Crisi xilena

Piñera llança un pla de recuperació davant de l'ombrívol horitzó econòmic a Xile

Els efectes de l'esclat social s'han fet sentir més enllà dels carrers d'un país que ha entrat en recessió

chile-policias-protestas

chile-policias-protestas

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Lacrisi xilenaha deixat ja de ser només política. L’octubre, el mes en què es van iniciar les protestes contra la desigualtat socialdesigualtat social, ha pintat de vermell els números de l’economia. S’esperava un creixement del 0,5%, però l’activitat va caure un 3,4 % respecte al mateix període del 2018. «‘Recessió’ és una paraula dura, però aquesta opció no és descartable», va dir el ministre d’Hisenda, Ignacio Briones, i van saltar les alarmes. Davant aquesta situació, el Govern de dretes va anunciar amb presses un programa de «recuperació» de l’ocupació i les petites i mitjanes empreses per valor de 5.500 milions de dòlars. Al president Sebastián Piñera li va tocar dimarts al matí comunicar l’enviament al Congrés d’un projecte de llei per atorgar abans que acabi el desembre un bo familiar de 125 dòlars als sectors més castigats. El benefici arribarà a sis milions de persones que han restringit el seu consum. «Jo sé que els bons no resolen els problemes», va reconèixer Piñera.

El conflicte que va esclatar a finals d’octubre ha obligat a corregir les previsions del 2019. Els càlculs d’un augment anual del PIB del 2,3% ja no tenen aliment real. L’economia tindria, no obstant, una millora entre l’1% i 1,5% aquest any si és que no es converteixen en amarga realitat els escenaris que contempli Briones. El Banc Central va haver d’intervenir el mercat venent 20.000 milions de dòlars per evitar l’ensorrament del peso. Les previsions inflacionàries s’han modificat negativament. És enmig d’aquest nou front de tempesta que, segons el portal El Mostrador Piñera es juga «totes les seves cartes» per reactivar l’activitat.

Briones va demanar a l’oposició acompanyar el Govern. «Faig una crida a la responsabilitat de tots els sectors, tots hem de contribuir a ser respectuosos de les regles», va dir. El ministre de l’Interior, Gonzalo Blumel, va assegurar, no obstant, que l’esforç de les autoritats, que inclou altres mesures socials com la rebaixa dels preus dels medicaments, serà en va si el país no «recupera l’ordre públic» a més de 40 dies de l’inici de les protestes que han provocat almenys 23 morts i centenars de ferits.

El conflicte s’ha de refredar. Si no és així, va advertir el ministre, «cap d’aquestes agendes es podrà desenvolupar efectivament».   «L’enorme esforç que estem fent, perd el sentit si no aconseguim aïllar els vàndals, saquejadors, narcos i tots els que amenacen la nostra democràcia», assegura Blumel.

cap d’aquestes agendes es podrà desenvolupar efectivament».   L’enorme esforç El Govern estima que el mal en infraestructures assoleix els 4.500 milions de dòlars i afectarà prop 300.000 llocs de treball. La crisi, assenyalen altres especialistes, ja té efectes econòmics equiparables al terratrèmol del 2010. 

El perill d’un escenari pitjor 

Francisco Castañeda, economista de la Universitat de Santiago, va assenyalar que el país està funcionant a la meitat o menys que en una situació normal. Per tant, espera en sintonia amb les estimacions oficials que el resultat final del quart trimestre de l’any sigui negatiu.«L’economia desaccelera, hi ha un dòlar més alt (15% superior), la inflació s’eleva en el rang del 2,2% a 2,6%, la banca està restringint el crèdit i està apujant les taxes d’interès producte d’una aversió més gran al risc de les empreses [...] És una tempesta perfecta», va expressar Castañeda.

L’expert va indicar, a més, que a causa de la desacceleració la recaptació d’impostos disminuirà entre 2.000 i 4.000 milions de dòlars, per la qual cosa Xile tindrà un fisc més feble, tot i que afortunadament, segons Castañeda, amb capacitat d’augmentar el seu nivell de deute.

«El deute a Xile és baix. No és dramàtic que el deute pugi del 27% del PIB al 35% o 40% per finançar despeses socials», va comentar. L’expert va augurar quel’atur  podria passar de l’actual 7% al 9% en el pròxim trimestre mòbil, la qual cosa deixarà una economia molt feble de cara a l’any que ve.

Els desafiaments polítics

Notícies relacionades

En aquest context, el Govern busca arribar a acords duradors amb l’oposició per sortir del laberint de la crisi. Però alhora reconeix que el conflicte es mantindrà de moment als carrers. Blumel va donar suport en aquest sentit als Carabineros, la policia militaritzada que ha sigut assenyalada per Humans Right Watch i Amnistia Internacional com la principal responsable de les greus violacions als drets humans perpetrades contra la població que es va mobilitzar pacíficament des del 18 d’octubre. La institució, va dir, compta i continuarà comptant amb el total suport per recuperar l’ordre públic, utilitzant totes les eines que la legalitat democràtica li posa a disposició.

Piñera ha decidit posar fins a 2.000 efectius més als carrers i reformular un sistema d’intel·ligència que no va saber veure elvolcà socialque anava a esclatar davant dels nassos del president. El Ministeri de l’Interior capacitarà al seu torn a les Forces Especials en estratègies antiavalots sobre la base d’«experiències estrangeres d’èxit en el maneig de l’ordre públic», com l’espanyola.

Temes:

Crisi Xile