DRETS HUMANS A RÚSSIA

Putin promulga la llei que permet etiquetar els periodistes com a agents estrangers

Les oenagés de drets humans veuen en el text legal un nou intent de limitar la llibertat d'expressió al país

undefined46362558 fet20  mosc   rusia   26 12 2018   el presidente ruso  vlad 190813111156

undefined46362558 fet20 mosc rusia 26 12 2018 el presidente ruso vlad 190813111156 / ALEXANDER NEMENOV POOL

1
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

El president de Rússia, Vladímir Putin, va estampar la seva firmafirma dilluns a la nit en una criticada esmena de llei que permetrà etiquetar «com a agents estrangers» les persones físiques que distribueixin informació al país, en el cas que hagin rebut o rebin diners d’organismes no russos. El text legal, amb un enunciat deliberadament vague, ha sigut criticat de forma unànime per les oenagés de drets humans, que veuen un nou intent governamental de retallar la llibertat d’expressió al país.

La mesura incloureporters bloguersfonts informatives i fins i tot ciutadans amb accés a les xarxes socials que disseminin a Rússia informació publicada per mitjans que han rebut finançament de l’estranger. Més de 60 periodistes, intel·lectuals,activistesi escriptors han fet pública una carta oberta dirigida al cap d’Estat en la qual li demanden que no promulgui finalment la llei. El terme «agent» en rus posseeix connotacions molt pejoratives i se solia referir, en els temps de la guerra freda del segle passat, a traïdors o persones infiltrades.   

Després de mesos de protestes

Com ja va passar el 2012, quan després d’una onada de manifestacions antigovernamentals es va promulgar la llei que afectava les oenagés, aquesta esmena sobrevé després de mesos d’àmpliesprotestesa Moscou i en altres ciutats russes durant l’estiu, que han congregat desenes de milers de persones. «És un atac selectiu per crear obstacles als manifestants, en especial respecte als mitjans de comunicació que informen sobre les protestes», lamenta Aleksei Venedíktov, redactor en cap de l’emissora independent Eco de Moscou

Notícies relacionades

Un dels mitjans de comunicació estrangers que més pressions ha patit degut precisament a la seva cobertura de les manifestacions estiuenques ha sigut la ràdio pública alemanya Deutshe Welle. L’emissora va estar a punt de perdre la seva acreditació després que Vasily Piskariev, un prominent diputat de Rússia Unida, el partit oficialista rus, l’acusés d’incitar els ciutadans a prendre part en les manifestacions, una cosa que l’ens supervisor alemany va rebutjar per complet. 

Una estranya donació

La llei aprovada el 2012 ha restringit enormement les activitats de les oenagés locals i internacionals a Rússia. Algunes d’aquestes oenagés, com la guardonada Memorial, especialitzada en els abusos dels drets humans al Caucas o en l’era soviètica, han sigut declarades agent estranger, una classificació que les sotmet a pressions com inspeccions o investigacions. La llei ha sigut recentment empleada contra el Fons Anticorrupció d’Aleksei Navalni, el principal opositor rus, després d’haver rebut unaestranya donaciódes d’Espanya, unamena de trampaque podria haver estat preparada per elements del Govern, segons l’entorn del bloguer.