La Xina eliminarà de les seves oficines i institucions públiques tots els ordinadors estrangers

La Xina purgarà la tecnologia estrangera de les seves oficines governamentals i institucions públiques. La mesura atia de ple les multinacionals nord-americanes i s’entén com la resposta a similars restriccions de Washington contra la indústria xinesa al·legant qüestions de seguretat nacional. És l’última canonada d’una guerra geopolítica i comercial entre les dues potències que al segle XXI es ventila al terreny tecnològic.

La missió sembla complicada en un món dominat per les multinacionals nord-americanes i amb dubtes raonables que la tecnologia xinesa hagi adquirit la maduresa necessària. Afectarà uns 30 milions d’ordinadors, segons els comptes del diari ‘Financial Times’. Un 30% seran substituïts el 2020; el 50%, el 2021, i el 20% restant, el 2022. El gruix dels ordinadors a les oficines pertanyen al gegant xinès Lenovo, però utilitzen el sistema Windows de Microsoft i tanquen a l’interior processadors, xips i semiconductors de companyies nord-americanes. Diverses fonts han confirmat al diari britànic que la mesura va ser aprovada a principis d’any i que al juliol s’havien completat ja un centenar de proves per mesurar la seva viabilitat. L’any que ve s’estendran a sectors sensibles com l’energètic, el financer i les telecomunicacions.

La pugna geopolítica i la desconfiança empenyen a la Xina i els Estats Units cap als compartiments estancs tecnològics en l’era de la globalització. Washington ja havia prohibit als seus funcionaris l’any passat que utilitzessin equips de HuaweiHuaweii altres companyies xineses com araZTE, i al maig va al·legar una presumpta emergència nacional per dictar una llei executiva contra la tecnologia d’«adversaris estrangers». No va especificar l’objectiu, però es va entendre que Huawei estava al darrere dels «riscos inacceptables» per a la seguretat nacional. La multinacional de Shenzhen ha sigut assenyalada tossudament com un espia a les ordres de Pequín. La normativa, que prohibeix la venda de tecnologia nord-americana sense el permís del Govern, ha empès Huawei a una carrera per l’autodependència tecnològica.

De les paraules als fets

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Govern xinès està immers en un procés similar. El president, Xi Jinping, ha emfatitzat el desenvolupament de la indústria nacional per blindar-se contra les envestides nord-americanes en la guerra comercial. Ja el 2014 va apressar que la banca, l’Exèrcit i les companyies estatals erradiquessin els ordinadors estrangers. L’ambiciós pla Made in China 2025, que pretén el lideratge global aquell any en les indústries més avançades, apunta al desenvolupament d’equips informàtics que jubilin la llarga supremacia nord-americana. Darrere hi ha la llei de ciberseguretat del 2017, que busca una tecnologia «segura i controlable», un eufemisme per referir-se a la tecnologia domèstica. La mesura coneguda avui suposa la transició del discurs als fets.

Aquells càstigs a Huawei van descompondre la Xina, que va acusar Washington d’embridar la seva expansió amb tripijocs i la va animar que superés una mentalitat ancorada en la guerra freda. No és previsible gaire més mesura de Trump davant d’una mesura que privarà d’un bon client a companyies com araHP, Dell i Microsoft. Tampoc és probable que acosti l’anhelada pau comercial que ja se celebrava fa unes setmanes. L’actualitat, no obstant, ha arruïnat un acord que Trump pretenia airejar en les eleccions presidencials i que ha desaparegut del calendari. Les recents lleis nord-americanes sobre Hong Kong i els uigurs han sigut interpretades per la Xina com una intolerable intromissió en els seus assumptes interns.