Els EUA i els talibans firmen la pau a l'Afganistan

És aviat per saber si la pau arribarà a l’Afganistan, però un dels passos indispensables per aconseguir-la ha tingut lloc aquest dissabte a Qatar. Els Estats Units i els talibans han firmat un acord per deixar de fer-se la guerra al país asiàtic després de 19 anys de conflicte ininterromput, el més sagnant actualment de tots els que es lliuren al món i el més llarg al qual han fet front mai els Estats Units. 

L’enviat especial nord-americà Zalmay Khalizald i el líder polític dels talibans, Abdul Ghani Baradar, han estampat la seva firma sobre l’acord, que ha sigut negociat durant any i mig. El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ha assistit a la cerimònia, que ha acabat amb una encaixada entre crits d’‘Al·lahu-àkbar’ (Al·là és el més gran). 

Pompeo s’ha allunyat de tota declaració triomfal. «Sé que hi haurà temptacions de declarar la victòria, però la victòria per als afganesos només s’aconseguirà quan puguin viure en pau i prosperitat», ha apuntat. Sí que ha dit en canvi que l’acord és només el «principi» d’un camí del qual queda molt per caminar.

L’acord contempla la retirada gradual del país de les tropes nord-americanes, que en 135 dies han de passar dels 13.000 soldats desplegats actualment a 8.600. En 14 mesos, totes les forces internacionals s’han d’haver retirat de l’Afganistan.  Un replegament que està subjecte al compromís per part dels insurgents per impedir que l’Afganistan es torni a convertir en un santuari per a Al-Qaida i altres grups terroristes. El més important de l’acord, no obstant, és que estableix les bases perquè els talibans negociïn per primera vegada amb el Govern afganès una fórmula per aconseguir la pau, la part més complicada del puzle. 

El pacte marca un punt i a part en la guerra contra el terrorisme llançada pels EUA després dels atacs de l’11 de setembre del 2001 a Nova York i Washington, el detonador que va desencadenar la seva invasió de l’Afganistan per castigar Al-Qaida i els seus aliats talibans. La contesa afganesa ha sigut des d’aleshores la cançó de l’enfadós, marcada per la falta d’una estratègia coherent de Washington per acabar amb el conflicte i la pertinaç propaganda del Pentàgon per edulcorar la crua realitat sobre el terreny, segons van revelar diversos informes interns publicats al desembre pel ‘Washington Post’.

Lluny d’haver amainat, la guerra s’ha agreujat des que van començar fa dos anys a Doha les converses secretes amb els talibans. Avui és el conflicte més letal del planeta, segons l’International Crisis Group.

De la guerra a la pau

Entre tanta desesperació, aquest acord obre una finestra a l’esperança. No s’atura la guerra, però sí que s’aplana el camí perquè es pugui negociar la pau. «Aquest compromís és un pas important perquè es pugui aconseguir una pau duradora en un nou Afganistan, lliure d’Al-Qaida, Estat Islàmic i altres grups terroristes que volen fer-nos mal», va dir la vigília el president Donald Trump. De moment s’ha complert la condició que les parts es van imposar per firmar l’acord fa una setmana, una reducció temporal de la violència. 

I ara hauria de començar el ball de gestos. Dels 12.000 soldats nord-americans i 8.500 de l’OTAN que queden al país, s’espera que Washington en retiri inicialment uns 3.400. Una mesura que hauria d’anar acompanyada per un intercanvi massiu de presoners entre els talibans i el Govern proocidental de Kabul, que no ha participat en les negociacions. 

Però el veritablement difícil començarà a partir de llavors, en uns 10 dies, quan està previst que comenci el diàleg entre els radicals islàmics, que controlen una part important del país, i l’Executiu d’Ashraf Ghani, al qual acompanyaran representants de la societat civil. Aquesta és la gran concessió obtinguda pels EUA en les negociacions, ja que els talibans havien perjurat que mai s’asseurien a parlar amb la «marioneta» de Washington ni contemplarien la pau mentre hi hagués tropes estrangeres al país. 

«Aquesta fase es podria prolongar durant un any o més», ha escrit al ‘New York Times’, Laurel Miller, experta del Crisi Group. «Allà hauran d’abordar assumptes molt més difícils, des de com compartir el poder i la seguretat a la manera d’alterar les estructures de l’Estat perquè satisfacin tant l’interès del Govern per preservar el sistema actual com l’interès dels talibans per imposar una cosa més islàmica». Caldrà veure també si aconsegueixen pactar un alto el foc. Seria un gran pas endavant, perquè la millor carta de negociació que tenen les parts, particularment els talibans, és la violència. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

La situació política interna a l’Afganistan no ajuda a aclarir el camí. La victòria de Ghani en les eleccions de l’any passat, marcades per les habituals irregularitats, no ha sigut reconeguda pel seu rival Abdul·là Abdul·là, que ha amenaçat de crear un govern paral·lel. El primer es disposava a jurar el càrrec dijous passat, però va cancel·lar els seus plans per no pertorbar la firma de l’acord a Doha.

I la qüestió ara passa per saber com negociarà Ghani amb els talibans quan el seu Govern no és ni tan sols reconegut pel líder de l’oposició. «Kabul necessita tenir una sola veu en les negociacions, però serà difícil mentre es mantingui la disputa. És imperatiu que Ghani i Abdul·là solucionin les seves diferències per poder avançar amb el diàleg», assegura un expert nord-americà que viatja freqüentment a l’Afganistan.