Els Estats Units superen els 10.000 morts i es preparen per al pitjor

El mapa s’eixampla. Els focus proliferen. La corba creix sense remissió. I els hospitals es continuen enfrontant a notables carències, segons ha reconegut un informe oficial. Dos mesos i mig després que registrés el seu primer cas de Covid-19, els Estats Units es preparen per afrontar les seves setmanes més complexes fins a la data en el combat contra la pandèmia de coronavirus.

Una pandèmia que ha convertit el país en l’epicentre mundial, amb més de 337.000 casos i, des d’ahir, més de 10.000 morts. «Aquesta serà la setmana més dura i trista en la vida de molts nord-americans», va advertir diumenge el portaveu de la sanitat pública, Jerome Adams. «Aquest serà el nostre moment Pearl Harbor, el nostre moment 11-S. L’única diferència és que no serà localitzat. Afectarà tot el país». 

Un dels models matemàtics amb què treballa l’Administració afirma que en 10 dies es podria assolir el pic de morts, amb més de 3.100 morts en un sol dia, una xifra que superaria les baixes provocades pel bombardeig japonès de Pearl Harbor el 1941 o els atacs terroristes d’Al-Qaida el 2001. Aquesta perspectiva està cridada a aprofundir els problemes del sistema sanitari, pràcticament al límit en ciutats com Nova York, convertida en el principal vector del virus.  

El seu alcalde, Bill de Blasio, ha afirmat que els hospitals novaiorquesos només podran aguantar fins dimecres amb els subministraments de què disposen. Falten respiradors, mascaretes, bates o guants, una situació molt semblant a la que s’enfronten altres centres sanitaris del país, segons un informe del Departament de Salut, que parla també d’escassetat de termòmetres, desinfectants, llençols, menjar per als pacients i proves de diagnòstic. 

«Necessitarem moltíssima ajuda per superar aquesta setmana», va dir De Blasio. La ciutat ha instal·lat un hospital de campanya a Central Park i compta a més amb un barco hospital atracat als seus molls. Però no deixen de ser gotes a l’oceà d’un estat amb més de 127.000 contagis, gairebé els mateixos que Itàlia i uns quants menys que Espanya.

La bona notícia és que dissabte va caure per primera vegada la xifra estatal de morts respecte a la jornada anterior, una dada que Donald Trump va aprofitar per fer novament una lectura optimista de la situació. «Comencem a veure la llum al final del túnel», va dir el president contradient els seus experts. Per tot el país continuen aflorant les crítiques a la resposta del Govern federal, que es resisteix a prendre la iniciativa davant la pandèmia. En vuit estats, tots ells governats pels republicans, encara no s’ha ordenat el confinament de la població. 

Mapa de contagis

Notícies relacionades

El coronavirus posa a prova el complex sistema de salut dels EUA

Escalada de tensió entre els EUA i Veneçuela en plena pandèmia

I, mentrestant, es continua eixamplant el mapa de contagis. Nou estats han superat els 10.000 casos. Quatre són a la costa est (Nova York, Nova Jersey, Massachusetts i Pennsilvània), dos al sud  (Louisiana, Florida), un a l’oest  (Califòrnia) i dos a l’Oest Mitjà  (Michigan i Illinois). Com ha passat en altres països, les residències d’ancians són un dels principals focus de l’epidèmia, però també s’han registrat centenars de casos a diverses presons, en una drassana de Virgínia o en una processadora càrnia de Nebraska. 

De les xifres de morts comença a emergir, a més, una preocupant tendència. La pandèmia sembla que s’està acarnissant amb la població afroamericana, més pobra i amb una expectativa de vida més baixa que l’Amèrica blanca. El 81% dels morts al comtat que envolta la ciutat de Milwaukee són negres, quan només representen el 26% de la població. Igual de desproporcionada és la xifra de morts a Michigan, Illinois o Carolina del Nord.