Marcos Espinal: «El tancament de fronteres pel virus pot ser contraproduent»

El coronavirus ha llegado con cierto retraso a América Latina, pero ya es una realidad en todos sus países. El Brasil va registrar el primer cas confirmat el 26 de febrer i l’Argentina, la primera mort el 7 de març. Fins ara la pandèmia avança lentament, però el desafiament és immens: més de 600 milions d’habitants, elevades taxes de pobresa, baixa inversió en Sanitat, governs febles i milions de persones sense accés a l’aigua corrent. El doctor Marcos Espinal coneix bé aquests problemes. Dominicà avesat a diverses pandèmies, dirigeix el Departament de Malalties Transmissibles a l’Organització Panamericana de la Salut (PAHO), l’oficina regional per a les Amèriques de l’Organització Mundial de la Salut.   

¿Per què ha tardat la pandèmia a arribar a Amèrica Llatina?

El virus es va originar a la Xina. La regió té bones relacions amb el país asiàtic, però hi ha menys vols a la Xina que des d’Europa o els Estats Units. Els seus països han tingut, a més, l’oportunitat de preparar-se perquè van tenir l’experiència del zika i l’H1N1. Comparat amb altres regions, encara en tenen pocs casos. 

¿Hi ha algun factor que suggereixi que el Covid-19 serà més feble a Llatinoamèrica?

No, seria una irresponsabilitat dir una cosa així. En aquests moments, el Brasil té 4.300 casos; Xile, 2.400; i la República Dominicana, uns 860, per posar uns quants exemples. Són a temps d’agafar el toro per les banyes. Però si els casos es disparen no seria un fracàs perquè aquesta pandèmia no ha respectat ni tan sols els països més rics. A Amèrica Llatina, la majoria són de renda mitjana i alguns de renda baixa. 

La resposta en alguns països ha sigut molt lenta. Fins no fa res, tant López Obrador a Mèxic com Bolsonaro al Brasil minimitzaven els seus riscos i animaven la gent a fer vida normal. 

Nosaltres som una agència internacional de salut pública, estem en contacte permanent amb els ministeris de Salut i els exhortem a la preparació. Cada país és sobirà i pren les seves pròpies decisions. Jo no puc criticar els caps d’Estat, però sí que m’agradaria que recordin el que va passar amb el zika i l’H1N1.

¿I què va passar?

Doncs que en vam tenir dues pandèmies, el 2009 i el 2015. Hi va haver molta gent afectada i també hi va haver morts. No perden res si es preparen. No és un missatge polític, es tracta de salvar vides, d’ajudar els nostres ancians, que són els que més estan morint, o les persones amb problemes cardiovasculars i diabetis. Tota la societat ha de fer la seva part i els països ens han de fer cas. 

Moltes nacions han tancat les seves fronteres. ¿És una política efectiva?

L’OMS no recomana els tancaments de fronteres perquè els virus no les respecten. Hi ha molta controvèrsia sobre això i nosaltres respectem les decisions dels països, però l’experiència en altres epidèmies demostra que pot ser fins i tot contraproduent perquè té un impacte en l’economia i el comerç. 

Governs febles, analfabetisme, milions de persones sense accés a aigua potable. ¿Els sistemes sanitaris del continent estan preparats per al que els cau al damunt? 

Estan millor preparats que fa uns anys per l’experiència que van tenir amb altres epidèmies, però hi continua havent molts desafiaments. Principalment els problemes d’aigua potable i sanejament. El nostre missatge als governs és que s’assegurin de dotar els hospitals i unitats de cures intensives dels mitjans necessaris per atendre els pacients i protegir els professionals sanitaris. Un altre problema són les notícies falses que circulen a internet. Cal evitar crear pànic perquè amb el pànic augmenten els errors.

¿De quina manera és aquest virus diferent d’altres?

La rapidesa amb què es transmet. I també la seva predilecció per les persones grans, tot i que ningú està exempt d’encomanar-se. Deixa molt que desitjar que hi hagi gent a les platges o al carrer desafiant les recomanacions perquè hem de cuidar els nostres avis i els nostres pares. També hi ha gent jove que ha mort, és important recordar-ho. D’altra banda, els seus símptomes són lleus en el 80% de casos; moderats en el 15%; mentre el 5% que enfronta a una situació crítica. Un 2% aproximadament mor. L’esperança és que aviat tinguem tractament i en un any i mig o així tinguem vacunes. És important complir la distància de seguretat perquè ajuda a trencar la cadena de transmissió del virus. 

Trump tenia intenció, tot i que aquest diumenge va rectificar, de reobrir el país l’abril per prevenir el col·lapse de l’economia. ¿Era una idea raonable des del punt de vista sanitari? ¿Poden ser efectives les quarantenes selectives?

No és dolent reavaluar les mesures cada cert temps, però cal ser molt acurat amb disminuir les mesures de distanciament perquè el virus encara està en fase de creixement. Els EUA tenen un sistema de salut forta, així com excel·lents científics. Jo escoltaria l’opinió dels científics i ara no obriria Nova York. No convé aixecar mesures fins que donin resultats.

¿Per què està morint tanta gent a Itàlia o Espanya i tan poca a Alemanya?

Hi ha moltes teories. Una és que s’han relaxat les mesures d’aïllament total, però no sabem si aquesta és l’explicació.  

A Espanya segueix la quarantena...

A Itàlia, per exemple, hi ha una elevada mortalitat a la Llombardia, però és relativament baixa en el Vèneto. No hem de treure conclusions precipitades. Quan passi la pandèmia caldrà fer una avaluació per saber què va funcionar i què no va funcionar, cosa que ens permetrà millorar les nostres capacitats de salut pública per enfrontar futurs brots. 

En alguns països hi ha moltes crítiques a la resposta de les autoritats. ¿Es podrien haver fet coses de meenra diferent perquè l’impacte hagués sigut menor? 

La clau està a preparar-se i no a subestimar un virus. Va començar a la Xina al desembre i és cert que en alguns casos s’ha subestimat. Singapur va prendre mesures de manera immediata i va aconseguir aïllar els casos. Un altre missatge important és que cal invertir en salut. Hauríem d’aprendre d’aquesta lliçó. 

Notícies relacionades

Trump amplia fins al 30 d'abril les mesures de distanciament social

L'Argentina estén la quarantena fins al 13 d'abril

¿Quant durarà el virus?

A la Xina van passar entre vuit i 12 setmanes fins que van començar a baixar els casos. Potser caldria mantenir les mesures durant tres mesos, tot i que s’han de reavaluar cada cert temps. Cada país les ha d’adaptar a la seva pròpia realitat. En qualsevol cas, és molt difícil predir. I no s’hauria de descartar que el virus torni l’any que ve o que n’hi hagi una segona onada, com comença a passar en alguns països asiàtics.