Alarma i por: així és com l'extrema dreta europea explota el coronavirus

Els venedors de gel i màscares no són els únics que fan negoci amb la irrupció del coronavirus a Europa. Mentre governs i científics estudien com aturar l’epidèmia, l’extrema dreta del continent busca en la histèria social que ha generat una oportunitat per fer caure l’espai de lliure circulació Schengen i rellançar la seva agenda política de fronteres.

El 2016, una de les mentides més difoses a Internet sobre l’arribada de refugiats era que portarien malalties a Europa. Ara, la carta racista reflota i els líders de l’onada reaccionària busquen treure rèdit polític d’un patogen, el prejudici, que es propaga més veloçment i de manera menys visible que el coronavirus.

«Les persones migrants, de diferents races i religions, sempre han sigut acusades de propagar gèrmens», apunta Miquel Ramos, periodista expert en moviments neofeixistes. «La gasolina de l’extrema dreta és externalitzar els mals de la societat». Conscients de les oportunitats que els dona el caos, ara comencen a traçar la seva estratègia per instrumentalitzar la salut pública de la mateixa manera que han fet amb la seguretat.

ALINEACIÓ REACCIONÀRIA

A Itàlia, un Matteo Salvini en campanya permanent ha fet una crida al tancament de fronteres, demanant la dimissió del govern que aquest estiu passat el va relegar a l’oposició en un gest sorprenent. El cap de la Lliga ha anat més enllà a l’assenyalar que la irrupció del virus és culpa de «l’entrada d’immigrants de l’Àfrica». Al continent mare només se n’han detectat tres casos: Egipte, Algeria i Nigèria. En un nou rampell nacionalista, a més, ha apel·lat als seus seguidors a comprar només productes italians. El seu home fort al nord i president de la Llombardia, Attilio Fontana, s’ha imposat una «autoquarantena» malgrat no estar encomanat, espectacularitzant la seva imatge amb mascareta. Fa dos anys va assegurar que la immigració amenaça la «raça blanca».

El seu únic any com a ministre de l’Interior, Salvini va impulsar una polèmica política de ports tancats. En aquell període de temps van morir almenys 1.151 persones intentant creuar el Mediterrani per arribar a Europa, segons Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée, i més de 10.000 van ser expulsades forçosament a Líbia, país convertit en un violent polvorí.

A França, Marine Le Pen, l’altre gran cap de l’hidra reaccionària, ha utilitzat el pànic generat pel coronavirus per carregar contra els seus dos principals enemics: els immigrants i la Unió Europea. Quan només hi havia un cas detectat a Lió, la filla del filonazi Jean-Marie Le Pen va demanar suspendre els vols a la Xina i controlar les fronteres. 

DÒMINO ULTRA

Tot i que cap país ha optat encara per un tancament total de fronteres, els líders de la UE temen que la psicosi mediàtica generi un efecte dòmino que debiliti un espai de lliure circulació ja ferit pels controls imposats des de fa quatre anys per Alemanya, França, Suècia, Dinamarca, Àustria i Noruega. «Des del punt de vista científic, tancar les fronteres i aïllar un país no té cap utilitat, no es basa en cap evidència», explica Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic. Més enllà de Schengen, el que ja és una realitat és que a França, Itàlia i els Països Baixos s’ha reportat un increment de les agressions racistes contra la comunitat asiàtica.

En altres països d’Europa, l’impacte del coronavirus és inferior, una cosa que no ha evitat que el populisme autoritari ho utilitzi per atiar les conspiracions. A Alemanya, AfD demana el tancament de fronteres i endurir els controls a la immigració davant de la «por europea de la infecció». El Govern d’Angela Merkel va anunciar ahir que demanarà als ‘länder’ realitzar proves mèdiques als sol·licitants d’asil.

A Àustria, el govern de Sebastian Kurz ha reforçat els controls a la frontera italiana mentre que, amb l’arribada del virus al país, els seus exsocis de l’FPÖ (abans encapçalats per un neonazi) han demanat posar en quarantena tots els immigrants indocumentats i sol·licitants d’asil.

A Grècia, el govern de la nacionalista Nova Democràcia ha utilitzat els casos de coronavirus detectats per militaritzar encara més les fronteres i per rellançar el seu pla de construir camps de detenció per als migrants.

Fins i tot a Suïssa, que participa a Schengen malgrat no formar part de la UE, l’ultraconservador Partit Popular Suís pressiona el Govern perquè denegui l’entrada als que aspiren a ser acceptats al país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A Espanya, aquesta estratègia comença a treure el cap. Mentre que la direcció de Vox ha demanat controls als estrangers que vinguin de la Xina i Itàlia, perfils de menor talla com Fernando Martínez Vidal, regidor de l’Ajuntament de Madrid, s’han encarregat d’assenyalar els turistes xinesos de ser els «transmissors de la malaltia». «Si encara no han explotat el cas és perquè no saben com treure-li rèdit polític», assenyala Ramos.

Amb l’incendi com a model de negoci, l’extrema dreta europea i el sensacionalisme mediàtic es retroalimenten per colar en el ‘mainstream’ idees sobre el coronavirus que dibuixen un estat d’amenaça constant, l’explotació de la por del diferent i l’obsessió pels culpables externs. Tres característiques que amenacen d’anar guanyant pes; tres dels símptomes amb què Umberto Eco va identificar una pandèmia molta més estesa: el neofeixisme.