Els sensesostre omplen els carrers del Nova York fantasma

La dona blanca de mitjana edat, vestida de negre, passeja sola parlant en alt, llançant missatges inconnexos però amb algun de clar. «Sí, sí, assegura la teva bicicleta, que si no me l’emportaré». L’home negre més gran, amb la caputxa de la dessuadora posada, se li acosta per demanar «una mica de menjar, una mica de diners, qualsevol cosa». La parella, clarament intoxicada, es recolza sobre un cotxe aparcat. Per l’Avinguda A passa un grup de nois joves, en silenci, amb la vida en bosses.

Aquest grapat d’imatges són d’aquest diumenge a l’East Village de Nova York.  Els seus protagonistes sempre han estat allà, entre els més de vuit milions d’habitants, com una part més del complex estampat que construeix el teixit de la urbs. Però és ara, quan els esforços per contenir la propagació del coronavirus i frenar el col·lapse sanitari a l’epicentre de la pandèmia als Estats Units han inclòs mesures que tanquen negocis i criden a buidar els carrers, quan més en relleu es posa la seva presència i la seva existència. I la seva vulnerabilitat. 

La comptabilitat oficial de l’ajuntament de persones sense llar a la ciutat a finals del 2019 registrava més de 60.000 persones en refugis i una mica menys de 4.000 als carrers, però xifres federals en sumen gairebé 20.000 més i grups especialitzats com la Coalició per als Homeless (sensesostre) denuncien que les dades municipals «infravaloren significativament el nombre de novaiorquesos als carrers», una majoria dels quals «són gent amb malalties mentals i altres problemes de salut greu». I des d’aquesta organització adverteixen: «La situació s’està tornant extrema, així que suspenen operacions menjadors i rebostos benèfics, i eleven dramàticament el nombre de gent amb necessitats als carrers».

«Els han abandonat»

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

«La ciutat, l’estat i el Govern federal els ha abandonat», denuncia en una entrevista telefònica Curtis Silwa, fundador del grup de voluntaris Àngels de la Guarda. «Mai els han ajudat, però ara els estan ignorant». «Envien, a més, als ciutadans el missatge que es confinin i cuidin les seves famílies, però és equivocat», assegura. «Si s’encomanen els sensesostre, encomanaran després». A quatre dels refugis de la ciutat ja s’han detectat casos de la malaltia.

Silwa, que qüestiona mesures com el tancament dels pocs banys públics, posa també el focus especial en les persones «amb alteracions emocionals», a qui ells ajuden a anar als hospitals per aconseguir la medicació. «L’han de prendre perquè si no seran un perill per a ells mateixos i per als altres», adverteix. «Ens n’hem de cuidar».