Rússia recolza l'Iran, però no vol veure's arrossegada a la guerra

Condemna sense embuts ni pal·liatius, però també sense mesures concretes de represàlia dirigides contra els EUA. En aquests termes es pot definir la reacció del Kremlin a l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani divendres passat en un atac selectiu fet pels EUA a l’Iraq. Rússia, opinen aquests analistes, només hi intervindria si percep que l’existència del seu veí del flanc sud i també aliat es troba compromesa, i en cap cas contempla la possibilitat d’enviar tropes al país persa. 

«Moscou es contindrà; descarto per complet que Rússia arribi a enviar-hi tropes» en el cas que la crisi entre els dos països s’intensifiqui, ha assegurat a EL PERIÓDICO Aleksei Malaixenko, expert rus en temes de l’Orient Mitjà i exdirector del Centre Carnegie de Moscou. Segons la seva opinió, l’assassinat de Soleimani ha col·locat Rússia en una còmoda posició de cara a la seva reputació a la zona com a potència estrangera davant els EUA. «Els musulmans perceben l’assassinat [de Soleimani] com una nova falta de respecte», ha remarcat telefònicament l’analista.

Els pronunciaments fins ara realitzats pels dirigents russos van en aquest sentit. Els EUA han realitzat un acte propi d’una «potència que no obeeix la legalitat», ha destacat el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov.  Que un estat membre de l’ONU mati alts oficials d’un altre estat membre de l’ONU en territori d’un tercer país «viola de manera flagrant el dret internacional i mereix una condemna», ha continuat el responsable polític rus. 

Sòlida aliança

Rússia i l’Iran han forjat en els últims anys una sòlida aliança basada en els interessos, més que en els valors, en la qual les sancions decretades per Occident contra els dos països ha exercit una funció de catalitzador. El 2015, en un ambient d’eufòria per l’acord sobre el programa nuclear iranià, el president rus va posar fi a l’embargament d’armes i va vendre les avançades bateries de míssils terra-aire S-300. L’any següent es va plasmar un acord per a l’enviament d’helicòpters, avions de combat  i sistemes d’artilleria per valor de 10.000 milions de dòlars.

El comerç bilateral entre els dos països s’incrementa any rere any, tenint en compte les restriccions punitives que pesen sobre els seus intercanvis amb Europa i els EUA.  El 2018, Teheran va firmar un acord de lliure comerç amb la Unió Econòmica Euroasiàtica, l’aliança econòmica impulsada per Moscou i el seu president, Vladímir Putin, que agrupa unes quantes ex repúbliques soviètiques i pretén rivalitzar amb la Unió Europea al continent.   

Malgrat aquesta proximitat fruit de la conjuntura internacional, les crisis i els sobresalts no han estat tampoc absents en les relacions entre els dos països. L’agost del 2016, Rússia va revelar que els seus bombarders estratègics Tupolev Tu-22M3 havien utilitzat una base aèria iraniana per atacar objectius a Síria, tot i que pocs dies després aquest permís va ser revocat per Teheran, que va acusar el seu aliat de «trair la seva confiança» per haver airejat de manera ostensible aquest privilegi. Durant la guerra a Síria, Rússia ha permès que Israel, inquiet per la presència de grups com els Guardes Revolucionaris al país veí, ataqués objectius iranians presents en territori de Bashar al-Assad sense ser molestats per les potents bateries antiaèries russes.      

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan