VIOLÈNCIA ULTRA

Polítics locals a la diana a Alemanya

Els representants de districte reben amenaces i pateixen atacs de grups d'extrema dreta

«El clima s'ha tornat més aspre. I AfD hi ha contribuït», assegura una dirigent d'un districte de Berlín oriental

zentauroepp52424104 protesters demonstrate against far right radicalism and raci200222192414

zentauroepp52424104 protesters demonstrate against far right radicalism and raci200222192414 / RALPH ORLOWSKI

3
Es llegeix en minuts
Andreu Jerez

L’assemblea de Lichtenberg està envoltada per policies antiavalots; a fora, una vintena de militants antifeixistes es concentren rere una pancarta: «Cap col·laboració amb AfD». La tensió en aquest districte de Berlín oriental és bona mostra de l’excepcionalitat que viu Alemanya.

Han passat menys de 24 hores des de l’atemptat de Hanau en el qual nou persones, totes d’arrels estrangeres, van ser assassinades per un agressor amb motivacions racistes. Més de 500 quilòmetres separen el lloc del crim d’aquesta assemblea de districte, però l’ombra de la violència marca la sessió, que comença amb un minut de silenci.

La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) compta amb 12 representants. Amb el 19% i més de 24.000 vots, el jove partit va ser tercer en les eleccions locals de 2016. Katrin Framke hi comparteix assemblea i dia a dia polític. És una de les 18 diputades que va obtenir la llista de Die Linke (l’esquerra), la més votada a Lichtenberg i que governa el districte. «Parlo el just i necessari amb els representants d’AfD», diu.

Visita policial

Fa poques setmanes, agents de la Brigada d’Investigació Criminal de Berlín van visitar Framke. Portaven males notícies. Havien trobat informacions personals, fotos d’ella i del seu cotxe particular en un disc dur d’un militant ultradretà durant una batuda. L’operació buscava proves sobre una sèried’atacs amb presumpta motivació política a Neukölln, un districte del sud de la capital alemanya amb un alt percentatge de població immigrant.

Ferat Kocak, un altre polític local de Die Linke d’origen kurd, va sobreviure per poc a un d’aquests atemptats: fa un any, algú va calar foc al seu cotxe en plena nit. Les flames es van estendre a la resta de casa seva. Si Ferat s’hagués despertat un parell de minuts més tard, ell i els seus pares estarien avui morts.

D’altres van tenir menys sort: l’estiu passat, el polític local democristià Walter Lübcke va ser assassinat a trets a la terrassa de casa seva a Kassel. El principal sospitós és un militant neonazi, que en un primer moment va reconèixer l’autoria i posteriorment es va retractar. Lübcke havia defensat públicament la política d’acollida de refugiats de la cancellera Angela Merkel.

«El ‘cas Lübcke’ em va sorprendre moltíssim», reconeix Katrin Framke. «Tradicionalment havíem patit amenaces i agressions els polítics de Die Linke, Els Verds i el Partit Socialdemòcrata». Els polítics locals apareixen ara al centre de la diana ultradretana a Alemanya.

«Provocació necessària»

El cas de Christoph Landscheidt, alcalde socialdemòcrata de Kamp-Lintfort –una localitat de l’estat de Renània del Nord-Westfàlia– n’és un altre exemple: l’any passat, va sol·licitar una llicència d’armes per a, oficialment, defensar-se de possibles atemptats. Feia mesos que el socialdemòcrata rebia amenaces després d’haver ordenat la retirada de cartells electorals del petit partit ultradretà Die Rechte.

La notícia va córrer com la pólvora a la premsa. Landscheidt havia sol·licitat prèviament protecció estatal. Després de ser rebutjada, va decidir demanar la llicència d’armes i fer-ho públic. El seu objectiu no era aconseguir una pistola, sinó generar un debat públic. «L’anècdota de la llicència d’armes era, potser, la provocació necessària», va reflexionar. Finalment, va aconseguir un guardaespatlles finançat amb diners públics.

Anys 90

La dinàmica de l’assemblea municipal de Lichtenberg demostra que alguna cosa s’ha trencat en la política alemanya. Les mocions de la ultradreta d’AfD són rebutjades sistemàticament i unànimement per la resta de grups polítics, inclosa la CDU. Això últim ja no és, no obstant, una cosa que es doni per descomptat després de la recent ruptura del cordó sanitari en el parlament regional de Turíngia.

Lichtenberg té experiència amb la ultradreta. Als 90, després de la reunificació, aquí hi havia una activa estructura nazi. Fa alguna cosa més d’una dècada, el partit neonazi NPD fins i tot va arribar a tenir una fracció pròpia a l’assemblea de districte. La formació va desaparèixer finalment del mapa parlamentari local, però AfD –un partit els militants del qual no porten botes militars ni el cap rapat– va capitalitzar en bona mesura el vot radical.

Notícies relacionades

AfD suposa un abans i un després no només per a la política local, sinó també per a la federal: l’NPD mai va aconseguir superar la barrera electoral del 5% que permet entrar al Bundestag. Amb el seu agressiu discurs antimigratori, l’AfD va rebre gairebé sis milions de vots en les últimes eleccions federals del 2017.

«El clima s’ha tornat més aspre. I AfD hi ha contribuït», reflexiona en veu alta Katrin Framke. «Entre els seus representants hi ha incendiaris que preparen el terreny perquè gent se senti cridada a actuar. I això espanta profundament».