenars de milers de persones cada any. Gent que busca el mite de l’hedonisme i la llibertat individual que regeixen l’escena. El tancament, obligat per la pandèmia de moment fins al pròxim 20 d’abril, amenaça ara l’existència de molts d’aquests espais. La nit de Berlín s’apaga.

«Calculem que el tancament suposarà pèrdues de 10 milions d’euros mensuals», diu Lutz Leichsenring a El Periódico. «Cap dels centenars de clubs de la ciutat podrà sobreviure si es mantenen tancats durant mesos. Per això necessitem recolzament de l’Estat. Nosaltres no tenim a consorcis o grans inversors que ens sostinguin. Els empleats dels clubs tampoc compten amb grans estalvis».

«United we stream»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

La dimensió de la crisi és tal que l’Estat alemany s’ha fet càrrec en primer lloc de l’essencial: frenar la velocitat dels contagis per evitar el col·lapse del sistema sanitari, assegurar el proveïment de la població i garantir un paquet bilionari de crèdits estatals i inversions públiques per esmorteir el cop dur que patirà l’economia alemanya el 2020. La música electrònica i el lleure nocturn berlinès no estan, per raons òbvies, a la llista de prioritats.

A l’espera de possibles ajuts que salvin almenys una part de l’escena, el sector ha posat fil a l’agulla: amb la plataforma United We Stream, transmet en directe ‘sets’ de ‘dj’ des de clubs emblemàtics –i ara buits– de Berlín. A canvi, demana als ciutadans confinats a casa una aportació econòmica. El ‘crowdfunding’ hauria de servir de fons transitori fins que la gent pugui a tornar a suar plegada a les pistes de ball.