Macron apuntala la reforma de les pensions enmig de noves protestes

La reforma de les pensions d’Emmanuel Macron avança en el terreny polític sense haver apagat les brases de la contestació social. El Govern ha presentat aquest divendres al Consell de Ministres els textos que l’Assemblea Nacional debatrà a partir del pròxim 3 de febrer mentre als carrers milers de persones tornaven a exigir la retirada del projecte que preveu substituir els 42 règims de jubilació actuals per un sistema universal basat en punts.

A París s’han manifestat entre 350.000 i 400.000 persones, segons el sindicat CGT, que parla de 907.000 manifestants a tot França. L’oposició a la reforma resisteix després de 51 dies seguits de vaga als transports –la més llarga de la V República– malgrat que en les últimes setmanes la mobilització havia perdut força i s’orientava cap a accions més radicals, com talls de llum o boicots a ministres.

Ambient festiu

«Som aquí per una qüestió de dignitat», deia Lina, de 55 anys, a la marxa parisenca. «Vivim en un sistema modern d’esclavitud», afegia. La manifestació va recórrer en un ambient festiu i amb més tenacitat que esperances d’aconseguir el seu objectiu els cinc quilòmetres que separen la plaça de la República de la de la Concordia. «No crec que el Govern es mogui, però cal sortir al carrer perquè és la gota que fa vessar el got», apuntava Nicolas, matemàtic i investigador universitari de 26 anys.

El projecte presentat aquest divendres confirma el final dels règims especials i la creació d’un únic sistema per a tots els treballadors que es començarà a aplicar completament als nascuts després de l’any 1975.

Tot i que manté l’edat legal als 62 anys, contempla una «edat d’equilibri» per garantir la sostenibilitat del sistema i seran els agents socials els que decideixin les mesures financeres en una conferència que arrencarà el 30 de gener.

En l’estudi d’impacte que acompanya el projecte de reforma, el Govern esmenta els 65 anys com l’edat de jubilació real per cobrar el 100% de la pensió en el cas d’una persona que comenci a treballar als 22 anys i tingui 43 anys cotitzats. I calcula que, fins i tot així, la Seguretat Social tindrà un dèficit del 3% en l’horitzó del 2040.

Detalls per conèixer

Molts detalls del nou sistema no es coneixeran fins que finalitzi la fase de concertació desenvolupada en paral·lel al tràmit legislatiu, per això que entre les seves pàgines hi hagi nombrosos espais en blanc. «És un text que deixa espai al diàleg», va justificar el secretari d’Estat al capdavant del dossier, Laurent Pietraszewski.

El primer ministre, Edouard Philippe, ha defensat al diari catòlic ‘La Croix’ el caràcter «redistributiu» de la reforma, però l’oposició d’esquerres no hi acaba de veure el costat social.

«El Govern decideix enfrontar-se a la societat francesa», ha criticat Jean Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa. «És un insult a la democràcia», ha lamentat el Partit Socialista.

 «Haurem de treballar més. És l’únic que hem entès d’aquest projecte», resumia Philippe Martínez, secretari general de la CGT.

Violència política i social

Tot i que va ser una de les promeses de campanya de Macron que fa un any recolzaven dos de cada tres francesos, avui el 61% creu que el president hauria de tenir en compte la contestació i retirar la reforma. Els sindicats no tiren la tovallola i han convocat tres noves jornades d’aturades i manifestacions la setmana vinent.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Mentrestant, Macron ha denunciat sense anomenar-los als qui «atien la violència política i social». S’instal·la en els discursos polítics extraordinàriament culpables la idea que ja no estem en una democràcia i que s’instal·la una forma de dictadura», ha dit en una entrevista a Radio J.

 «Ell és l’únic responsable de la violència que hi ha al país. És un comportament monàrquic», li ha replicat Mélenchon.