L'Eurozona ultima el seu revulsiu davant la crisi

Després de la cimera europea que va acabar en fiasco fa vuit dies i tres videoconferències fallides després, els ministres d’economia i finances de l’Eurozona miraran aquest dimarts d’establir les bases del primer gran tallafoc d’emergència que ha d’ajudar els governs europeus a mantenir empreses i treballadors a la superfície i, sobretot, a confirmar que la solidaritat europea existeix. Sobre la taula quatre ingredients que se sumen a dues idees d’encuny nacional: «el regal» de 20.000 milions proposat per Holanda aquesta setmana i el fons per rellançar l’economia plantejat per França. «Les coses s’estan movent ràpid. Hi ha moltes converses bilaterals, videoconferències. Hi ha encara algunes reunions previstes, però confiem en un acord», apunten fonts diplomàtiques.

Un fons de rescat gairebé sense condicions

De tot l’arsenal, el Mecanisme d’Estabilitat Europeu (MEDE), que té una potència de foc de 410.000 milions d’euros, és l’instrument financer més poderós. El seu ús ja va generar un «recolzament ampli» durant l’últim Eurogrup, segons va indicar el seu president, Mário Centeno, tot i que Itàlia ha tornat a deixar clar que continua sense agradar-li la proposta. «L’ús d’instruments com el MEDE semblen totalment inadequats respecte als objectius que es persegueixen tenint en compte que ens enfrontem a un xoc simètric», ha recordat el president italià, Giuseppe Conte, en una tribuna. El pla que ultimen els governs europeus contempla l’activació de dues modalitats de línies de crèdit a què els governs podrien recórrer en cas de necessitat. La primera, una línia preventiva reforçada (ECCL), que s’adaptaria per respondre de manera immediata a les necessitats dels serveis sanitaris i la resposta econòmica, i que permetria als governs sol·licitar crèdits de fins al 2% del PIB (uns 25.000 milions en el cas d’Espanya), tot i que podria ajustar-se en funció de la necessitat i la severitat del cop. 

La segona opció és un nou «instrument de finançament ràpid» amb una capacitat de 80.000 milions (uns 9.500 per a Espanya) que es podria sol·licitar per sufragar despeses sanitàries d’emergència i els costos econòmics provocats per la pandèmia. Els dos instruments, que «no són exclusius i podrien ser utilitzats de manera combinada», preveuen condicions, tot i que lleugeres (compliment de les normes del Pacte d’Estabilitat i les recomanacions del Semestre Europeu) així com el seguiment per part de la Comissió. «És molt important que si un país diu que vol utilitzar aquests fons no hi hagi comissaris que vagin i dediquin setmanes a discutir com han de canviar les seves polítiques en els pròxims anys», admetia aquesta setmana el ministre alemany de finances, Olaf Scholz. La prova de foc serà dimarts.

Un megafons per al BEI

El segon gran element sobre el qual els governs volen construir la resposta econòmica al coronavirus és el Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’entitat, en mans dels governs de la UE, ja havia anunciat fa unes setmanes el seu compromís per mobilitzar 40.000 milions d’euros. El seu president, Werner Hoyer, aspira a crear un fons de 200.000 milions per recolzar les petites i mitjanes empreses colpejades pel coronavirus. Per a això, els governs haurien de posar 25.000 milions en garanties amb què l’entitat podria acudir al mercat a la recerca de finançament. Si els governs hi donen llum verda, l’instrument podria estar en marxa «en qüestió de setmanes, per no dir de dies».

100.000 milions contra l’atur

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

L’última iniciativa destinada a reforçar el salvavides econòmic europeu és un nou fons denominat SURE, proposat per la Comissió Europea aquesta setmana, per finançar els ertos i protegir els treballadors per compte d’altri i propi contra el risc d’acomiadament i la pèrdua d’ingressos. Un mecanisme d’«emergència», dissenyat particularment per recolzar Itàlia i Espanya, i que neix amb l’objectiu de mobilitzar 100.000 milions a partir de 25.000 en garanties que posaran de manera voluntària els Estats i membres. La Comissió Europea utilitzaria aquests diners per captar finançament als mercats financers amb els quals després fer préstecs als països que necessitin ajuda i que es beneficiïn d’aquesta manera de costos de finançament més barats. 

El debat dels eurobons o ‘coronabons’

Tot i que les institucions europees insisteixen que «totes les opcions estan sobre la taula», incloent-hi la mutualització del deute que reclamen països com Itàlia i Espanya, tot seguit admeten que no és una opció viable a curt termini. «Tots sabem que necessitem respostes ràpides a la crisi. No podem senzillament dedicar dos o tres anys a inventar noves eines», advertia aquest dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. «A l’inici de la crisi de l’euro es va trigar set mesos perquè el fons de rescat temporal emetés el seu primer bo. És millor utilitzar tots els instruments i institucions existents», afegeix el director executiu del fons de rescat, Klaus Regling. Holanda ha deixat clar que considera el debat «tòxic» i que no acceptarà la mutualització del deute tot i que fonts de la delegació donen per fet que el tema tornarà a colar-se a l’agenda.