Milena Florez: «No és natural estar diàriament en perill de mort»

Només el 2019, 234 líders mediambientals i socials van ser assassinats a Colòmbia per oposar-se a megaprojectes hidroelèctrics i miners finançats en part per bancs i empreses europees. Milena Florez és una activista amenaçada i durant sis mesos s’ha refugiat a Catalunya gràcies al Programa Català de Protecció Defensors i Defensores del Drets Humans. Com a vicepresidenta del moviment Ríos Vivos, que s’oposa a la gegantina presa d’Hidroituango que escanya el riu Cauca, bona part de la seva missió era demanar explicacions al BBVA, Banco Santander i Mapfre sobre la seva vinculació amb el polèmic projecte. Només ha aconseguit cita amb el BBVA.

¿De què li han servit aquests mesos en l’aspecte personal?

Allà estem acostumats a la mort i a la violència, vivim esquivant les amenaces i la persecució. M’he adonat que no és natural estar diàriament en perill de mort, i cal exigir protecció a l’Estat.

Ha mantingut reunions a Dublín, Madrid, Brussel·les... ¿Com es veuen les coses des de l’altre costat?

El que més em va indignar va ser veure com els bancs que financen el projecte d’Hidroituango patrocinen la Cimera del Clima i venen la seva energia com a neta i respectuosa amb els drets humans. Els finançadors són còmplices de tots aquests assassinats i han de reparar el mal que han fet. Vostès com a clients els han d’exigir que compleixin la seva responsabilitat social i ambiental.

¿Quin és la situació a les comunitats de Ríos Vivos?

La presa d’Hidroituango a Antioquia ha desplaçat més comunitats que el conflicte armat. El riu era el nostre aliment, el nostre lloc de trobada; era la vida mateixa. Jo era barequera, recollia sediments a la recerca d’or. També hi havia pescadors i camperols que van veure els seus cultius arrasats. 300.000 persones s’han quedat sense feina i 500.000 estarien en risc perquè no hi ha garanties que la presa aguanti.

Van començar la lluita el 2008, sense tenir experiència política.

El moviment el componem les comunitats de base que estem afectades. Molta gent és analfabeta, però tenim l’experiència del que hem viscut. També estem com a Dones Amarú, en defensa de l’aigua i de la vida.

Els acusen d’estar contra el progrés.

Crec que ens volen fer callar, desligitimar les protestes socials. Quan fem una protesta pacífica surten dient que som grups armats.

El cas més conegut de defensora mediambiental assassinada és el de Berta Cáceres a Hondures. Entre vostès també hi ha víctimes.

Abans d’implantar el megaprojecte hi va haver 137 matances i hi ha 650 cossos que no s’han recuperat. Els morts dirien la veritat de per què els van matar, però a Colòmbia la veritat no interessa. Han assassinat sis companys de Ríos Vivos i tampoc oblidem tots els que han mort esperant una solució.

A Colòmbia la violència traspassa generacions.

La meva mare era una indígena nutabe que va ser desplaçada pel conflicte armat i el meu pare és de la comunitat embera i està desaparegut des que se’l van emportar els paramilitars. Jo em vaig criar en una de la zones més violentes de Colòmbia.

A finals de mes haurà de tornar.

Sí, i és el que vull, perquè treballar per les nostres comunitats és la nostra raó de ser. Allà no lluitem només per nosaltres i els nostres fills, estem lluitant per tothom, per vostès també.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Quina ironia que el Cauca sigui un dels pocs rius del món subjecte a drets.

És indignant. Han destruït el riu i a sobre pretenen que les mateixes comunitats es responsabilitzin de la seva recuperació. A Brussel·les vaig aprendre una expressió que s’ajusta molt bé a això: «Paper mullat».