Erdogan amenaça amb una ofensiva imminent contra Assad a Idlib

A Erdogan, quan s’enfada, quan mostra que ja se li ha acabat la paciència, sempre li surt de la boca la mateixa frase. És el mateix ordre de paraules, posades juntes com una amenaça al seu rival. No canvia mai ni una coma: aquest dimecres l’ha tornat a llançar: «Com amb totes les operacions anteriors, dic: ‘podrem venir una nit, de sobte’. En altres paraules, l’operació militar a Idlib és qüestió de temps».

Ja havia deixat anar l’amenaça en diverses ocasions abans: en les tres ofensives que Turquia ha realitzat a Síria contra les milícies kurdosirianes de les YPG. En totes va complir l’atac promès. Només hi ha hagut una vegada en què Erdogan va parlar d’entrar de nit, de sobte, sense que ningú el veiés venir, i no ho va acabar fent: va ser després del referèndum d’independència fallit del Kurdistan iraquià.

«Estem entrant en els últims dies del termini que vam donar al règim [d’Assad] per aturar les hostilitats a Idlib. Aquest és el nostre últim avís. Turquia ja ha fet tots els preparatius per dur a terme els nostres propis plans a Idlib. Convertirem la zona en un lloc segur costi el que costi», ha dit Erdogan aquest dimecres.

Parar l’ofensiva d’Assad

La regió d’Idlib, segons els acords de Sotxi, firmats per Turquia, Rússia i l’Iran, estava sota el control i protecció d’Ankara, que, segons el pacte, havia d’eliminar de la zona els grups gihadistes que hi ha allà. Rússia, per la seva banda, prometia garantir un alto el foc permanent que assegurés que Idlib fos un lloc segur per als més de tres milions de civils que hi viuen –més de la meitat d’ells ja són per si mateixos refugiats de guerra–.

Però cap dels dos bàndols, Rússia i Turquia, ha complert la seva part del tracte: Hayat Tahrir al-Sham –antiga Al-Qaida–, no només no va ser eliminada, sinó que va aconseguir el control gairebé total de la regió. I Damasc, amb l’ajuda de Moscou, el seu aliat, mai van parar de bombardejar els civils de la regió; al contrari: els bombardejos han anat a més.

Així, al gener, Assad va començar una ofensiva a la regió amb tot: ha aconseguit conquistar més de la meitat de la zona i, de passada, ha provocat la mort de 300 civils i el desplaçament forçat de més de 900.000 persones, que fugen cap a la frontera turca.

Notícies relacionades

L'aeroport d'Alep reobre després de vuit anys tancat per la guerra

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Fa setmanes que Rússia i Turquia intenten buscar una solució diplomàtica al conflicte, però mai arriba. Aquest dimarts, segons mitjans turcs, Moscou va oferir a Ankara el control d’una petita franja a la frontera –on són els refugiats que fugen– perquè, així, Erdogan cedís a Assad el control gairebé total d’Idlib.

Turquia va dir que no i, hores després, ja aquest dimecres, el president turc va comparèixer enfadat: «No estem contents amb les nostres converses. Les discussions continuen, però és cert que estem encara molt lluny d’arribar a una cosa pròxima a les nostres demandes. No donarem la regió a Assad. Sembla que no s’ha adonat de la força del nostre país», ha dit Erdogan.