L'OTAN inclou per primera vegada a la seva agenda el desafiament del poder de la Xina

Els països membres de l’OTAN van concloure la cimera de dos dies celebrada a Londres assenyalant el terrorisme com «el pitjor enemic» i «l’amenaça constant per a tothom». Malgrat les diferències evidentsels membres de l’Aliança, han pres nota de la necessitat d’ampliar el seu focus de vigilància a la Xina, una potència militar i econòmica en ràpid creixement.  Al final de la trobada, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va indicar que l’organització ha de començar a «tenir en compte que la Xina s’acosta a nosaltres».

La ràpida expansió d’aquesta potència, la segona en el món en despesa militar, i la seva influència creixent no es poden ignorar.  «Els veiem a l’Àrtic, els veiem a l’Àfrica, els veiem invertint en infraestructura europea i, per descomptat, invertint en ciberespai», va agregar Stoltenberg. Els Estats Units tenen un interès especial en posar l’atenció sobre la Xina. Washington vol que els aliats europeus vetin els equips de telecomunicacions de la firma Huawei, al·legant que Pequín els utilitza per espiar.  Els líders de l’Aliança també van advertir de l’amenaça per a la seguretat que impliquen les «accions agressives» de Rússia.

Atac a un, atac a tots

En la declaració final de la cimera, els 29 països integrants van remarcar el seu compromís amb el principi bàsic de «solidaritat, unitat i cohesió». En el comunicat es reitera que«un atac contra un aliat serà considerat com un atac per a tothom». O com va repetir diverses ocasions el primer ministre britànic, Boris Johnson, l’amfitrió de la trobada: «Tots per a un i un per a tots», el lema dels tres mosqueters.

Johnson va recordar que «el fet que visquem avui en pau és l’assoliment d’un simple propòsit al cor de l’Aliança: mentre ens mantinguem junts, ningú ens podrà derrotar i per tant ningú començarà una guerra». En la trobada es va acordar que en la futura agenda han de figurar noves amenaces, a través del ciberespai, la militarització de l’espai i el control d’armament.

La cita commemorativa dels 70 anys d’existència de l’OTAN havia arrencat amb declaracions bel·ligerants i intempestives del president nord-americà, Donald Trump, el francès Emmanuel Macron i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Friccions a propòsit de la retirada de tropes nord-americanes del nord de Síria de manera unilateral, sense consultar amb els altres membres de l’OTAN, i de l’ofensiva d’Ankara contra els kurds a la zona que va seguir a continuació. «Els desacords sempre generen més atenció que els acords», va declarar Stoltenberg, mirant de treure importància al tema.

«La cimera ha sigut molt constructiva i eficaç. S’ha celebrat en un bon ambient, fins al punt d’acabar amb un aplaudiment», va declarar en la conferència de premsa final.  «L’OTAN s’ha distingit sempre per posar la substància per davant de la retòrica» va afegir. «S’han establert les bases per als pròxims setanta anys».  La cancellera alemanya, Angela Merkel, també va considerar la cimera «molt constructiva». «Hem acordat que el terrorisme és l’enemic principal», va indicar.  

Sense consens amb Turquia

Molt menys optimista, Macron va declarar a la premsa que no veu «consens possible» amb Turquia sobre la definició de terrorisme. El president francès es va entrevistar dilluns amb Erdogan, juntament amb Johnson i Merkel, però segons va afirmar el mandatari francès,no es van aportar les «clarificacions» esperades.

Notícies relacionades

Trump abandona la cimera de l'OTAN després de les bromes de Trudeau

Crisi d'identitat de l'OTAN

 El Govern d’Ankara va llançar una ofensiva contra els kurds a la zona fronterera de Síria perquè els considera terroristes. Macron ha recordat que tots van lluitar «junts», amb la coalició internacional, en la guerra contra els gihadistes de l’anomenat Estat Islàmic.  En la cimera només es va aconseguir que Erdogan no s’oposés a una condemna poc comprometedora del terrorisme.

Més països, problemes més complexos

La celebració de les set dècades d’existència de l’OTAN ha resultat ser un moment difícil per a l’Aliança, molt més gran avui que quan es va crear.  Els problemes de seguretat al món ara també són més complexos i afecten de forma diferent cada país membre, depenent del lloc en què es trobi al mapa.  Si al nord l’amenaça arriba de Rússia, al sud el temor és la inestabilitat al nord d’Àfrica. En aquest nou escenari, les diferències internes són inevitables.