La Comissió Europea endureix les regles d'adhesió a la UE

L’ampliació de la Unió Europea cap als Balcans occidentals és una «prioritat absoluta» per a la Comissió Europea, tot i que el procés va quedar paralitzat la tardor de l’any passat quan França, Holanda i Dinamarca van rebutjar l’inici de converses amb dos dels països candidats: Macedònia del nord i Albània. Per superar aquest problema i desbloquejar la situació, Brussel·les ha proposat aquest dimecres una nova metodologia que pretén donar un pes més rellevant als governs i facilitar la suspensió de fons preadhesió o la paralització del procés si els països candidats paralitzen o reverteixen les reformes compromeses.

«Hem revisat els debats de l’octubre, que lamentablement no van donar lloc a l’obertura de negociacions d’adhesió per als dos països i hem intentat tractar les arrels d’aquest fracàs sense posar en dubte els principis que remarquen el procés d’adhesió», ha explicat el comissari d’ampliació, Olivér Várhelyi. El resultat és una nova metodologia basada en quatre pilars: aconseguir un procés més creïble, més dinàmic, més predictible i més polític. 

Per a això Brussel·les proposa implicar sistemàticament els estats membres des del començament, en l’etapa d’avaluació i revisió del procés i evitar així sorpreses com la de l’octubre passat, quan el president francès, Emmanuel Macron, va bloquejar el procés. «La naturalesa política del procés d’adhesió exigeix una empremta política més marcada i compromís als nivells més alts», admet la Comissió. La seva solució: reforçar el diàleg, organitzar cimeres anuals periòdiques entre la UE i els Balcans occidentals, mantenir més contactes a escala ministerial, així com incorporar experts dels Estats membres a les missions regulars sobre el terreny que dugui a terme l’Executiu comunitari. 

La Comissió Europea continuarà avaluant els avenços, a través dels seus informes anuals, i podran continuar proposant mesures correctores però els estats membres també «podran decidir si les negociacions es paralitzen en determinades àrees o, en els casos més greus, se suspenen», alhora que «els capítols ja tancats (provisionalment) es podrien reobrir o reiniciar-se si determinen» que «és necessària una reavaluació», assenyala el document.

Tisorada al finançament

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

El pla de Brussel·les també inclou la possibilitat que la UE redueixi el nivell del finançament europeu, i congeli o retiri els beneficis d’accedir a programes europeus o al mercat de la UE. «Interrompre els fons és una de les palanques que tenim. És una cosa que ja tenim i que seguirem disposats a utilitzar si és necessari. Però l’ús d’aquestes eines negatives ha de ser proporcional al retard o l’incompliment», ha insistit Várhelyi. Tot i que el comissari d’ampliació no fixa un termini concret encara confia que els estats membres puguin donar llum verda al procés amb Macedònia del nord i Albània abans de la cimera de Zagreb del 9 de maig. 

La nova metodologia, que encara ha de ser aprovada pels 27 estats membres, divideix els capítols a negociar en sis grups temàtics: estat de dret, mercat interior, competitivitat i creixement inclusiu, agenda ecològica, connectivitat sostenible, recursos, agricultura i cohesió, així com relacions exteriors. L’estat de dret serà el primer a obrir-se i l’últim en tancar-se, i la intenció és que el període entre l’obertura d’un capítol i la seva clausura es prolongui com a màxim un any, sempre que el país candidat compleixi el ritme de reformes.