L'avortament lliure i gratuït, anhel del feminisme llatinoamericà

La ciutat de Buenos Aires ha sigut aquest cap de setmana epicentre d’un profund debat que es repeteix a l’Amèrica Llatina amb diferent intensitat. D’una banda, el moviment feminista ha guanyat una altra vegada els carrers per defensar el dret a la despenalització de l’avortament. En paral·lel, les esglésies catòlica i evangelista es mobilitzen per frenar amb advertències apocalíptiques un projecte que és impulsat a l’Argentina pel mateix president Alberto Fernández. «Al segle XXI, qualsevol societat necessita respectar la decisió individual dels seus membres a disposar lliurement dels seus cossos», va dir al presentar la seva iniciativa.

La discussió sobre l’avortament lliure i gratuït articula els discursos i les pràctiques dels col·lectius feministes d’una regió amb la taxa mundial més alta d’interrupcions en general il·legals: 44 de cada 1.000 dones. La marea verda es vigoritza cada 8 de març per abordar una assignatura pendent com aquesta.

A Hondures, Nicaragua i el Salvador es criminalitza la interrupció de l’embaràs. La salvadorenca Teodora Vásquez va purgar 10 anys a la presó per aquesta causa. Al recuperar la seva llibertat es va convertir en un referent de les lluites contra «el patriarcat i el retrocés». L’existència d’un Govern d’ultradreta al Brasil ha suposat un salt enrere en matèria sanitària per a un país on mor cada dos dies una dona a causa d’un avortament clandestí.  Odja Barros, doctora en teologia i també pastora, assegura que les autoritats «utilitzen la paraula de Déu per mantenir la dona submisa».

Un panorama divers

L’avortament  no està penalitzat a Cuba ni l’Uruguai si es realitza dins de les primeres 12 setmanes de gestació. És legal a l’estat mexicà d’Oxaca. Han passat dos anys des que a Xile es va promulgar la llei d’interrupció de l’embaràs quan corre perill de vida de la mare, o en casos d’inviabilitat fetal i violació. La meitat dels obstetres del sistema públic es resisteix, no obstant, a practicar una intervenció. A Bolívia, la pràctica es permet en casos excepcionals. La justícia peruana ni tan sols contempla els casos de violació. El pròxim «pañuelazo» recordarà a Lima el que es considera una aberració. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Fa 14 anys, el Tribunal Constitucional colombià va despenalitzar l’avortament quan té lloc una violació, el fetus és inviable o existeix risc per a la dona. «Soc una persona provida», insisteix, no obstant, el president Iván Duque. «Volem un avortament sense condicions. Hem resistit totes les escomeses jurídiques dels antidrets», va dir Johana Agudelo, del col·lectiu Tamboras insurrectas, de cara al 8 de març. «El meu cos, la meva vida, la meva decisió», tornaran a cridar al Paraguai les dones aquest diumenge. Els 30.000 avortaments clandestins a l’any no commouen una elit política temorosa encara de les admonicions eclesials.

A Veneçuela, la mortalitat materna és de 112 casos cada 100.000. «A parir, doncs, a parir. Totes les dones a tenir sis fills, que creixi la pàtria», acaba de demanar el president Nicolás Maduro. «Continuarem veient amb dolor i amb coratge aquestes nenes de la pàtria que continuaran parint a una edat molt primerenca i que jugaran amb nines i ninots de carn i ossos desnodrits», li va contestar Isabel Zerpa Albornoz, directora del Centre d’Estudis de la Dona (CEM-UCV).