CONSEQÜÈNCIES DEL COVID-19

L'atur bat tots els rècords als EUA amb més de tres milions d'aturats en 7 dies per l'impacte del coronavirus

La desfeta laboral supera la registrada durant la Gran Depressió i la crisi del 2008

zentauroepp52932264 files  in this file photo taken on march 25  2020  a woman t200326141842

zentauroepp52932264 files in this file photo taken on march 25 2020 a woman t200326141842 / ANGELA WEISS

2
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

De la plena ocupació a més de tres milions d’aturats en només una setmana. El sotrac sistèmic del coronavirus en l’economia ha començat a quantificar-se als Estats Units amb les primeres dades d’ocupació des que la pandèmia ha obligat a restringir severament l’activitat productiva del país. D’acord amb el Departament de Treball, 3,3 milions de nord-americans van sol·licitar la setmana passada la prestació d’atur, una xifra sense precedents històrics, que quadruplica el rècord anterior registrat el 1982. Els experts apunten que la xifra real és probablement molt més elevada, perquè algunes de les webs i centres de trucades disponibles per sol·licitar la prestació s’han col·lapsat en els últims dies pel trànsit inusitat que han registrat.

«És una carnisseria», ha dit l’economista de la Universitat de Chicago, Jacob Robbins. «I només farà que empitjorar». La xifra depassa amb escreix el que va passar durant la Gran Depressió dels anys 30 del segle passat, i són molts els economistes que consideren que l’economia nord-americana ha entrat ja oficiosament en recessió, malgrat que no ha passat prou temps per encadenar dos trimestres de creixement negatiu. El confinament de la població, el tancament parcial de les fronteres i les mesures de distanciament social s’han acarnissat amb importants sectors econòmics com els restaurants, els cines, els gimnasos, les aerolínies o els hotels. Les autoritats temen que la sobtada aturada de l’activitat desencadeni una allau d’impagaments per les dificultats d’una part significativa de la població per fer front al pagament de les hipoteques, el deute universitari, les targetes de crèdit o les lletres del cotxe. 

Powell: Els EUA «ja pot ser que estiguin en recessió»

Els EUA van acabar el mes de febrer amb un atur del 3,5%, la xifra més baixa de l’últim mig segle. Feia gairebé dos anys que els salaris augmentaven moderadament després d’un llarg període d’estancament. «És possible que estiguem ja en una recessió», ha dit aquest matí el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. «La prioritat ara és controlar el virus per poder reprendre al més aviat possible l’activitat econòmica». La dada de Treball no inclou importants sectors de la població activa, com els autònoms, els treballadors de l’economia col·laborativa ni els estudiants, que en molts casos no tenen dret a l’atur. El mateix passa amb els milions d’immigrants indocumentats que treballen en l’economia informal, des de l’agricultura, al servei domèstic, els restaurants i la jardineria.            

Notícies relacionades

«Mai abans havíem vist una caiguda d’aquestes dimensions», ha dit al ‘Wall Street Journal’, Keith Hall, assessor econòmic durant la presidència de George Bush. «Ni tan sols durant la Gran Depressió. És com si haguéssim entrat en una de sobtada Gran Recessió». Alguns economistes prediuen que la xifra d’aturats podria arribar als 40 milions abans de maig, una desfeta que aniria acompanyada per una severa contracció del creixement. La fulgurant hecatombe desencadenada pel Covid-19  ha obligat el Congrés i la Reserva Federal a adoptar mesures extraordinàries per injectar liquiditat a les butxaques dels nord-americans, les empreses i el sistema financer. 

Aquesta matinada passada el Senat ha aprovat el més gran paquet d’estímul en la història dels EUA, una llei mastodòntica per injectar 2,2 bilions de dòlars en l’economia. La llei ha encara de ser tramitada a la Cambra de Representants perquè sigui ratificada pel president, Donald Trump, però s’espera que pugui entrar en vigor abans que acabi la setmana. L’estímul inclou pagaments directes als nord-americans, fins a 1.200 per adult, així com préstecs per a les empreses o fons per reforçar el sistema sanitari.