guerra en orient pròxim

Almenys 25 morts en atacs dels EUA contra milícies proiranianes a l'Iraq i Síria

Els bombardejos han tingut com a blanc diverses bases militars de les denominades Forces de Mobilització Popular

zentauroepp51534018 sensitive material  this image may offend or disturb wounded191230143052

zentauroepp51534018 sensitive material this image may offend or disturb wounded191230143052 / STRINGER

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

El secretari de Defenda dels EUA, Mark Esper, ha qualificat d’èxit els atacs aeris perpetrats diumenge contra bases d’un grup proiranià en territori de l’Iraq i Síria i que han causat la mort d’almenys 25 combatents.  El cap del Pentàgon no ha descartat més bombardejos si «fos necessari». Els atacs aeris els han dut a terme avions de combats nord-americans F-15 contra tres objectius situats a l’oest de l’Iraq i dos a l’est de Síria.

L’objectiu dels bombardejos han sigut instal·lacions de les Brigades d’Hezbolá, una de les faccions proiranianes del Hachd al-Chaabi (Forces de Mobilització Popular), una coalició de paramilitars formats per lluitar contra grups gihadistes, com Estat Islàmic, i que actualment s’ha integrat a les forces de seguretat iraquianes. El Pentàgon ha informat que els «atacs defensius» van ser una resposta a la mort d’un contractista nord-americà divendres pels coets llançats contra la base militar K1 a la localitat de Kirkuk, al nord de l’Iraq. Washington acusa aquestes milícies de l’atac.

«El recompte de víctimes mortals per l’agressió brutal contra les seus de les brigades 45 i 46 va arribar als 25 màrtirs i els 51 ferits», assegura avui en un comunicat el director de l’administració de les Forces de Mobilització Popular, Yauad Kazem al-Rabiaawi, que ha afegit que «la xifra de morts podria augmentar per la presència de ferits en estat crític».  «La sang dels màrtirs no s’ha vessat en va. La nostra resposta contra les forces nord-americanes a l’Iraq serà molt forta», ha advertit el comandant de la milícia xiïta Jamal Jaafar Ibrahimi, conegut pel seu nom de guerra Abú Mahdi al-Mohandes. 

Onada de crítiques

L’incident ha provocat una onada de crítiques a l’Iraq que ha portat el cap del Comitè de Seguretat i Defensa del Parlament, Mohamed Reda al-Haidar, a exigir una sessió urgent a la Cambra per «conèixer els motius de la infracció i perquè no es repeteixi de nou».  Els atacs aeris es produeixen en un moment especialment delicat per al Govern de Bagdad del primer ministre, Adel Abdul Mahdi, recolzat per l’Iran i els seus aliats. Mahdi ha hagut de fer front a multitudinàries protestes contra el sistema polític, considerat pels manifestants corrupte, i que manté la majoria dels iraquians en la pobresa. Més de 450 persones han mort en els disturbis que s’han registrat al llarg de les últimes setmanes i més de 25.000 n’han resultat ferides.

L’Iran, pel seu costat, ha condemnat l’atac i l’ha qualificat de «terrorisme». El portaveu del Ministeri iranià d’Exteriors, Abas Musaví, ha dit que «la invasió nord-americana al territori de l’Iraq i l’atac a les posicions de les forces de Hachd al-Chaabi són un clar exemple de terrorisme. Els EUA han «de respectar la independència, sobirania i integritat territorial de l’Iraq i deixa d’interferir en els seus temes interns», ha afegit.

Segons el portaveu, les afirmacions dels EUA respecte a la seva lluita contra el terrorisme són falses i aquests atacs han demostrat que «són mentides les pretensions dels EUA sobre la seva lluita contra el grup Takfirí (extremistes sunnites) d’Estat Islàmic», ja que en aquest atac «ha apuntat a posicions de forces que en els últims anys han infligit forts cops contra els terroristes d’EI».

Tropes regulars

«Amb aquests atacs, els Estats Units han mostrat el seu decisiu recolzament al terrorisme i el seu menyspreu a la independència i sobirania dels estats, i ha d’acceptar la responsabilitat per les conseqüències d’aquest acte il·legal», ha dit Musaví, que ha reiterat que els EUA «han de posar fi a la seva presència ocupant».  Les milícies xiïtes han exercit un paper destacat en la lluita contra el grup terrorista Estat Islàmic a l’Iraq, recolzant les tropes regulars, i en la guerra de Síria lluiten en el bàndol del president Bashar al-Assad, recolzat per Teheran i el Govern de Bagdad.

Notícies relacionades

Des de mitjans d’octubre, almenys una desena de bases militars i seus governamentals iraquianes amb presència de personal nord-americàhan sigut blanc d’atacs per grups desconeguts, tot i que els EUA han responsabilitzat des d’un primer moment les milícies proiranianes de l’Iraq.  Les tensions han augmentat entre Teheran i Washington, els dos principals aliats de l’Iraq, des de l’any passat quan el president Donald Trump va retirar Washington de l’acord nuclear de Teheran de 2015 amb sis potències i va tornar a imposar sancions que van paralitzar l’economia de l’Iran.