Cau un dels consellers més influents i misteriosos de Putin

Ha ocupat posicions de poder des d’aquell agost de 1999 en què Vladímir Putin va ser nomenat primer ministre pel llavors president Borís Ieltsin i va ser ungit com el seu successor oficiós. Ha sigut l’encarregat de donar un contingut ideològic al putinisme, encunyant conceptes i eufemismes com ara «democràcia sobirana» per definir l’actual sistema polític a Rússia, amb partits polítics i institucions suposadament electes en un marc de control social i creixent autoritarisme. Ha assumit en els últims anys el complex ‘dossier’ de les relacions de Moscou amb les repúbliques rebels d’Ucraïna, avalades pel Kremlin.

Un brevíssim comunicat va fer oficial el 18 de febrer el que era un secret a veus en les tertúlies del Kremlin. S’ha decidit «rellevar Vladislav Iurievitx Surkov del lloc d’assistent al president de la Federació Russa; aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva firma». Igual de càustics van ser els comentaris posteriors del portaveu presidencial, Dmitri Peskov, quan va ser inquirit per la premsa: «Putin i Surkov es van reunir, i Surkov va ser reemplaçat a petició pròpia», va dir l’alt funcionari. El seu successor, Dmitri Kozak, amb un perfil més acceptable per a Kíev, ha assumit en el passat responsabilitats com els Jocs Olímpics de Sotxi i fins i tot en ocasions ha arribat a sonar per al càrrec de primer ministre.

El reemplaçament, similar al que suposaria a Espanya que el president del Govern, Pedro Sánchez, prescindís d’Iván Redondo, implica un gir en la política del Kremlin respecte a un dels principals contenciosos a què s’enfronta: Ucraïna, el seu veí de l’oest, que pretén deixar anar amarres amb el Kremlin i integrar-se progressivament a les institucions polítiques i militars occidentals. «Es produirà un canvi en l’estratègia [de Rússia] a Ucraïna, i Surkov n’era un impediment», destaca telefònicament Pável Salin, director del Centre d’Investigacions Polítiques a la Universitat Financera. El conseller, anomenat ‘el cardenal gris’ per la seva presumida influència en les decisions presidencials, «no havia materialitzat els objectius per als quals va ser nomenat», i ha acabat caient, continua l’analista.

Amb alegria

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

A nombroses capitals occidentals, la caiguda de Surkov ha sigut acollida amb certa alegria i s’ha vinculat a una possible actitud més constructiva de Rússia respecte al conflicte d’Ucraïna, després que Putin es reunís al desembre amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a París; una mena de primera concessió per a una suposada nova etapa de millora de les relacions del Kremlin amb Kíev i, per tant, amb Occident. Salin adverteix contra anàlisis prematurs. «L’objectiu [del Kremlin] a Ucraïna continua sent el mateix: que [el país] tingui tota l’autonomia del món per gestionar els seus temes interns, però que en temes de política exterior, abandoni les aspiracions d’integració a Occident i s’alineï amb Moscou», recalca. Les diferències entre Surkov i el seu successor, segons la seva opinió, són de mètode: «Surkov és un gran intrigant, Kozak és bo exercint pressió».

Tal com ja va succeir en el passat, una futura resurrecció de Surkov no és gens descartable. De fet, segons explica l’analista, circulen informacions no confirmades que ja disposa d’una nova oficina. «Putin prefereix tenir Surkov relativament a prop perquè, tot i que no és un enemic, no vol que comenci el seu propi joc», en un moment en què el mateix líder del Kremlin ha iniciat un delicat i complex procés per succeir-se a si mateix.