L'FMI reconeix que el deute extern de l'Argentina no és sostenible i recomana un quitament

Cristina Fernández de Kirchner va fer 67 anys dimecres i semblava que rebia com a regal un reconeixement del Fons Monetari Internacional (FMI). L’organisme va admetre que el deute extern argentí, que es va incrementar en 100.000 milions de dòlars durant els últims quatre anys, «no és sostenible». La missió que va visitar aquest país les últimes hores va detectar que «la capacitat d’enfrontar el nivell i el servei del deute públic es va deteriorar significativament» en comparació amb el 2019.  Per això, per a l’FMI, «es necessitaria» una reestructuració de l’enorme passiu sobre la base d’«una contribució apreciable dels creditors privats». El que suggereix el Fons és un important quitament de capital i fins i tot d’interessos per ajudar un país que, segons han insistit el president Alberto Fernández i la vicepresidenta, no està en condicions d’afrontar els venciments del deute per uns 58.000 milions de dòlars el 2020 ni atendre els pagaments per 29.000 milions de la mateixa moneda el 2021.

La missió va estudiar durant diversos dies els comptes públics en una Buenos Aires pauperitzada. Va dir que havia tingut «reunions molt productives» amb els seus amfitrions. Després d’aquestes trobades va acceptar que l’Argentina no pot assolir un superàvit primari que li permetés pagar el que deu. La crisi l’hi impedeix. D’acord amb xifres oficials, el deute públic argentí va passar de representar el 52,6% del PIB el 2015 al 91,6% del PIB el tercer trimestre del 2019. Això representa un creixement del 74%. El document que l’FMI va emetre en aquest país abans que partís la seva comitiva ha sigut entès pels especialistes com un gest de Kristalina Georgieva, la nova directora de l’organisme, cap a les autoritats peronistes que van assumir el 10 de desembre.

Però el Govern considera que és un gest a mitges perquè l’FMI ha tornat a subratllar a la capital argentina que no accepta quitaments dels préstecs que va fer a l’Administració de dretes passada per 44.000 milions de dòlars. És un tema polèmic que crea divisions. La setmana passada, el portaveu de l’organisme, Gerry Rice, va negar que «el Fons hagi violat cap norma» amb el crèdit que va rebre el 2018 el Govern de Mauricio Macri. Fernández de Kircher li va respondre al seu compte de Twitter amb el text de l’Article VI del Conveni Constitutiu de l’FMI en el qual s’assenyala que «cap país membre podrà utilitzar els recursos generals del Fons per fer front a una sortida considerable o contínua de capital». El cap d’Estat va ser fins i tot més eloqüent. «Així com el Fons ha faltat a les obligacions que tenia quan prestava diners a un acceptant compulsiu de crèdits, que no podia pagar de cap manera i tots sabien que era per finançar la fuga de divises i controlar el tipus de canvi, ara podria reflexionar i tenir en compte això altre, la possibilitat d’un quitament». La sortida de dòlars del circuit financer formal va arribar als 79.480 milions de dòlars entre el 2015 i el 2019.

Suspensió de pagaments

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La missió de l’FMI es va abstenir de formular una autocrítica relacionada amb els efectes econòmics i socials que va tenir el sever programa d’ajustament aplicat per Macri a canvi dels 44.000 milions de dòlars. El document es coneix enmig de rumors freqüents als mercats sobre la possibilitat que l’Argentina decideixi una suspensió de pagaments del seu deute privat si no arriba a bon port una negociació amb els creditors les pròximes i crucials setmanes. Bona part de la sort política de Fernández depèn d’una sortida airosa d’aquest encallador.

En aquest context, el ministre d’Economia, Martín Guzmán, es trobarà aquest cap de setmana amb Georgieva a Riad, l’Aràbia Saudita, en el marc d’una reunió del G-20. Allà també es veurà amb el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, i altres representants del G-7. «El Govern no acceptarà que la societat argentina sigui ostatge dels mercats financers internacionals, ni afavorirà l’especulació per sobre el benefici de la gent», ha assenyalat Guzmán en més d’una oportunitat abans de pujar a l’avió.