Duel per un Lió verd

¿Pot la tercera ciutat francesa convertir-se en un model de gestió verda per a altres capitals europees com proposa el candidat d’Europa Ecologia Els Verds de Lió? Al Frank, un enginyer mecànic de 28 anys que assisteix amb americana i corbata a l’últim míting de Grégory Doucet abans de decretar-se les mesures de contenció pel coronavirus, li encantaria.

«M’agrada la visió dels ecologistes, perquè qüestionen un model econòmic que destrueix la societat. Cal frenar el frenesí pels diners i la rapidesa. Hem de recuperar el que és essencial. No necessitem tants productes per viure», diu al petit auditori del moll Perrache al costat del Roine, on se celebra l’acte de campanya.

Tot i que la formació ecologista ha encapçalat els sondejos de les eleccions municipals fins ara, 48 hores abans de la primera volta que se celebra avui, és el candidat d’Els Republicans, Étienne Blanc, que pren la davantera amb un 23% d’intenció de vot, davant el 20% d’EELV, segons dades d’Opinion Way.

Els altres candidats estan lluny d’interferir en el duel que lliuraran per Lió la dreta i els ecologistes. En tercer lloc, amb un 14%, figura Yann Cucherat, cap de llista de La República en Marxa (LREM), el partit d’Emmanuel Macron.

Gimnasta d’elit

Cucherat és un antic gimnasta d’elit que va passar de la regidoria d’Esports  al cartell electoral perquè l’actual alcalde, l’exsocialista Gérard Collomb, ha optat per presentar-se a la presidència de la metròpoli i no al consistori. «Un error, perquè podria guanyar», segons el politòleg de la Universitat de Lió Romain Meltz.

Personatge molt popular, Collomb va dirigir la ciutat des del 2001 fins que Emmanuel Macron el va nomenar ministre de l’Interior el 2017. Va ajudar des del primer minut l’actual president a conquistar l’Elisi, però l’afer Benalla va refredar la relació i el 2018 va dimitir i va tornar a Lió.

El seu balanç municipal és positiu en els primers anys, quan va posar l’èmfasi en una política de vivenda social per lluitar contra els guetos. No obstant, a partir del 2008 les seves metes eren nacionals.

«Va voler donar-li a Lió una dimensió internacional amb Barcelona com a referència per fer de la ciutat una capital regional europea amb influència», explica Meltz a El Periódico. Ara, al renunciar a un quart mandat, LREM no té opcions de conservar l’alcaldia i no està clar que Collomb aconsegueixi la presidència de la metròpoli.

«Collomb ho ha fet bé però no es presenta, així que votaré la dreta, perquè al meu barri ha fet moltes coses», explica la Yamila, una infermera de 37 anys que reparteixen fullets per reclamar un referèndum sobre la intenció del Govern de privatitzar els aeroports de París. 

Plaça macronista

La Yamila diu estar decebuda per la política de Macron, malgrat haver-lo votat fa tres anys.  El 2017, Macron va aconseguir en alguns districtes de Lió fins i tot un 32% dels vots en la primera volta, davant el 24% a nivell nacional, una dada que per alguns converteix la ciutat en una plaça forta del macronisme.

Notícies relacionades

Municipals franceses en temps de coronavirus

L'extrema dreta aspira a conquerir el poder a Perpinyà

L’Anne Marie, a punt de fer els 90 anys, no va votar l’actual president perquè fa anys que ho fa pels ecologistes. «Ho malgastem tot i fa falta que tothom prengui consciència que només tenim un planeta», diu.

Independentment de qui aconsegueixi l’alcaldia, la qüestió del medi ambient ha sigut un dels grans temes de la campanya per la qualitat de l’aire. A finals de gener, la metròpoli va viure una alerta per contaminació i el 2019 es va restringir durant sis dies la circulació rodada després de 33 pics de pol·lució. Blanc rivalitza amb Doucet en l’àmbit de la reducció de la contaminació.