Xile decreta l'estat d'excepció per afrontar el coronavirus

El president Sebastián Piñera va decretar dimecres l’«estat d’excepció constitucional per catàstrofe» per afrontar la situació de la pandèmia del coronavirus a Xile, que ja comptabilitza 238 contagis. «En aquests temps de crisi està en joc la salut dels xilens. En conseqüència, són temps que requereixen unitat i no divisió», va dir el conservador Piñera al fonamentar la mesura que permet restringir llibertats de locomoció i reunió, requisar béns per assegurar-ne la distribució i establir quarantenes o tocs de queda. Com va passar durant uns quants dies per l’esclat social, els militars tornaran als carrers durant 90 dies. Es designaran caps de la Defensa Nacional que assumiran el comandament a les zones respectives.

El decret, va afegir el magnat, busca donar- «més seguretat als nostres hospitals i tots els llocs d’atenció de salut; protegir millor la cadena logística i trasllat de metges; facilitar la cura i el trasllat de pacients i personal mèdic». El Govern de dretes vol, d’aquesta manera, «anticipar-se i preparar-se» pel que pot venir, especialment a partir de l’inici de la tardor, el cap de setmana. «Les mesures específiques s’adoptaran de manera progressiva, segons l’evolució d’aquest virus, i se n’informarà oportunament a tota la població», va explicar. Fins ara Xile tenia com a mesura més restrictiva el tancament de les fronteres, que va entrar en vigència aquest dimecres.

Les reaccions 

Els partits de l’aliança de Govern i l’oposició parlamentària no es van demorar a reaccionar als anuncis. «Hem d’estar a l’altura de les circumstàncies. Si s’ha de tancar una ciutat, un sector, un barri o una regió, s’haurà de fer, però d’acord amb criteris tècnics», va dir la senadora i líder de l’UDI, Jacqueline Van Rysselberghe. «Quan s’enfronta una conjuntura d’aquesta naturalesa, el que correspon és la col·laboració entre tots», va considerar el socialista Álvaro Elizalde.  El socialdemòcrata Heraldo Muñoz va destacar que les mesures «són molt estrictes» i permetran «actuar de manera sintonitzada».

En aquest context, els legisladors del Front Ampli (esquerres) van decidir suspendre la presentació de l’acusació constitucional contra el ministre de l’Interior, Gonzalo Blumel, per la seva responsabilitat en la repressió de les mobilitzacions que ja han rebut dures condemnes de les organitzacions internacionals de drets humans. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Des del mes d’octubre passat, Xile és un escenari d’intenses protestes socials en contra del Govern i de les polítiques neoliberals que aplica. Per apaivagar la contestació, l’Executiu i l’oposició van pactar celebrar un plebiscit per preguntar als xilens si desitgen modificar la Constitució redactada pel dictador Augusto Pinochet el 1980. La consulta està prevista per al 26 d’abril, però la seva realització ha sigut posada en dubte per la nova conjuntura.

Aquest dimarts, tots els partits amb representació al Congrés van acordar ajornar la celebració del referèndum fins que se superi la crisi sanitària. «El plebiscit s’ha de fer, però la data s’haurà d’avaluar partint de consideracions de cáracter tècnic», va assenyalar el socialista Elizalde.