La violència s'acarnissa amb els menors a Mèxic

El Carlos arronsa les espatlles davant de la pregunta de si ha matat algú. Ni tan sols ho sap. Tampoc recorda quantes vegades ha disparat, però sí la primera. Va ser als 16 anys, quan la seva colla li va entregar una pistola. «Al principi era el gatet, anava per això i per allò altre, fins que els vaig dir que volia fer més. A la banda no li importa, et dona l’objecte, l’arma. Hi vas de seguida –explica titubejant–. En la primera detonació d’una arma tenia por, no volia fer-ho. Era per espantar, però la cosa es va posar lletja i em van obligar a disparar». Es va tractar de l’assalt a una merceria. Mai va saber, com en la resta de desenes de robatoris, si va ferir algú. 

«Em sentia fort, segur. Després va ser pels diners [...] En aquell moment era molt robatori a transport, a negocis i a transeünts», assegura. El seu pare va abandonar la seva família quan era petit i la seva mare va haver de treballar fins a la nit. A partir dels 14 va començar a consumir droga i es va abocar a una vida al carrer que el va portar a enrolar-se en una de les desenes de bandes que exerceixen com a cèl·lules dels càrtels a la capital mexicana, el nom de la qual, com el del testimoni, resulta prudent ocultar per la seva protecció. «Quan arriba a haver-hi un problema, caiem, no els importa. No pots parlar, estàs amenaçat, també la teva família», balboteja el jove de 21 anys, que han passat els últims tres a la presó.

A més de la desigualtat –més de la meitat dels menors mexicans viuen en situació de pobresa, segons estadístiques oficials– i la falta d’oportunitats que castiguen la infància llatinoamericana, a Mèxic s’hi suma l’apressant violència i la reconfiguració del crim organitzat com a detonadors per al reclutament d’adolescents, fins i tot nens. El 2018 hi havia uns 460.000 menors integrats a bandes de delinqüents, un 153% més que tres anys enrere, segons dades governamentals.

«Cada vegada s’allisten a edats més primerenques. Davant de l’augment de la pressió policial i la fragmentació dels càrtels, el crim té necessitats d’expansió i diversificació de les seves activitats delictives. Abans hi havia certs valors en el crim, com respectar de menors i famílies, que ara són inoperants. Ara hi ha dones que estan involucrades i hi vinculen els seus fills, els homes igual», explica a aquest mitjà Mariana Sáenz, una de les coordinadores de Reinserta, l’organització civil dedicada a facilitar la reinserció d’uns 200 menors excarcerats i acollir a la seva casa de seguretat el Carlos i una altra trentena de joves.

La violència neix en l’entorn

«Ara hi ha menys espais segurs per als menors. I tenim la problemàtica que per qüestions econòmiques els pares i mares han de tenir més d’una feina, surten més tard de treballar i els nens passen més temps al carrer, exposats a una violència creixent», afegeix Sáenz.

Això ha provocat també un augment dels assassinats de menors en l’últim lustre. L’any passat hi va haver una mitjana de 3,6 homicidis diaris de nens i nenes i 7.000 desaparicions, segons el balanç de la Xarxa pels Drets de la Infància a Mèxic (Redim). L’esmentat increment ha impactat sobretot en les nenes, amb un 13,8% més de feminicidis respecte a l’any anterior, segons les dades de la mateixa organització.

L’últim assassinat que ha sacsejat Mèxic és el de Fátima Cecilia Aldriguett Antón, una nena de set anys el cos de la qual va ser trobat en una bossa d’escombraries amb signes de tortura diumenge passat 16 de febrer, sis dies després que desaparegués en mans d’una dona encara sense identificar que la va recollir de la seva escola. Ara la fiscal ha confirmat que la petita va patir abusos sexuals. 

La taxa de 4,9 homicidis dolosos de menors per cada 100.000 habitants triplica la de països com ara Síria i Palestina, i Mèxic és ja el quart país del món on més ha empitjorat la perillositat per a la infància des del 2000, tal com assegura un informe de Save The Children.

«Són xifres d’una guerra», conclou la directora d’incidència de l’oenagé, Nancy Ramírez, que afegeix que «la violència neix a les llars». «Una pràctica molt arrelada en la societat mexicana és educar-los a cops». Sis de cada deu nens i nenes pateix una criança violenta. Així mateix, segons una enquesta de Save The Children, un 37% dels menors han presenciat un tiroteig en algun moment de la seva vida. «Tenim aquests contextos filtrats de violència en què els nens i nenes s’enfronten a un estrès tòxic. Aquest impacte psicològic eleva el risc que reprodueixin actituds violentes», considera Ramírez.

Govern d’esquena a la infantesa

Per Ramírez, «la infantesa no és un tema prioritari per al president Andrés Manuel López Obrador (Amlo), que s’ha centrat en una política assistencialista on delega aquesta atenció a les famílies». El Govern d’Amlo va llançar el pla Motxilla Segura a mitjans de gener, després que un nen d’11 anys matés la seva professora, ferís sis companys i se suïcidés amb una arma del seu avi. El programa consisteix en el fet que ara seran les mares i pares que revisin les motxilles dels seus fills en lloc del professorat. «Una mesura pal·liativa que només atempta contra la intimitat del menor sense resoldre res», valora la directora de Save The Children.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

«Que la nova Administració hagi prioritzat 25 projectes estratègics i cap inclogués la infància ha representat la invisibilitat. És a dir, retallades pressupostàries en els àmbits de protecció, particularment en la procuració de justícia i estades infantils (guarderies)», reclama a aquest mitjà el director de Redim, Juan Martín Pérez, sobre la tisorada, entre d’altres, del 16% al sistema de Desenvolupament Integral de la Família (DIF), encarregat d’atendre aquests casos de violència.

Per la seva banda, la titular del DIF a Ciutat de Mèxic, Esthela Damián, assegura a EL PERIÓDICO que «les retallades no han afectat aquesta institució», tot i que reconeix que «falta aprenentatge sobre com poder coordinar-se entre els organismes». Damián defensa que el Govern federal ha impulsat polítiques públiques «en assumptes com la salut mental i les addiccions, que abans no tenien cap importància i que ara es despleguen campanyes a tot el país». Uns programes que, segons ella, «donaran resultats aquest any». Mentrestant, hi van haver més de 21.000 de menors assassinats en les últimes dues dècades i el crim organitzat en recluta prop de 35.000 a l’any en un Mèxic hostil per a la infància.