Els resultats preliminars confirmen el retorn de la línia dura a l'Iran

Els resultats preliminars de les eleccions legislatives de divendres a l’Iran difosos aquest dissabte apunten a una victòria contundent dels conservadors a tot el país i el retorn de la línia dura al Parlament iranià.

L’anterior assemblea (Majlis) estava dominada per reformistes i moderats, que s’han vist perjudicats en els comicis per la desqualificació dels seus principals candidats –la majoria dels gairebé 7.000 aspirants rebutjats ho eren–.

També hi ha un descontentament de l’electorat a causa de la crisi econòmica que pateix el país per les sancions imposades pels Estats Units, després d’abandonar el 2018 l’acord sobre el programa nuclear iranià, i per la repressió de diverses protestes per part del règim dels aiatol·làs. L’última gran confrontació entre els arxienemics Washington i Teheran ha provocat, a més, que alguns sectors tornin al radicalisme.

Les principals ciutats voten conservador

Fins i tot a les principals ciutats on hi havia més reformistes, els primers resultats donen el triomf als conservadors o principalistes. El recompte de vots a la circumscripció de Teheran, on estan en joc 30 escons, és probable que no acabi fins diumenge, però les dades van en aquesta direcció. La lluita ha sigut, en aquestes eleccions, entre conservadors i ultraconservadors.

Gairebé 58 milions d’iranians estaven cridats a les urnes en uns comicis a què es van presentar uns 7.150 candidats. La gran guanyadora és l’anomenada Coalició de la unitat, en la qual es van fusionar les dues principals llistes dels conservadors, encapçalades per l’exalcalde de Teheran Mohammad Baqer Qalibaf i el clergue i exdiputat Morteza Aqa Tehraní.

L’agència Fars, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, va assenyalar que en 202 circumscripcions, de les 208 en què està dividit el país, s’ha determinat el destí de 241 escons dels 290 que componen el Parlament.

D’aquests seients, 191 seran ocupats per conservadors o principalistes, 16 per reformistes i 34 per independents, mentre que 14 s’han de sotmetre a una segona ronda, que se celebrarà el 17 d’abril.

Cop dur per al president Rohaní

Si es confirmen aquests resultats, constituiran un cop dur per al president moderat Hassan Rouhani, que tindrà un marge de maniobra molt limitat fins a les eleccions presidencials del 2021.

Els analistes i les mateixes autoritats iranianes havien pronosticat una forta abstenció. Encara no hi ha dades oficials de participació, però l’agència Fars va informar que fins a les 18 hores d’ahir (14.30 GMT), quan havien d’haver tancat els centres de votació, la participació era del 40% a escala nacional i del 30% a la capital.

El Consell de Guardians va assegurar abans dels comicis que la participació no seria inferior al 50%, però en tot cas es preveu menor la de les anteriors legislatives del 2016, quan va rondar el 62%. Fars va indicar que només 1,9 milions d’electors, dels més de 9 que hi havia a Teheran, van votar, cosa que indica un fort boicot als comicis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

A les xarxes socials, personalitats polítiques de diverses tendències van expressar possibles explicacions sobre la baixa taxa de participació a les onzenes eleccions que celebra l’Iran des de la revolució islàmica de 1979. 

«En uns comicis on els reformistes progressistes no han pogut presentar candidats per desqualificacions sense precedents, sembla normal que hi hagi una participació tan baixa», va estimar a Twitter Emad Bahavar, militant reformista.