CITA A LA CAPITAL FRANCESA

Primer cara a cara entre Putin i Zelenski per intentar posar fi a la guerra del Donbass

Els dos mandataris, acompanyats dels líders de França i Alemanya, s'esquiven i ni tan sols es donen la mà a l'iniciar-se la reunió quadripartida

El gran contenciós rau en el calendari per aplicar els Acords de Minsk, tot i que el líder rus es troba en avantatge perquè l''statu quo' l'afavoreix

zentauroepp51295200 from l russian president vladimir putin  french president em191209222612

zentauroepp51295200 from l russian president vladimir putin french president em191209222612 / IAN LANGSDON

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón / Marc Marginedas

Era una trobada suposadament decisiva per avançar en el procés de pau a Ucraïna després de tres anys de paràlisi. El president rus, Vladímir Putin, i l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han vist aquest dilluns per primera vegada cara a cara en una cimera celebrada a París en presència d’Emmanuel Macron i Angela Merkel.

Un objectiu ambiciós fruit d’una arriscada aposta del president francès, defensor del diàleg europeu amb Moscou –malgrat les dures crítiques dels seus socis de l’Est i d’Alemanya– que exigeix a Moscou com a condició avançar en el complex dossier ucraïnès.

En el menú de les converses figurava l’aplicació dels acords de Minsk: l’alto el foc immediat, la retirada de l’armament pesant, la celebració d’eleccions locals i la restauració del control de Kíev sobre la seva frontera amb Rússia, així com una autonomia més gran per als territoris sota control separatista. L’arribada al poder de Zelenski l’abril passat va permetre unacerta distensió amb el Kremlin, però l’opinió pública ucraïnesa no acceptarà que el seu president capituli davant de Moscou.

Mentrestant, descomptat el desig de mantenir la seva influència en la regió, les intencions de Putin, que va arribar a l’Elisi a bord d’una limusina blindada portada especialment des de Rússia, són més difícils de desxifrar, tot i que està clar que el Kremlin vol avançar en l’autonomia i les eleccions de les regions separatistes de Donetsk i Lugansk.

Posició del Kremlin

Els experts i observadors a Moscou i Kíev no esperaven grans avanços en un conflicte tan complex com l’ucraïnès i destaquen, això sí, la posició preeminent del líder del Kremlin davant el seu interlocutor, elegit la primavera passada per al càrrec i mancat d’experiència política prèvia. 

Vladímir Frolov, columnista i politòleg rus, ha assegurat a EL PERIÓDICO que el principal contenciós rau en el calendari de l’aplicació dels acords de Minsk, és a dir, si se celebraran les eleccions a les regions separatistes abans o després que Kíev recuperi el control de la frontera est, per on el Kremlin aprovisiona les milícies prorusses. Per a la part ucraïnesa, celebrar comicis sense recuperar el total control del territori al Donbass equivaldria a acceptar el veredicte d’unes urnes col·locades sota la coacció militar de la potència veïna.   

Bloqueig per entrar a l’OTAN

«Aquí no hi ha mitges tintes; un guanya i un altre perd, amb la qual cosa cap dels dos líders pot fer concessions», ha destacat Frolov, que considera que en aquest joc «és Putin qui compta amb totes les cartes». «O aconsegueix» que Zelenski cedeixi en aquest tema o «manté el conflicte congelat», opció que també l’afavoreix ja que bloqueja «l’accés d’Ucraïna a l’OTAN».

Així les coses, Zelenski assumeix «grans riscos» i «posa en perill la seva popularitat» acudint a les negociacions de París, opina telefònicament des de Kíev el politòleg Ievguen Magda. Ja s’han registrat manifestacions de milers de persones a la capital ucraïnesa protestant contra qualsevol cessió davant del Kremlin, tot i que de moment, insisteix Magda, l’inexpert líder ucraïnès «no ha traspassat cap línia vermella». «Tot depèn del resultat» de la trobada, conclou Magda.              

Notícies relacionades

La guerra entre Kíev i els separatistes prorussos va causar més de 13.000 morts en el Donbass, bastió industrial de l’est ucraïnès, i un milió de desplaçats des del 2014.

Des dels acords de Minsk firmats el 2015 s’ha reduït la intensitat dels combats, però 80.000 homes continuen enfrontant-se al llarg d’una línia de 500 quilòmetres. Occident i Minsk acusen Moscou de finançar i armar els rebels, una cosa que Rússia nega, malgrat les aclaparadores evidències.  Moscou al·lega que la seva missió és protegir la població russòfona local.

Temes:

França