Trump conté a sancions econòmiques la resposta a l'Iran

L'escalada militar es frena després de l'atac sense víctimes de Teheran a bases dels EUA a l'Iraq

20200108 468454 trumpirane 1 1 / periodico

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Després de sis dies d’una escalada d’accions militars i d’un acarnissat enfrontament d’amenaces entre els Estats Units i l’Iran, aquest dimecres, de moment, el món respira alleujat. Hores després d’un atac llançat des de l’Iran amb 22 míssils a dues bases dels EUA a l’Iraq en resposta a l’operació de Washington que divendres va acabar amb la vida del poderós general iranià Qasem Soleimani, el president nord-americà, Donald Trump, ha reaccionat anunciant noves sancions econòmiques a Teheran, però cap resposta militar.

En una compareixença formal a la Casa Blanca, flanquejat per militars; el vicepresident, Mike Pence; el secretari de Defensa, Mark Esper, i el d’Estat, Mike Pompeo, Trump ha explicat que no hi va haver víctimes mortals en l’atac a les seves bases i que els danys van ser «mínims», una cosa que ha atribuït a «precaucions adoptades, dispersió de forces i un sistema d’alerta primerenca que va funcionar molt bé». Però també, i més important, Trump ha interpretat la limitada acció de l’Iran com que Teheran sembla rebutjar l’opció d’aprofundir en l’enfrontament militar obert, una cosa que també permet al mandatari nord-americà contenir la resposta. «Sembla que l’Iran està retirant-se, que és una cosa bona per a totes les parts afectades i molt bona per al món», ha dit.

El missatge de l’Iran

Hores abans del discurs de Trump, després de l’atac a la dues bases nord-americanes dimecres a la matinada, el ministre d’Afers Exteriors iranià, Javad Zarif, havia assegurat que amb el llançament dels míssils Iran «prenia i tancava les mesures proporcionals en defensa pròpia» després de l’assassinat de Soleimani.

I, tot i que, segons informa Adrià Rocha Cutiller, el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, aquest dimecres ha declarat davant una massa de seguidors que «els hem clavat [als EUA] una bufetada a la cara, però no n’hi ha prou», i ha dit que «la presència corrupta dels EUA a l’Orient Mitjà s’ha d’acabar», hi ha indicacions que Teheran ha optat per una resposta molt mesurada. Amb això sembla que pretén enviar un missatge a la població iraniana que l’assassinat de Soleimani no queda sense resposta, però també apunta cap a un esforç per frenar l’escalada.

El llançament dels míssils balístics des del seu territori fins a l’Iraq confirma una de les capacitats militars més potents en què es pot recolzar Teheran. Alguns analistes que han estudiat imatges de les bases atacades, a més, han apuntat la precisió gairebé quirúrgica a l’arribar a objectius. I, tot i que Trump hagi atribuït a altres causes l’absència de víctimes i els escassos danys, cada cop es té més la sensació que l’Iran no buscava un atac letal. Segons ha declarat el primer ministre en funcions de l’Iraq, Adil Abdul-Mahdi, els iranians el van avisar de l’atac i els míssils van caure sobre hangars i llocs d’emmagatzematge. (Aquesta nit han caigut dos projectils tipus Katiuixa a la fortidicada Zona Verda de Bagdad, seu del Govern i d’algunes ambaixades estrangeres, entre les quals la dels EUA, sense causar víctimes. Aquesta arma la utilitzen les milícies iraquianes xiïtes. És el tercer atac d’aquest tipus, de baixa intensitat, en els últims cinc dies, informa Efe).

Sancions, pacte nuclear i OTAN

En qualsevol cas, Trump ha aixecat el peu de l’accelerador bèl·lic. Aquest mateix cap de setmana amenaçava de «contraatacar, potser de manera desproporcionada», si l’Iran atacava «qualsevol persona o objectiu nord-americà». Però, després de l’atac a les seves bases, en el seu breu discurs de nou minuts, ha optat per reforçar la via de la campanya de «màxima pressió», prometent la «imposició immediata de sancions econòmiques severes». No les ha detallat i només ha dit que seran «poderoses» i que «es mantindran fins que l’Iran canviï el seu comportament».

Aquesta campanya la va iniciar després d’haver abandonat el 2018 el pacte multilateral per frenar el programa nuclear militar de l’Iran que va gestar el seu predecessor, Barack Obama. Després de l’assassinat de Soleimani, l’Iran va anunciar que deixaria de respectar els seus compromisos i aquest dimecres Trump ha instat a abandonar-lo els altres països signants: El Regne Unit, Alemanya, França, Rússia i la Xina, al·ludint tant a les ambicions nuclears de l’Iran com al seu recolzament al terrorisme.

«Hem de treballar tots junts cap a un acord amb l’Iran que faci que el món sigui un lloc més segur i pacífic», ha dit Trump, que sense proves ha llançat la greu acusació que «els míssils disparats la nit passada es van pagar amb fons que va posar a disposició [de l’Iran] l’Administració anterior».

Notícies relacionades

Trump també ha anunciat que demanarà a l’OTAN, una organització que freqüentment ha denigrat, «que s’impliqui molt més en el procés de l’Orient Mitjà». «El món civilitzat ha d’enviar un missatge clar i unificat al règim iranià», ha dit. «No es tolerarà més la seva campanya de terror, assassinat i caos».

Demandes demòcrates

Tot i que la tempesta sembla amainar, no aclareix els interrogants sobre les perilloses turbulències que l’han desencadenat. Trump, en el seu discurs, no ha fet cap menció a la suposada amenaça «imminent» que representava Soleimani amb què va justificar l’operació i al Congrés els demòcrates continuen reclamant més informació i detalls.