Repressió xinesa contra els uigurs: «No sé on és el meu pare, però confio que sigui viu»

El 2013 va ser l’última vegada que Jewher Ilham va veure el seu pare,l’economista i intel·lectual uigur Ilham Tohti, guardonat amb el Premi Sajarov 2019 a la llibertat de consciència que atorga cada any el Parlament Europeu. «Ens dirigíem a la Universitat d’Indiana [Estats Units], que l’havia convidat a fer unes conferències. Desgraciadament, no va arribar a anar-hi. Aquell dia [les autoritats xineses] ens van detenir a l’aeroport. Mentre jo vaig seguir el viatge, a ell el van detenir, el van colpejar i es troba en parador desconegut complint una sentència a cadena perpètua. Tot i que no sé on és, confio que sigui viu», ha explicat aquest dimecres la jove durant la cerimònia de lliurament del guardó a la ciutat francesa d’Estrasburg.

Conegut pels seus estudis sobre les relacions entre els uigurs i els han, ferm partidari de la instauració d’un règim d’autonomia regional a la Xina i responsable d’un lloc web de debat sobre qüestions uigurs, Tohti va ser condemnat a cadena perpètua «per separatista» el setembre del 2014 i empresonat a la presó d’Urumqi. «L’última vegada que vam saber d’ell va ser el 2017», ha explicat Jewsher. També ha recordat que el seu pare va ser titllat llavors de «radical» i «malalt de malalties que cal curar i ments que cal netejar». 

Una situació en la qual hi ha més d’un milió de uigurs, tancats en centres de reeducació on «se’ls tortura» i on «moren», ha denunciat la jove. «¿Creuen que hi ha un problema en la manera com tracten les autoritats xineses els uigurs? Si és afirmatiu demanin a les autoritats xineses que retin comptes; a les empreses, que no siguin còmplices; als universitaris, que continuïn denunciant el que està passant, i a les oenagés, que continuïn treballant allà», ha reclamat. 

«Alliberament immediat»

Una petició amb què ha fet pinya l’Eurocambra. «Aquest poble està sent víctima de persecucions. Des de l’abril del 2017 més d’un milió de uigurs innocents han sigut detinguts arbitràriament en una sèrie de camps on se’ls obliga a renunciar a la seva identitat i religió. Ilham Tohti a través de la seva militància ha aconseguit donar al seu poble una veu que si bé està entre reixes sona a través de la seva filla», ha destacat el president de la cambra, David Sassoli. En nom de la institució, Sassoli ha apressat la Xina a alliberar de manera «immediata i sense condicions» Tohti, que va rebre el 2014 el Premi PEN/Barbara Goldsmith a la Llibertat d’Autor, així com el Premi Martin Ennals el 2016 i el Premi Internacional Liberal a la Llibertat (2017).

«Seria assenyat que la Xina escolti la veu del Parlament Europeu. Hem demanatl’alliberament immediat i sense condicions de Tohti. Aquest professor detingut, condemnat a la cadena perpètua ha de ser rescabalat per les autoritats xineses. Seria un gest. La Xina és un gran país i serà encara més important si respecta les llibertats fonamentals dels seus ciutadans», ha recordat.

Lluitar contra la repressió

Jewher Ilham mai va tornar a la Xina i viu a Washington en l’actualitat. El seu telèfon i ordinador són ‘hackejats’ sovint i es desperta moltes nits banyada de suor per temor que les seves denúncies perjudiquin els familiars que continuen vivint al país asiàtic. Però creu que el seu pare, tot i que també sentia por, hauria continuat lluitant i denunciant la repressió que viu el poble uigur i el calvari que pateixen el milió de persones detingudes en camps de reeducació. 

Notícies relacionades

L'activista uigur Ilham Tohti, nou premi Sàkharov de l'Eurocambra

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Per ell, el problema era clar. Als uigurs se’ls deneguen els drets bàsics: a creure en el que creiem, resar com ho fem, pensar com pensem. Per ell, la solució era senzilla: que les autoritats xineses parlessin amb el poble uigur de manera pacífica. Les autoritats xineses no estaven interessades en el diàleg amb un home com el meu pare. En lloc d’això el van titllar de separatista i el van tancar en una cel·la. La seva culpa, voler empoderar el poble que volen controlar», ha denunciat durant una cerimònia a la qual han assistit representants de les altres candidatures finalistes d’aquest any.

Entre elles la dona de la regidora brasilera assassinada Marielle Franco, i The Restorers, un grup de cinc estudiants kenians que lluiten en contra de la mutilació genital femenina a través d’una aplicació denominada i-Cut que permet a les joves del seu país sol·licitar ajuda mèdica i jurídica tant abans com després de patir una ablació.