TALL INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA

La Nobel Suu Kyi defensa l'Estat birmà en el judici del genocidi contra els rohingyes

Arrenca a la Haia el judici obert després de la denúncia de Gàmbia a l'Estat birmà per la matança de la minoria

zentauroepp51303583 myanmar s leader aung san suu kyi sits in the court room of 191210110128

zentauroepp51303583 myanmar s leader aung san suu kyi sits in the court room of 191210110128 / Peter Dejong

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) ha començat el judici en què s’acusaBirmània del genocidi de la minoria musulmana rohingya. La consellera d’Estat de Birmània, Aung San Suu KyiNobel de la Pau, ha consternat el món a l’encapçalar la delegació que mirarà d’impugnar l’acusació de Gàmbia davant de la CIJ per defensar l’«interès nacional» del seu país.

L’acusació es refereix a dues onades de brutals operacions militars de l’Exèrcit birmà el 2016 i 2017, en què milers de civils van ser assassinats i un total de més de 800.000 rohingyes van fugir a Bangladesh.

Aung San Suu Kyi defensarà a la Haia el seu país de l’indefensable. És previsible que aquesta setmana s’escenifiqui a la Cort de Justícia Internacional (CJI) la polarització que genera l’assumpte rohingya: a un costat, Birmània; a l’altre, la resta del món. No serà fàcil per a la líder birmana, dipositària dels ideals de la democràcia i la llibertat quan lluitava contra la dictadura militar i desdenyada avui com a traïdora per governs i organitzacions de drets humans. El seu passotisme o complicitat amb la tragèdia de l’ètnia musulmana l’ha portat al banc dels acusats amb la seva reputació ja enfangada.

Gàmbia, un petit país de l’Àfrica occidental i amb majoria musulmana, va denunciar al novembre Birmània per genocidi. Aquesta setmana demanarà al plafó de 15 jutges que l’obligui a aturar els excessos amb els rohingyes o, almenys, que dictin mesures provisionals immediates en un procés que podria allargar-se durant mesos. És el primer cas d’un país que en denuncia un altre a la CJI sobre un assumpte que no li incumbeix directament.

Odi racial

Les atrocitats estan documentades. Un informe de l’any passat de l’ONU parlava de «voluntat de genocidi» i d’«atroces violacions de drets humans» de l’Exèrcit birmà amb l’empara dels discursos d’odi racial i la destrucció de proves del Govern civil. Birmània justifica les campanyes militars en la lluita contra el terrorisme i ha emprès comissions d’investigació que no han convençut ningú.

L’informe de l’ONU se centrava en l’ocorregut després que un atac de l’Exèrcit de Salvació Rohingya Arakan a comissaries i bases militars deixés desenes de morts. La resposta dels militars va ser immediata, desproporcionada i indiscriminada: assassinats, violacions grupals, cremes de poblats... Va deixar uns 10.000 morts, segons una estimació «conservadora», i va empènyer la diàspora a 700.000 rohingyes en condicions que van posar a la fi el focus global sobre la comunitat més castigada del món. Van fugir a la carrera i van vagar a la deriva amuntegats en barcos rovellats, sense aigua ni menjar, rebutjats per tots els països de la zona i abandonats a alta mar per les màfies. La majoria malviu encara en camps de refugiats de Bangla Desh en condicions infrahumanes que consideren preferibles a trobar-se de nou amb els militars birmans.

En terra de ningú

Notícies relacionades

Els rohingyes, descendents de comerciants àrabs, han viscut durant segles a Birmània tot i que manquen d’Estat. L’antiga Birmània els nega la nacionalitat i els considera immigrants bengalís il·legals perquè no van poder acreditar que hi fossin abans del 1823. Tampoc els reconeix Bangla Desh, que els nega el dret a l’educació i la sanitat.

Les barbàries dels militars han sigut negades amb tossuderia per Suu Kyi. «Podríem haver gestionat la crisi de forma diferent» és el més semblant a una assumpció de culpes que ha pronunciat contra l’amuntegament d’evidències. Les acusacions descansen, segons «la dama», en la ignorància de la complexitat ètnica del seu país. La seva actitud ha llimat les simpaties globals i ha apuntalat l’afecte en un país de majoria budista que mira amb aprensió els rohingyes.

Temes:

Birmània