Alemanya intenta reconstruir el cordó sanitari a la ultradreta

Tan sols 24 hores ha durat la intenció de governar de l’acabat d’elegir primer ministre de Turíngia, el liberal Thomas Kemmerich. Després de ser nomenat per sorpresa cap del Govern regional amb els vots dels democristians de la CDU i de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Kemmerich va anunciar aquest dijous la seva voluntat de dimitir i demanar al Parlament regional la convocatòria de noves eleccions.

«Ahir AfD va intentar danyar la democràcia amb un pèrfid truc. Els demòcrates necessiten majories democràtiques. Aquestes no es donen en aquest Parlament», va dir Kemmerich en una breu roda de premsa aquest dijous a Erfurt (capital de Turíngia). El líder regional dels liberals conservadors del Partit Democràtic Lliure (FDP) reaccionava així a l’enorme pressió posada sobre ell després d’haver acceptat els vots de la ultradreta per proclamar-se contra tot pronòstic cap de Govern del petit estat federat.

El president de l’FDP, Christian Lindner, es va veure obligat a viatjar aquest dijous a Erfurt per intentar recuperar el control de la situació. Lindner va anunciar que se sotmetrà a una moció de confiança dins del seu propi partit després d’aquests fets.

Destacades figures de tots els partits, a excepció d’AfD, feia hores que criticaven amb duresa la decisió dels liberals. Fins i tot la cancellera federal, Angela Merkel –de gira oficial per l’Àfrica–, es va pronunciar sobre aquest assumpte: «L’elecció d’aquest primer ministre va ser un procés que trenca amb el principi de no formar majories amb AfD», va dir Merkel des de Sud-àfrica. Merkel va demanar a la federació del seu partit a Turíngia que fes marxa enrere a la decisió i va afegir: «Va ser un mal dia per a la democràcia. Va ser un mal dia per a la CDU».

Pressió sobre AKK

Les dures paraules de Merkel fan que totes les mirades es fixin encara més en la Konrad-Adenauer-Haus, la seu federal de la CDU a Berlín. El que va passar dimecres passat al Parlament de Turíngia fa que creixin els dubtes sobre la capacitat d’Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK) –presidenta de la CDU, ministra de Defensa i teòrica successora de Merkel– de mantenir unit el partit i obligar totes les seves federacions a mantenir la disciplina.

La votació dels democristians juntament amb la ultradreta a favor del candidat liberal venia precedida de veus en la federació de la CDU de Turíngia que havien apostat obertament per sondejar una coalició amb AfD. Les esquerdes de l’anomenat cordó sanitari es convertien així en un veritable esvoranc amb serioses repercussions per a la política federal. Les principals figures polítiques del país intenten ara reconstruir aquest cordó sanitari. En aquest intent, i per no deixar lloc a dubtes, el secretari general de la CDU, Paul Ziemiak, fins i tot va dir públicament «nazi» a Björn Höcke, líder d’AfD a Turíngia.

«No es tracta de mi, sinó de la credibilitat dels democristians. El nostre partit es va fundar després de la segona guerra mundial amb l’impuls d’haver après del fracàs de les forces moderades en els temps de la República de Weimar i no volem ni permetrem que es produeixi aquesta ruptura amb una participació de la CDU», va dir hores després de l’elecció a Turíngia Kramp-Karrenbauer en una entrevista amb la televisió pública alemanya.

Passi el que passi les pròximes setmanes, la ruptura de facto del cordó sanitari al Parlament regional d’Erfurt suposa un abans i després a Alemanya. No pocs analistes i historiadors estableixen, no en va, un paral·lelisme entre el que ha passat a Erfurt i els primers passos que va fer el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany perquè Hitler acabés assolint el poder a Alemanya el 1933.

¿Noves eleccions?

La cúpula de la CDU aposta ara per una convocatòria electoral per intentar treure del caos Turíngia i intentar que la política federal torni a la calma. Aquest nou terratrèmol torna a posar en perill la continuïtat de la Gran Coalició, formada per la unió conservadora de la CDU-CSU i els socialdemòcrates de l’SPD.

No obstant, la convocatòria electoral no és tan senzilla: segons estableix la Constitució regional de Turíngia, almenys un terç dels diputats del Parlament han de demanar que se celebri una votació al respecte. El partit de l’actual primer ministre té cinc escons: l’FDP va aconseguir amb dificultats superar la barrera del 5% que permet accedir al Parlament.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els comicis regionals de l’any passat van deixar un panorama polític molt fragmentat a Turíngia amb sis grups parlamentaris, cosa que ha fet pràcticament impossible la formació d’una coalició de Govern a causa de la complicada aritmètica parlamentària. L’FDP necessitaria, per tant, el recolzament de més grups per tirar endavant la moció sobre noves eleccions. Si ho aconsegueixen, llavors serien necessaris dos terços de la Cambra per dissoldre el Parlament i convocar nous comicis.

Líders regionals de la CDU i l’SPD van expressar aquest dijous els seus dubtes sobre que unes noves eleccions siguin la solució. En l’aire queda el temor que la ultradreta pugui millorar els seus resultats: en les últimes eleccions regionals de Turíngia, AfD va ser –amb més del 23% dels vots– la segona força més votada, fins i tot per davant de la CDU de Merkel.