El suplici dels senadors en el judici a Trump

És la una de la tarda. Dijous 23 de gener. I el centenar de senadors que estoicament exerceixen de jurat en el judici contra Donald Trump prenen posicions al costat dels seus pupitres de fusta, d’una austeritat monacal: llapis del número 2, llibreta de notes, arxivador i got d’aigua gelada. El capellà Barry Black inicia l’oració demanant-los civisme i «atenció empàtica». «No permetin que la fatiga acumulada posi en perill les amistats forjades durant tants anys», els diu solemnement el primer sacerdot negre en la història del Senat. El cap d’advocats de la defensa, Pat Cipollone, se senya religiosament. I, a viva veu, la Cambra recita el jurament a la bandera. «Senadors, seguin sisplau», els commina el president del tribunal, John Roberts. Durant les pròximes nou hores hauran de guardar silenci «so pena de presó», com els recorda el Sergent d’Armes. 

Aquest és el ritual amb què s’obre cada matí el judici contra el president, que aquest dissabte ha tancat la seva primera setmana de sessions. Els nord-americans no hi estan parant gaire atenció. Ja sigui per l’horari, l’embafament amb la polarització política o la prolixa lletra petita d’un cas ple de noms estrangers associats a un país que pocs sabrien situar al mapa, Ucraïna. L’obertura del judici va tenir dimarts una audiència d’11 milions de telespectadors, una xifra que es va desplomar gairebé un 20% el segon dia, segons el baròmetre de Nielsen. A tall de comparació, el primer dia de testimonis a l’octubre va tenir una audiència de 13,8 milions i la compareixença de la dona que va acusar el jutge Brett Kavanaugh d’haver-la agredit sexualment durant el seu procés de nominació per al Suprem, 20 milions. 

Els qui no tenen escapatòria són els senadors, sotmesos a unes regles tan estrictes que han convertit per a molts d’ells el judici en un suplici. No poden entrar a l’hemicicle amb telèfons mòbils ni dispositius electrònics. Tampoc poden menjar ni prendre cafè; només l’aigua i la llet estan permeses. Parlar entre ells els pot enviar a la presó i fins i tot s’han prohibit els mots encreuats. «És com ser a la primera fila de la classe o al primer banc de l’església», resumia la republicana Lisa Murkowski. «Aguantem com podem». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Però ja se sap que en qualsevol classe hi ha nens revoltosos i el Senat no n’és una excepció, per més que alguns siguin octogenaris. Al conservador John Corbyn se l’ha vist joguinejant amb el seu ‘smartwatch’; Rand Paul ha fet mots encreuats i esbossos del Capitoli; Mike Lee s’ha entretingut llegint als Pares Fundadors a ‘El Federalista’; i Jim Inhofe ha calmat la seva ansietat fent girar l’‘spinner’ que va repartir un dels seus correligionaris a tot el grup republicà. Entre els demòcrates, Dianne Feinstein pren moltes notes; Elisabeth Warren beu llet i Bernie Sanders sembla tenir el cap en una altra part. Per als candidats demòcrates a la presidència el judici és un destorb perquè els impedeix fer campanya a pocs dies del caucus d’Iowa. De dilluns a dissabte s’han de quedar a Washington. 

Davant del tedi de les sessions, alguns s’han enganxat discretament les seves petites migdiades. I molts han abusat del permís per anar al bany per deambular pels passadissos, fer trucades i fins i tot fer entrevistes a la televisió. Per això quan un espontani del públic va invocar «Jesucrist» i l’«avortament» durant la sessió de dimecres abans de ser arrestat, molts van respirar alleujats. Per fi, una mica d’entreteniment.