«La manera d'actuar de la policia avui és molt similar a la de la dictadura»

Matías Orellana, un professor d’educació física de Viña del Mar (Xile) de 26 anys, es va quedar sense l’ull de dret l’1 de gener passat, quan va rebre l’impacte d’un pot lacrimogen llançat per un carrabiner que estava reprimint una manifestació en contra del Govern de Sebastián Piñera. El tret també li va provocar una fractura cranial. Aquests dies està de gira per Europa per explicar el seu cas i per reunir-se a Ginebra amb l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans i expresidenta xilena, Michelle Bachelet. Atén EL PERIÓDICO per telèfon.

¿Recorda com va passar tot?

L’1 de gener estava a Valparaíso amb uns amics, anàvem al Cerro Alegre, un lloc molt popular i turístic, a acomiadar un amic. Per arribar-hi havíem de passar per la Intendència Regional, on estava havent-hi una manifestació. La repressió era bastant forta, hi havia vehicles amb canons d’aigua, tiraven gasos, se sentien trets, etc. Vam estar molta estona mirant, intentant creuar. Finalment vam creuar corrent i ens vam quedar en un lloc més o menys segur mirant el que passava. Fins que en uns segons un esclat de llum em va impactar al crani i vaig caure a terra. Era una bomba lacrimògena llançada per una escopeta. Em va produir dues lesions: primer, l’explosió del globus ocular, que posteriorment em van treure, perdent totalment l’ull i ara duc una pròtesi; però la lesió més complicada va ser una fractura cranial múltiple, que va deixar el meu cervell exposat i és el que encara em té més afectat.

¿Els carrabiners disparen per fer mal als manifestants?

Exacte, és el que ha passat durant aquests quatre mesos, per això hi ha tantes les víctimes. En totes les manifestacions veiem com els carrabiners disparen al cos, moltes vegades a boca de canó i altres a distància. Fins ara es calcula que hi ha 2.300 ferits només per balins i bales, i aquesta és una xifra oficial, pel que queda curta perquè la majoria de les persones que reben balins no constaten les lesions per por del que pugui passar als hospitals. Amb lesions oculars hi ha entre 420 i 440 víctimes, de les quals 36 hem perdut l’ull sencer.

¿Ha pogut recuperar la seva rutina habitual?

No, fins a d’aquí a uns mesos no puc tornar a la feina. Abans de venir a Europa era al llit, en repòs absolut per la lesió cerebral. Estic amb una baixa mèdica.

¿L’actual violència policial és hereva de la dictadura de Pinochet?

Hem vist coses molt similars, salvant les distàncies. La manera d’actuar és molt semblant: la tortura, les violacions sexuals, els trets, les detencions il·legals o les desaparicions, que afortunadament ara són durant unes hores i dies, però algunes han acabat amb les persones mortes.

¿El plebiscit per una nova Constitució del 26 d’abril servirà per avançar?

Jo crec que l’Acord per la pau social i la nova Constitució és una distracció que busca dividir la població encara més i fixar l’atenció en això. Cal tenir en compte que aquest acord va ser pactat pels partits polítics i no hi va participar cap organització social. Una cosa fonamental per entendre el que estem vivint és que la situació social es va desencadenar en gran part per la desconfiança cap als partits, són els que van firmar l’acord per la pau i també els que van firmar noves lleis altament repressives que apugen les condemnes per la protesta social, que prohibeixen anar encaputxat i participar en una barricada, ara els militars poden disparar a matar. Segons la meva opinió, aquest acord és una farsa perquè la pau no ha tornat i perquè aquesta Constitució serà redactada possiblement per les mateixes persones que avui dia són al Congrés o per persones que tinguin prou diners per finançar una campanya. Estem en el Govern de Sebastián Piñera, que no ha volgut flexibilitzar en res, i existeix la por que aquesta nova Constitució pugui aprofundir encara més en el model neoliberal. Estem tots d’acord que s’ha de canviar la Constitució, la qüestió és la forma i qui l’elaborarà.

En alguna entrevista, vostè ha dit que el Govern té por que canviïn les coses.

Exacte, té por el Govern i tenen por tots els polítics perquè se’ls acaben els privilegis. A Xile hi ha una classe política, que és gairebé com una classe social, de moltes persones que s’estan beneficiant i s’han beneficiat durant molts anys de la política, amb uns sous altíssims. La majoria dels polítics, ja siguin de dretes o d’esquerres, viuen en barris residencials caríssims i estan totalment desconnectats de la població normal i corrent. No coneixen les necessitats, el transport públic, no coneixen res. Tenen por de perdre els seus privilegis i per això estan reprimint tant, no volen perdre tampoc els seus negocis. Piñera i la seva família tenen molts negocis, apareix a la revista ‘Forbes’. I la influència exterior també pesa molt, a Xile hi ha molts negocis de països estrangers. Ningú es manifesta pel que passa a Xile, però a Veneçuela en parlen cada setmana tots els mitjans.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

¿Creu que, com diuen els analistes, serà un març calent a Xile?

Sí, tot i que el març es va avançar amb el Festival de Viña del Mar, aquella setmana hi va haver moltes mobilitzacions i aquests dies la cosa ja s’ha posat molt forta. Des que han tornat les manifestacions, cinc persones han perdut l’ull.  Sí, serà un març calent, hi ha programades mobilitzacions cada dia, i en les protestes que ja s’han dut a terme hem vist com la repressió ha sigut igual de brutal, fins i tot han tirat bombes lacrimògenes en hospitals.